Pep-Ronald, enemics íntims

Hi va haver un temps en què el Pep es desvivia per asseure’s a taula amb Ronald. No era fàcil trobar una cadira allà, on sempre hi havia Michael, i Jose Mari, i Stóitxkov, i Txiki. Així que el Pep s’esforçava perquè l’acollissin. I fidel a allò de persistir, persistir, al final ho va aconseguir a compte, això sí, de ser l’encarregat d’amanir les amanides, acceptar les bromes («tu només pots beure una copa de vi», li deien) i comportar-se com un aprenent entre veterans, sempre preguntant i sempre sentint-se protegit.

    Fa uns dies, el Pep va tornar a asseure’s a taula al costat de Ronald. Van quedar per sopar. També hi era Txiki. Faltaven tots els altres, repartits pel món. Tornen a estar a prop, separats a penes per uns quilòmetres (Koeman viu a mig camí entre Manchester i Liverpool), lluny de l’escenari que els va unir i va forjar una amistat que ha perdurat per sobre dels vaivens d’un món on no és fàcil mantenir les rela­cions. 

    Aquest dissabte (16.00 h, Movistar) Ronald i Pep tornaran a asseure’s molt a prop, gairebé un al costat de l’altre, separats a penes uns metres. Però no estaran per xerrar. S’abraçaran abans del partit (qui els havia de dir que el seu primer duel seria un City-Everton) amb el sentiment especial que sempre han tingut l’un per l’altre encara que per primera vegada en la seva vida es trobin cara a cara.

  "Johan em va dir: 'Ronald ha de ser el teu exemple'. Jo era un passerell i sempre em va tractar molt bé, amb molt afecte. Hem passat moltes hores junts" (Pep Guardiola)

Mai han sigut rivals i avui tampoc ho seran, sense gens de competitivitat més enllà del desig de guanyar. Passi el que passi, compliran el compromís de sopar una vegada al mes. I llavors, com tantes vegades, miraran enrere i recuperaran els millors anys de la seva vida, des del moment que es van trobar i ja res va ser igual entre ells. Des d’aleshores, s’han sentit sempre junts per més lluny que estiguessin.

COMPANYS D'HABITACIÓ

El Pep sentia devoció per ell abans de conèixer-lo. Des dels seus primers passos, quan Cruyff va apostar decididament per aquell noi a qui alguns veien massa petit per arribar lluny, Ronald era un mirall en què es mirava. Com sempre, Johan va intuir millor que ningú aquest vincle. Un dia li va fer saber el pla que el Pep fos el seu company d’habitació.

«Em va preguntar què em semblava. Em va dir que era un noi amb molt talent i molt intel·ligent, i que necessitava algú més veterà perquè se’n cuidés. Li vaig dir que per mi perfecte i que l’ajudaria». I el va ajudar. Van compartir molts viatges, molts moments bons i alguns de dolents, que el pas del temps ha diluït i que han deixat de recordar.

A Johan, en canvi, no deixen de recordar-lo. En el fons, ell els va unir, com a tants altres, i ell hi segueix sent per a tots dos. No hi ha sopar en què no aparegui. Abans, ara i així serà sempre. 

  "Johan em va dir: 'Has de cuidar-te d'ell'. Era molt bon jugador i molt bon noi. Sempre m'estava preguntant coses del futbol holandès, de l'Ajax..." (Ronald Koeman)

«Hem passat molt temps junts, moltes hores d’insomni, parlant de futbol i de tot. Sempre em va tractar molt bé, amb molt afecte. Jo era un passerell que anava darrere seu. Johan em va dir: ‘Pep, Ronald ha de ser el teu exemple. Bé, menys per sortir...’», recorda entre rialles des de Manchester. «Però vam sortir molt junts, eh...», afegeix. «I la seva frase sempre era: ‘Si se surt a la nit, l’endema s’ha de ser més professional que mai’. I ell mai fallava». «Sempre estava preguntant coses del futbol holandès, de l’Ajax, del joc...», comenta Koeman. «Era molt pesat», deixa anar amb una riallada.

