El derbi d'or de Messi

El derbi estava una mica adormit, una mica en terra de ningú, en un anar i venir de la pilota que convidava a l’ensopiment si no fos pel fred, amb el Barça reclinat sobre el gol de Suárez i l’Espanyol volent creure que estava viu, que ho estava, i que qui sap, potser sonava la flauta si xutaven alguna vegada a porta. Fins que  la pilota li va caure a Messi. I la nit es va il·luminar. Enmig d’un univers de cames i botes, un peu diminut va anar avançant entre girs impossibles, esquerra, dreta, dreta, esquerra, i va xutar. No va marcar. Ni calia després del que havia fet. El seu estimat amic Suárez va rematar una altra gran obra del millor. Ja res no va ser igual. Quan Leo va aixecar la veu, es va acabar un derbi i en va començar un altre, que va deixar l’Espanyol per terra (4-1).

    No hi ha fórmula que pugui amb el 10, l’únic que de debò converteix en or la pilota quan la toca. Quan li va agafar per posar-se a jugar, després de caminar una estona com si no hi fos, el Camp Nou es va despertar de cop i va pujar al Dragon Khan, amb Messi accelerant i quedant-se quiet, pujant i baixant, en un recital que, per repetit, no deixa de ser excepcional. Tot just va ser mitja hora. Però aquells 30 minuts van valer per hores i hores de futbol, per centenars de partits en què ningú és capaç d’imitar ni un gest de Messi. I molt pocs d’Iniesta, l’altre mag. Hi ha un Barça amb ell i un altre sense ell, i també hi ha un Messi amb Andrés al costat. Tots són millors amb ell.

    El derbi va acabar com gairebé ningú s’esperava per aquest final explosiu. L’Espanyol va patir més condemna de la que es mereixia, ni que fos per la seva bona disposició, que li va valer fins que li va donar la gana a Leo. En aquella caiguda en picat hi va haver una altra peça determinant. No vestia de blaugrana. Estava sota els pals i li va cruixir el genoll, la porteria es va fer molt més gran. Diego López és mitja vida per a l’Espanyol. Roberto va morir de mala manera, vençut més del compte, i l’equip es va dessagnar després d’aguantar ferm.    

MENYS LLENYA / No hi va haver foto amistosa fora del camp entre Luis Enrique i Quique, però aquella tensió llaurada en temps del Madrid va quedar fora d’un derbi que es va jugar en to de pau, lluny de la guerra de guerrilles en què s’havien convertit els últims duels. Hi va haver menys llenya i més ganes de jugar, i en algun moment no van estar tan distants uns dels altres, amb un Espanyol menys guerrer que en èpoques recents i amb més bon gust a l’hora de tocar la pilota. No li va valer per guanyar i, de fet, hi haurà qui es preguntarà si no va anar una mica massa enllà en l’afany de jugar de tu a tu.

    L’Espanyol va fer un pas endavant, des de la defensa fins a la línia de pressió a dalt, i per allà el Barça va trobar el camí més ràpid per matar-lo. La pilota va volar de porteria a porteria, en un acció vertiginosa que els amants del contraatac haurien d’emmarcar. Mascherano la va iniciar arran de terra, Iniesta li va posar ales amb una passada brutal i Suárez, que tantes vegades va córrer a per aquestes pilotes a la Premier, va celebrar la seva renovació amb un altre gol de pistoler. Fins al 2021, els que li queden. 

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

    Però aquest avantatge es va quedar aquí, amb un Barça acomodat i un Espanyol que va anar reculant, enfadat pel creixent domini blaugrana, però que no estava molt exigit. Això sí, no xutava a porta ni de lluny. La qüestió era anar tirant i estar conceentrat, que el rellotge corregués, arribar viu al final i qui sap, potser llavors hi havia alguna opció d’empatar. El derbi llanguia, sense ni tan sols aquell toc emocional extra, respectuosos els uns amb els altres.

    Fins que, per a desgràcia periquita, Messi va decidir que ja estava bé de trotar avorrit i que era hora de divertir-se. Que l’any s’acaba i que, encara que altres llueixin la Pilota d’Or i l’escut al pit del Mundial de Clubs, la pilota de debò segueix als seus peus, acompanyant-lo per més que la porti per camins impossibles. Ningú la tracta com Leo.