Les claus tàctiques de l'Osasuna-Barcelona: Jordi Alba, l''invasor'

VELOCITAT I QUÍMICA DELICIOSA AMB LEO

Leo Messi va començar enganxat a la banda dreta. Més aviat, va ser una declaració fictícia per a l’Osasuna. Era, en realitat, un engany. Feia la sensació que jugaria com a extrem dret, quan va exercir de tot, movent-se amb llibertat pel front de l’atac, buscant sempre amb la mirada el seu nou soci. Abans, quan hi era Alves, Leo tocava curt i sempre per la dreta; ara, en canvi, no deixa de mirar Jordi Alba, profund, vertical i, sobretot, amb la pausa necessària. Així va néixer la diagonal messiànica.

El Barça va trobar en Alba la solució als seus problemes. Va donar amplitud, va oferir línies de passada a Messi i Iniesta i va transformar la banda esquerra en el trampolí del triomf. Dues assistències de gol envaint l’espai: una al segon pal per a Suárez (0-1) després d’una gran passada de Messi, i una altra al primer pal per a Leo (0-2). El Jordi, l’amic del 10. 

PACIÈNCIA I TOC PER DESGASTAR

El Barça no està fiable en la rematada, per més que el 0-3 convidi a pensar el contrari. No és casualitat que l’equip de Luis Enrique hagi encadenat quatre partits consecutius sense marcar cap gol a la primera meitat. A Pamplona va necessitar refugiar-se en el seu dibuix més clàssic (amb Arda al lloc de Neymar té més centrecampistes) per doblegar l’Osasuna amb paciència i molt toc. Els dos primers gols van arribar després de llargues jugades col·lectives.

Els dos gols van tenir alguna cosa en comú. Van començar a la banda dreta per acabar a l’esquerra. No és casual que els cinc últims gols del Barça a la Lliga (un a la Reial Societat, un altre al Reial Madrid i tres a l’Osasuna) hagin arribat a la segona meitat. Primer, desgast; després, rematada.

BUSQUETS, SÍMPTOMA QUE TOT FLUEIX

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Estava amenaçat i pressionat. Si veia una targeta groga, es perdia el derbi de la setmana vinent contra l’Espanyol. Però des que ha tornat Iniesta, amb qui Messi s’acosta més que mai al camp fins a fer-se un centrecampista més, Busquets és un altre i no ha hagut de ser tan contundent. Ell aguanta l’equip. Tant en el clàssic com a Pamplona, s’han vist les dues millors versions del migcentre aquesta temporada.

S’ha pogut veure com l’equip el necessita a ell per ser el que comenci la jugada, ja sigui com a tercer central o bé assumint el rol de Busi, migcentre que pensa més ràpid que ningú. Per això, el migcentre és el primer a trobar la línia de passada a Messi, feliç com és quan el dibuix tàctic li ofereix el context necessari. ¿O és, en realitat, ell qui provoca el context adequat a l’equip? Busquets somriu, el símptoma que tot flueix millor.