Ni llegeix, ni hi sent, ni hi veu

La temptació, no us enganyaré, era titular ‘Luis Enrique perd fins i tot al parxís’, ja que el míster del Barça ha explicat avui que la millor manera de refugiar-se, després del desastre del Parc dels Prínceps, ha sigut jugant al parxís amb la seva dona, Elena Cullell, “que, per cert, em guanya”.

Però hauria sigut injust, molt injust, perquè ningú ha guanyat tant com l'entrenador asturià (vuit títols dels 10 que ha tingut al seu abast) i, per tant, pot ser que Lucho perdés al parxís o pot ser, qui sap, que es deixés guanyar. El cert és que el tècnic culer va reconèixer que les crítiques li són totalment igual, "m'afecten zero”, entre altres raons “perquè, si m'afectessin, no podria seguir sent entrenador del Barça”.

IGNORANT DE LES CRÍTIQUES

Així com és possible, perfectament possible, que l'Elena guanyi al parxís el seu marit (aquest joc de les caselles i les fitxes de colors té els seus trucs), el que ja no sembla tan creïble, encara que tractant-se de Lucho tot és possible, és que “afortunadament la distància entre vosaltres (els mitjans de comunicació) i la meva persona és prou gran perquè el circ (es referia al nostre, és clar) no m'afecti. Jo ni llegeixo, ni hi sento, ni hi veig i, per descomptat, soc incapaç d'acostar-me a metres d'una televisió… o ràdio”.

No cal dir que per a Luis Enrique aquest món (¿el nostre, el dels mitjans?, ¿el del futbol?, ¿el del Barça?, ¿el de la banqueta blaugrana? ¿el de ser entrenador?) és un món “d'exageracions”. Per això es va partir de riure (o gairebé) quan li van dir si havia vist aquella portada amb la seva cara i la paraula “¡assenyalat!”. Ningú, absolutament ningú, dels presents a la sala de premsa de la Joan Gamper, es creu que Lucho ni llegeix, ni hi sent, ni hi veu. Ningú. I, si és així, n'hi deu haver que ho fan per ell. Igual Elena Cullell.

BARTOMEU, A LES TELES 

“L'únic que sé és que el que va passar a Paris, que es manté, minut a minut, al meu cap, no és un regal sorpresa, no és una cosa que hagi caigut del cel. Es mereixien guanyar. Encara més, haurien pogut aconseguir un resultat més gran. És futbol, així és l'esport. Ho hem d'analitzar i hem de millorar el nostre rendiment. Aquesta és la realitat”. ¿Ho enteneu, oi? Ja s'hi han posat, però ho podrien haver explicat abans. Bé, no en tenen cap necessitat.

Luis Enrique, que s'ha negat a seguir parlant de la catàstrofe parisenca (“no seguiré agitant el còctel, que és el que us interessa a vosaltres”), sí que ha reconegut que la Champions és en l'única competició en què estan “tocats”, però ha advertit que està convençut (¡per fi!) que “tindrem la nostra oportunitat”.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Bé, almenys un que hi creu. I és el cap. Demà sentirem ¡hurra! Josep María Bartomeu, en viu i en directe, a la tele del club i a les televisions del món, dir, abans de començar el Barça-Leganés i anar-se'n a la Xina, que també hi creu.

Bé, cinc dies després del ridícul. No està malament.