El trident ha tornat

Si en la pretemporada el Barça va resoldre aviat l’amistós que el va enfrontar al Celtic a Dublín, 1-3 en només 45 minuts, més ràpid va anar aquesta vegada cremat pel disgust de dissabte davant l’Alabès a la Lliga i esperonat amb l’al·licient del debut a la Champions. Als dos minuts havia marcat Messi i als 26 minuts havia lligat un doblet. Això ja presagiava un festival dels bons amb la velocitat amb què s’apuntaven els gols i la pena que va seguir fent el Celtic, que es va emportar una pallissa d’upa fins al punt de rebre la golejada més gran a la Champions del Barça.

    El número u sempre va al davant dels altres, i encara més ahir que va ser el capità en absència d’Iniesta, i a la seva estela es van alinear tots. Començant per Neymar, que amb Messi i Suárez, en la restitució del trident, va semblar un altre després d’haver conegut Arda i Alcácer. Va jugar amb el somriure a la boca, una altra vegada feliç de reunir-se amb els seus socis habituals per primera vegada aquesta temporada.

    Va tornar el trident i el Barça ho va notar. I el Celtic, naturalment, sacsejat com un titella per les ganes de marxa dels davanters blaugrana, com en la seva última visita fa tres anys. Ni Luis Suárez es va apiadar del seu exentrenador del Liverpool, envejós del banquet que s’estaven donant els altres, fins al punt de col·locar un parell de guindes.

UNA ALTRA PATXANGA / Només tres jugadors del Barça repetien del premonitori assaig de juliol: Sergi Roberto, Messi i Suárez, senyal que allò va ser una patxanga. També van repetir tres del Celtic, que llavors va jugar amb suplents per poder colar-se a la lligueta de la Champions. I es va repetir la patxanga, amb etiqueta oficial.

    El Celtic va repetir la pobra impressió del 30 de juliol passat. Tant li va fer que jugués amb els bons i viatgés entusiasmat a Barcelona per tornar a la Champions després d’haver apallissat el Rangers al seu país mentre el Barça punxava. En un altre temps gran europeu, ara penalitza l’escàs nivell de la Lliga escocesa, que en els últims quatre anys va deixar de ser un debat de dos quan l’odiós veí de Glasgow va ser descendit pels deutes. Fa quatre anys que demanen entrar a la Premier.

MÉS FAMA QUE TRAÇA / La bona mà de Rogers, publicitada també per Luis Enrique, no es va veure. Tampoc era el dia més indicat davant un Barça pletòric que va sortir amb el recel de dissabte. La verticalitat de Sinclair o la rapidesa de Dembélé no són virtuts destacables de l’entrenador.

    El dispositiu que va dibuixar a la pissarra sí que va ser responsabilitat seva: va alinear cinc defenses i al cap de dos minuts ja havia encaixat un gol. Més fama que traça va demostrar Rogers, que va aguantar el simbòlic xàfec dret mentre la cara se li anava envermellint entre la ira i la vergonya. El resultat més humiliant de la història el va deixar molt tocat. 

COMPETICIÓ D’ASSISTÈNCIES / Un Messi a mig gas va dirigir el còmode triomf estiuenc i ara, quan ha agafat embranzida, va decidir sentenciar-lo des del principi, aniquilant qualsevol símptoma de desassossec que pogués arrelar després de l’ensopegada de la Lliga. Va resoldre l’assumpte i després es va posar a jugar amb els altres, repartint boles com un centrecampista sense perdre de vista la possibilitat d’inscriure el seu primer triplet o el pòquer.

     Cap esquer millor per a ell que veure’s en la classificació històrica de golejadors de la Champions a 10 gols de Cristiano. Neymar, sempre a la seva vora, el va guanyar en assistències: en va donar quatre. El plaer de veure Messi és habitual. En canvi, veure el portuguès André Gomes és nou. Com Umtiti. Els dos fitxatges que no van jugar davant l’Alabès, van treure el caparró en el plat fort de la setmana al Camp Nou, amb els bicampions. André Gomes va ocupar el lloc d’Iniesta i va semblar un fantàstic jugador, elegant i fi a la vegada que eficaç i ràpid. Va ocupar el de Rakitic i va mantenir l’alta capacitat de treball del croat. Va ocupar el de Busquets i el Barça va seguir ordenat castigant amb força el Celtic.

Notícies relacionades

Una altra xiulada a la UEFA

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

    Aquesta va ser la mà de Luis Enrique, que va preferir caminar sobre segur, sense assajos i sense rotacions. Entre tots van condemnar a l’oblit el penal parat per Ter Stegen en l’única vegada que 

el Celtic es va endinsar en l’àrea local.