La nit que Iniesta va fer ballet

¿On són tots els que pretenen que Cristiano Ronaldo sigui l’home d’aquest 2016? ¿On són, qui són, com es diuen, els que li discuteixen el primer lloc del nou segle, de la història, a Leo Messi, ara ja destenyit de ros? ¿On són aquests savis del futbol, periodistes, diuen, especialitses, expliquen, que no li van concedir ni un sol vot a don Andrés Iniesta en la votació de la Pilota d’Or? ¿S’atreviran a donar els seus noms els que han escrit, parlat i televisat que el Barça ja no era el Barça, que està acabat, que ja no juga com jugava, que ja no domina, ni intimida?

    És prou sabut que el Barça té, de molt, de llarg, el departament de premsa més nombrós del futbol mundial. De manera que, dic jo, es deuran poder dedicar, abans d’anar-se’n de vacances de Nadal, a fer unes quantes còpies d’aquest original, si poden centenars o milers, encara millor, d’aquesta exhibició blaugrana, especialment de Messi i Iniesta, per enviar-la a tots els incrèduls del món que existeixen perquè sàpiguen, tots ells, babaus, no només el que es van perdre, sinó també la injustícia que van cometre.

    Sí, també en poden enviar algunes còpies al Japó i, fins i tot, a Madrid. Seria bo que no s’oblidessin, en aquest vídeo dels prodigis, el moment (minut 11) quan don Andrés va alçar el peu, com un ballarí del Liceu, com una estrella del Llac dels Cignes, del Bolxoi, i va baixar una pilota enverinada, fins a dipositar-la a la gespa, ensinistrada, submisa. O quan (minut 17, el de la Independència), Iniesta recull el tall de Mascherano i li envia una pilota llarga, baixeta, precisa i preciosa a Suárez, perquè el caçador la mati amb l’esquerra, la controli amb la dreta i marqui. Tot això, i més, va fer el dels zero vots en la Pilota d’Or. Perquè don Andrés és de platí.

De Yokohama a Barcelona

Però, sobretot, que no s’oblidin en aquest vídeo dels quatre minuts (del 65 al 69) en què Iniesta i Messi van posar el Camp Nou de cap per avall, van afegir llum a la televisió, van il·luminar el futbol. I fins i tot van provocar rialles i riallades a les cares dels que havíem bavejat al matí amb la possibilitat –¡ha, ha!– que el Reial Madrid deixés de guanyar, perdés, vaja, el Mundialet.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

    Van ser quatre minuts Barça, del més pur Barça. Tot va començar («és una delícia veure’ls jugar, de debò, una autèntica delícia», va reconèixer Sánchez Flores, que va dir tenir un fill del Barça) amb el millor Andrés ¡Iniesta de la meva vida!, que va fer dues o tres, o quatre, croquetes i li va donar la pilota a Messi, que va entrar a la selva blanc-i-blava i va començar a esquivar cames i més cames, de Fuego, Diego Reyes, Gerard, David López, xuta, rebutja Roberto i Suárez, amb la canya, marca. Va ser el gol de Messi, marcat pel seu amic. I, tot seguit, torna, i torna, i en torna a driblar un munt i regala el gol a Alba.

    Entre Yokohama i Barcelona hi ha 10.434 quilòmetres de distància, la mateixa que hi ha entre el futbol del nou campió del món i el flamant campió de Lliga.