La xiulada a l'himne, ofegada pels decibels

Aquesta vegada es va escoltar l'himne espanyol, res a veure amb el que va passar al Camp Nou la temporada passada. Els decibels dels altaveus del Calderón van retronar de valent per ofegar els xiulets de la graderia barcelonista, inferior també en nombre de seguidors respecte als del Sevilla, que van acompanyar amb el tradicional "lo, lo, lo, lo" la Marxa Reial. 

La de feina que va estalviar el jutge Jesús Torres al miler llarg de policies que controlaven els accessos al Vicente Calderón. Amb la seva decisió d'aixecar el veto a les estelades dictat per la delegada del Govern a Madrid, Concepción Dancausa (que s'afegeix a la il·lustre i llarga llista de generadors d'independentistes), va evitar que els agents de l'ordre haguessin d'escorcollar a consciència cada seguidor culer davant la sospita de portar la bandera prohibida. Tota una feinada, per descomptat.

XIULETS REQUISATS

Però el que no va poder evitar el jutge és que els policies,  a més de demanar el DNI, requisessin altres objectes, especialment els que produeixen un soroll ensordidor quan es bufa a través d'ells. Perquè el que sí que es va requisar als accessos a l'estadi van ser milers de xiulets i altres estris de vent, com 'vuvuzeles', que poguessin evitar escoltar amb claredat la Marxa Reial. Tota una quimera perquè, per més xiulets que es requisessin, l'estrèpit estava assegurat. Sobretot des de la zona culer, ja que es donava per descomptat el tarareig del “lo lo lo lo” des de la grada sevillista, que superava en efectius la blaugrana, esgargamellant-se per evitar un nou ‘ultratge’ a l'himne nacional.

ACTUACIÓ DE LA FISCALIA

Notícies relacionades

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El Barça de Flick treu bona nota

Però tot va ser inútil perquè la xiulada va resultar igualment majúscula. No, és clar, no va tenir res a veure amb el descomunal xivarri de la temporada passada al Camp Nou, quan culers i aficionats de l'Athletic van unir les seves cordes vocals per ensordir l'himne a l'entrada del rei Felip a la llotja. Tan descomunal va ser, que fins i tot la Fiscalia va obrir diligències per considerar-ho un delicte, però l'Audiència va desestimar finalment el recurs, igual que va fer el jutge Santiago Pedraz el 2009, quan també bilbaïns i culers, en aquella ocasió a València, a l'estadi de Mestalla, van obrir la veda de xiular contra l'himne.

El que va deixar clar el jutge és que la bronca és intrínseca a la llibertat d'expressió, igual que l'exhibició d'estelades, que onejaven per milers al Calderón com ho fan en cada partit al Camp Nou des que el 2014 molts culers van decidir irrompre amb crits d'“i-inde-independència” als 17 minuts i 14 segons de cada partit, sigui de Lliga, on el fervor és més fort quan el visitant és el Madrid, o a la Champions, competició en què la reivindicació nacionalista es va multiplicar exponencialment després del veto de la UEFA a les estelades, finalment aixecat.