Maria Elena Fort: «Van actuar amb mala fe»

Maria Elena Fort és un dels casos singulars. Ella va entrar a la junta el 2008, en el període final, quan Laporta necessitava «gent fidel i de confiança» després de superar pels pèls la moció de confiança, i es veu afectada pel global de set anys de mandat. «M’imputen les pèrdues de Gaspart i les de Sogecable, que són anteriors a ser directiva», exposa com a exemple per il·lustrar un procés històric en l’esport.

Fort ha passat per tots els estats emocionals possibles des del 2010, però cap de lligat a la felicitat: la sospita inicial quan Javier Faus, futur vicepresident econòmic, va reformular els comptes; la inquietud quan es va anunciar la presentació de l’acció; la indignació per «l’espectacle de filtracions per preparar la nostra condemna»; la desconfiança davant d’una assemblea a la qual els van prohibir assistir; la decepció pel resultat final; la por per un procés inacabat.

  "Tenir penjada aquesta espasa a sobre no es paga ni amb diners ni amb perdó. A més, no ens han de perdonar res, no vam fer res de dolent" (Maria Elena Fort)

Ni tan sols el triomf en primera instància va suposar una alegria. Una setmana abans de la sentència, els metges havien desnonat el seu marit, Jordi Sirera, víctima d’un càncer. Laporta els va casar en una cerimònia civil abans que morís l’abril del 2015. Viuda, amb un fill de 12 anys i un altre de 4, va veure intensificada l’angoixa econòmica amb la personal per la incertesa que s’obria davant seu. 

L’estigma dels xoriços

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

«Van actuar amb mala fe», diu sis anys després. «Ens van estigmatitzar. Ens van presentar com uns xoriços ensenyant factures de pollastres a l’ast i restaurants, quan no vaig passar en la meva vida ni un rebut de taxi si havia d’anar a una reunió amb l’ajuntament», precisa l’advocada barcelonina, especialitzada en urbanisme, i responsable en els primers passos que va fer el Barça per a la reordenació del Camp Nou que ara tutela Jordi Moix. L’únic directiu del Barça que coneix. Van coincidir a l’Elefant Blau, la vella plataforma opositora a Núñez.

Fort se sent «incapaç» de veure bona intenció en «la proposta relativa a l’acció de responsabilitat» que la junta presentarà en l’assemblea. «¿Quina proposta és aquesta?», es pregunta. «Primer van muntar aquell vergonyós espectacle el 2010; després haurien pogut acceptar la sentència i la van recórrer el 2014, i des d’aleshores hi han pogut renunciar i no ho han fet». argumenta l’exdirectiva.  «Tenir penjada aquesta espasa a sobre no es paga ni amb diners ni amb perdó. A més, no ens han de perdonar res, no vam fer res de dolent». Un mes abans que se sàpiga la sentència de l’Audiència Provincial, la meitat racional de l’advocada –«a vegades tens la raó i no ganes un judici»– la induiria a acceptar un pacte. Però la part personal projecta un altre sentiment: la dignitat.