Anàlisi tàctica del Barça-Espanyol: Leo i Andrés, la bellesa

DIAGONAL NOVA AL CATÀLEG D'INIESTA

No era, en realitat, una passada normal d’Iniesta. Gens normal. Era molt més a prop de Ter Stegen que de Diego López. Acostumat a veure el capità del Barça repartint passades curtes, precises, quirúrgiques, delicades, fins i tot afectuoses, va sorprendre veure aquella diagonal. Una fastuosa passada de gairebé 50 metres. De punta a punta de l’immens Camp Nou. Mascherano va robar, més precís en l’anticipació (no és casual que el gol de l’Espanyol arribés, curiosament, quan ell va abandonar l’eix central de la defensa) i Iniesta va necessitar un toc per amansir la pilota. A partir d’aquí, tot va resultar nou en el catàleg d’Iniesta, capaç de dissenyar a la seva ment una passada més digna de Koeman.

Va mirar l’horitzó, va detectar la carrera de Suárez i va traslladar la pilota amb potència i, alhora, dolçor al destí. Semblava fàcil. No ho era. Ni pensar la passada, ni executar-la. L’uruguaià, generós amb l’amic, va estar a l’altura. Control amb l’exterior, carrera, protecció amb el cos i gol. 

SUÁREZ, DOS GOLS I UNA ASSISTÈNCIA

Tampoc era tan fàcil el gol de Suárez, el que va trencar la voluntat defensiva del rocós Espanyol. No era gens senzill fer-se un espai, però ho va aconseguir amb la seva carrera i, sobretot, col·locant el cos quan més a prop tenia el central periquito. A partir d’aquest gol, Suárez va donar una lliçó d’eficàcia. Gols de davanter pur. Un altre cop. Aprofitant les transicions curtes, fulgurants, desarmant l’equip de Quique Sánchez Flores. El primer va ser un gol britànic. De la Premier.

En el segon gol, quan l’Espanyol encara creia en les opcions de l’empat, va demostrar que no es va quedar extasiat mirant la meravella del seu amic Leo. Messi estava dibuixant una jugada inabastable per a la resta dels humans quan Suárez, llest i oportunista ell, va arribar a l’àrea per aprofitar el deficient rebuig de Roberto. Semblava que el meta suplent estava desbordat per la quantitat de màgics regats que va provocar l’estrella argentina al balcó de l’àrea. Quan Roberto se’n va adonar, tenia la pilota a dins. I no va ser Messi sinó la picardia de Suárez, un tipus tan generós que no només va marcar dos gols, sinó que es va esforçar a fer que el 10 se n’anés al vestidor feliç. Tres remats a porta de Suárez, dos gols i, a més, una assistència perquè Leo marqués un gol. Un gol que semblava fàcil. Però que tampoc ho era. El Barça va sotmetre l’Espanyol primer en llarg. I després, en curt. 

QUAN EL 10 ES VA INVENTAR LA CAPELLA SIXTINA

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

 Messi estava una mica estrany a la primera meitat. No tenia, encara que sembli mentida, gaire presència en el partit. Però estava ordint una trampa per a l’Espanyol. En silenci, i com acostuma a fer-ho, el 10 va tramar una d’aquelles nits messiàniques que perduraran pels segles dels segles. Va començar a regatejar, primer amb la cama esquerra, després amb la dreta, amb túnel inclòs a Javi Fuego, deixant un repertori mai vist en un derbi. De regat en regat, mentre els defenses de l’Espanyol semblaven estàtues de sal, anava construint la Capella Sixtina.

No va marcar el gol. Tant és, poc importa. Si aquell xut, amb la puntera, enverinat, acaba a la xarxa, el Camp Nou necessitaria una reconstrucció urgent. Abans, amb una croqueta laudrupniana, Iniesta havia contribuït al pròleg d’una jugada que transcendeix. On no hi ha espais, ells, els dos genis, hi troben latifundis. Per això, cada vegada són més a prop al camp. I el Barça ho agraeix feliç.