L'anàlisi tàctica de l'Atlètic-Barça: la coctelera de Luis Enrique

EL 3-4-3 PER TERCERA VEGADA AQUESTA TEMPORADA

Luis Enrique havia utilitzat el 3-4-3 una vegada per temporada. Però ahir va recórrer a aquest sistema per tercera vegada aquest curs, una prova de la desesperada recerca de l’entrenador per trobar solucions que estabilitzin l’equip en una línia de regularitat. La victòria va ser el que va millorar l’ànim de l’equip, com es va veure en les efusives celebracions dels dos gols.

El tècnic va poblar el centre del camp per tenir més possessió de la pilota i el control del joc, però van prevaler les ganes de córrer de l’Atlètic, sobretot en el primer temps. Sergi Roberto exercia d’interior en la fase ofensiva i de lateral en la defensiva per tancar millor l’última línia davant Carrasco; el futbolista blaugrana es va passar el partit d’una banda a l’altra gairebé sense entrar en contacte amb la pilota.

L’ajuda de Messi i la reaparició d’Iniesta no es van traduir en possessions més llargues que consolidessin l’equip; a la franja central eren quatre contra quatre, i el ritme i la força eren superiors a les files blanc-i-vermelles. Però l’Atlètic no va poder mantenir la pressió pel cansament i va quedar ajusticiat. 

FALLA EL SISTEMA, L'ENCERTA TER STEGEN

Simeone segueix sense guanyar Luis Enrique, almenys a la Lliga. Ni tan sols alterant la gespa, sense tallar-la ni regar-la perquè la pilota corregués menys. Va estar a punt, però, d’estrenar el caseller de victòria, perquè va aconseguir crear prou ocasions de gol. Però Griezmann i Gameiro, que tant van disfrutar a Leverkusen davant l’alemany Leno, van xocar amb un altre alemany.

Ter Stegen ha crescut a mesura que el Barça s’ha encongit. El meta va aguantar l’equip, com ja ho havia fet contra el Leganés. Fins i tot a París, on va evitar una massacre pitjor. Hi ha un problema al darrere que, de moment, està solucionant Ter Stegen. Igual que al davant, on Messi segueix traient les castanyes del foc dia rere dia.

Al Barça li falla el sistema defensiu, cosa que no afecta només l’última línia. La davantera no pressiona i el centre del camp no frena el rival lluny de l’àrea pròpia. El Barça fa tres partits que concedeix més de 10 ocasions al contrari, de manera que queda en mans de l’encert rival. Mala peça al teler quan l’equip s’ha d’aferrar a l’eficàcia mentre es retroba a si mateix. 

DUES REMATADES A PORTA, DOS GOLS

Aquest retrobament es produïa lentament en el segon temps, quan l’equip va estar més pacient i va elevar la possessió de la pilota (va transformar el 51% del primer temps en el 63% final), cosa que li va permetre que les tres línies interconnectessin. No obstant, al Barça el va salvar que els dos únics xuts ben dirigits entre els tres pals d’Oblak van acabar al fons de la xarxa.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Rafinha va maquillar el seu mal partit com a extrem dret pescant amb la dreta una pilota sense amo després d’un intent de Suárez. Igual que Messi, que va anotar el seu gol número 27 contra l’Atlètic. Oblak va desviar una falta llunyana de l’astre en el tram inicial, però no va poder aturar la rematada que va suposar l’1-2. El Barça va rematar un total de 15 vegades, però només sis anaven ben dirigides.

Rafinha és el davanter més eficaç de l’equip. El més encertat. Els primers cinc gols de Lliga els va aconseguir en les primeres cinc rematades. En les primeres deu jornades. El sisè ha trigat quatre mesos, encara que l’estadística afirma que els ha aconseguit en set rematades entre els tres pals de les 14 que ha realitzat en tota la Lliga.