Els nens del Barça, la gran collita del 2004

Hi ha derrotes que fan néixer grans victòries. Derrotes que semblen anònimes, perdudes al calendari estiuenc d’un grup de nens de 12 anys que serveixen, curiosament, de motor per conquistar triomfs impactants. L’Infantil B del Barça, de Sergi Milà i Òscar Hernández, que va revalidar al Puerto de la Cruz (Tenerife) la corona conquistada a Miami la temporada passada, tenia alguna cosa més que una final al davant. A tots ells, tècnics, nens i ajudants, aquell record de la caiguda aquest estiu en un torneig a Saragossa davant l’Atlètic de Madrid (1-0), els va ajudar en una final que no oblidaran mai. Mesos després, acabant aquest 2016, van escombrar l'equip blanc-i-vermell amb un esplendorós 6-1.

Golazos, emociones y, sobre todo, ¡#FairPlay! 👍🔝

📺 Revive los mejores momentos de la final de #LaLigaPromises 👉 https://t.co/7S6lpqdNPG pic.twitter.com/KUg6BJG4kT

— LaLiga (@LaLiga) 29 de diciembre de 2016

"No patiu, hi ha talent per a moltíssims anys", va proclamar Milà, el guia d'una gran collita de nens, tots nascuts el 2004, que ara, una vegada s'apaguen les càmeres de televisió i es queda, de nou, tot a les fosques, comencen el seu verdader torneig. El més dur. El més complex. Arribar un dia, com va passar amb Iniesta, amo del torneig de Brunete, antecessor de la Lliga Promises, el 1995 i 1996.

A ell, arribat de Fuentealbilla, gairebé ningú el coneixia. "Mireu, el cinc de l'Albacete, aquest és el bo", va pronosticar Radomir Antic, extècnic del Madrid. No es va equivocar. Llavors, ningú sabia qui era Iniesta, ni tan sols Andrés, era simplement el cinc de l'Albacete.

EL 3, EL 6 I EL 9

"A mi m'agraden el sis i el tres del Barça", va pregonar Kiko Narváez, exdavanter i símbol de l'Atlètic, convertit ara en ambaixador de la Lliga. "El 9 és boníssim també, però amb els anys s'iguala el físic", va advertir el blanc-i-vermell, dolgut per la derrota dels seus nens, però entusiasmat amb l'exhibició blaugrana.

Adrià Capdevilla (MVP): "Doy gracias a mi familia, a mis compañeros y a los que no están convocados". #LaLigaPromises pic.twitter.com/zzrPw9o7MM

— LaLiga (@LaLiga) 29 de diciembre de 2016

El 3 era Diego Almeida, el 6 era Adrià Capdevila (escollit el millor jugador del torneig) i el 9 era Xavier Planas, aquell davanter que admira Suárez, erigit, amb quatre gols, en el màxim golejador del torneig, igual que el seu company Toni Caravaca, que té com a ídol Iniesta, i l’atlètic Álex Garnacho.

«Vull dedicar aquest trofeu a tots els meus companys que no han pogut ser aquí», va dir Capdevila, que va succeir el també blaugrana Simons (2015) en un guardó que ja van obtenir abans Iago Falque (2002), Deulofeu (2006), Ebwelle (2007), Fran Álvarez (2008) i Enric Martínez (2012).

Aquella derrota a Saragossa davant l’Atlètic, l’única de la temporada abans de caure en la fase de grups amb el Sevilla (0-1), va marcar el camí per a l’Infantil B. «Aquest és un èxit de tots, dels 12 que han jugat i dels 11 que no hi són», va declarar Milà, que va voler dedicar el títol, segon consecutiu, «als 11 cracs que es van quedar a casa».

Campeones!!👏👏
Felicidades a todos los Chicos y Staff Técnico del infantil B del @fcbarcelona por el torneo que han hecho! #ForçaBarça pic.twitter.com/cgXsq7EYmt

— Jordi Alba (@JordiAlba) 30 de diciembre de 2016

RESPECTE A L'ESTIL

Després d'un inici irregular (0-0 amb el Vila-real, 8-0 al Middlesbrough i derrota amb el Sevilla), l'Infantil B es va disparar. Va escombrar el París SG a quarts de final (4-0), va conquistar el miniclàssic contra el Madrid (2-0) i va oferir una lliçó de futbol a la final amb l'Atlètic (6-1). En els tres últims partits, només van encaixar un gol i ja va ser en l'últim segon de la final.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

"Hem guanyat el torneig respectant el nostre estil, sent fidels a la nostra idea futbolística", va recalcar Milà, conscient que il toca, com ja va passar fa un any, gestionar el retorn dels nens a la rutina. Aquest, el dia a dia, és el verdader torneig que marcarà el seu futur.

Però Tenerife i l'estadi del Penyal del Puerto de la Cruz amb partits espectaculars quedaran per sempre gravats en la seva memòria. Per una nit es van sentir al centre de l'escenari, convertits en estrelles. Ara sense  llum ni cambres arrenca el seu desafiament més enorme: arribar algun dia al Camp Nou.