«Ronald em va fer millor jugador. En el fons, la idea de Johan de sortir jugant des del darrere naixia en ell. Era la peça clau i per això el va anar a buscar. El concepte de dividir amb la pilota l’interpretava millor que ningú. Em donava les passades i sempre en les millors condicions», explica Guardiola, rendit a la capacitat de competir que tenia.

UNA COPA DE VI 

Ell, que ho passava fatal abans dels partits, amb els nervis retorçant-li l’estómac, sovint sense ganes ni de menjar, quedava impressionat amb la tranquil·litat de Ronald. «En els partits importants sempre hi era. És un dels jugadors més grans que he vist sota pressió, era una bèstia. Recordo que a Wembley, a mesura que passava el temps i ja pensava en els penals, i estava cagat, li vaig dir: ‘Ronald, el meu també el tires tu’». No va ser necessari. Ho va resoldre abans, en el minut 111, i des de més lluny.

"Ronald em va fer millor jugador. És un dels més grans que he vist sota pressió, era una bèstia. A Wembley, quan ens acostàvem als penals li vaig dir: 'Ronald, el meu també el tires tu' "(Pep Guardiola)

«Des del principi, quan va pujar al primer equip, ja vam notar que era molt bon jugador. Com tocava la pilota, les passades que donava, la manera de col·locar-se... I a més era molt bon noi, humil. Sempre el pressionàvem perquè es canviés el cotxe. L’hi va comprar a Michael. Feia tres anys que estava en el primer equip i encara el tenia», recorda Ronald. Tres anys passejant el Golf càbrio amb l’adhesiu de la bandera... danesa.

    «Al seu costat et senties protegit. Et deien: si passa alguna cosa, tu tranquil. Ja hi som nosaltres. I això quan ets jove, t’ajuda molt, et dóna una tranquil·litat», confessa Guardiola, que al principi també va patir els efectes col·laterals d’aquest control en aquella desitjada taula. «Li dèiem: ‘Tu només pots beure una copa de vi, que ets molt petit’», rememora Koeman. «Viña Pomal, sempre Viña Pomal», remata rient Guardiola en referència al rioja que bevien en les concentracions.

Han anat per camins diferents, però mai han deixat d’estar pendents l’un de l’altre. «Quan vaig començar a entrenar, ell em seguia, però és clar, quan va arribar al Barça ja era jo el que estava més pendent. El que va fer va ser espectacular. És el futbol més bonic que he vist. Nosaltres sempre parlem de Johan per respecte i perquè ell va ser el principi i ho va canviar tot, però per a mi el Barça del Pep és el més complet de la història. I després al Bayern també ha triomfat i si veus el City ara, i la diferència amb l’any passat... és increïble», proclama, amb admiració encara que sense donar-se per vençut. «Com a entrenador Ronald ho ha fet molt bé», diu Guardiola. «És fidel a les seves idees, té molta personalitat, caràcter. No és fàcil guanyar un equip seu».

  "Nosaltres sempre parlem de Johan per respecte i perquè ell va ser el principi i ho va canviar tot. Però per a mi el Barça del Pep, futbolísticament, és el més complet de la història" (Ronald Koeman)

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Pocs equips han tingut la complicitat del dream team fora del camp, una relació que en molts casos encara es manté. Per més temps que puguin estar sense veure’s, cada retrobament és un partidàs de records entre rialles. «És bonic després de tants anys seguir així. És de les millors coses que m’ha donat el futbol. És clar, hi ha els títols, però aquesta amistat és especial», sosté Koeman. «Sempre ens hem sentit molt pròxims. Ens tenim molt afecte i, al final, aquestes coses són les que valen la pena de veritat».

    Avui s’enfrontaran per primera vegada. En un escenari que mai podien imaginar. A la Premier. En un City-Everton. «És bonic, divertit i també estrany: ¡Jugar contra el Pep!», exclama Koeman. «Mira si està nerviós que se n’ha anat uns dies a Portugal a jugar a golf», fa broma Guardiola. Un dia d’aquests han quedat per tornar a sopar. Txiki no hi faltarà. Això sí, serà després que el Barça passi de llarg en el doble duel contra el City. «Crec que el Pep tindrà una mica de feina...», comenta divertit Koeman. I un dia més tornaran a recordar entre rialles els millors anys de la seva vida. Ara, Ronald ja deixa que el Pep begui més d’una copa.