Adán purga el seu pecat

Era el Villamarín però, en alguns moments, va semblar el Calderón empenyent els seus, que estranyament vestien de verd-i-blanc. «¡Atleti, Atleti!», va corejar la grada més d’una vegada, un crit acompanyat d’algun càntic més, en una curiosa mostra d’afecte. Tota una declaració de guerra. Sense res per què lluitar, el Betis va fer saber al Barça que trepitjava territori hostil. I per si no tenia clar què s’hi jugava, mentre escalfava, l’hi recordaven. Al marcador de l’estadi hi apareixia la classificació i el Barça, és clar, no era el primer. Així que si volia recuperar el terreny i passar davant del Madrid i l’Atlètic, ja sabia què li tocava.

A la gespa, tampoc tenia gaires aliats. Més aviat al contrari. Com a molt Montoya, l’únic que havia expressat obertament el seu desig que el Barça acabi sent campió. I sobre la indiferència d’altres, pesava el ferm desig d’un madridista declarat, Adán, i d’un altre de reconegut que va estar a prop del Bernabéu, Dani Ceballos, el noi dels tuits incendiaris, capaç d’escriure arran de la final de Copa que tant de bo caigués una bomba al Camp Nou i que acabés amb catalans i bascos per la xiulada a l’himne espanyol.

Cap dels dos es va sortir amb la seva. Més aviat al contrari. A Ceballos se’l va veure més repartint puntades que jugant, i en va sortir ben parat  amb una sola groga per obra i gràcia de Mateu Lahoz, l’àrbitre preferit de Mourinho que va tenir moments desesperants. L’altre amic de Mou, a qui el tècnic va utilitzar per carregar-se Casillas i després va acabar deixant tirat, va quedar més retratat. És el risc que té parlar més del compte quan al davant hi tens el Barça i, sobretot, Messi. 

«Fotre el Barça»

«Tant de bo que li puguem fotre la Lliga al Barça», va proclamar el porter. «Des del Madrid m’han enviat algun missatge», va reconèixer. Doncs ni cas. Lluny de complicar-li la vida al gran rival, li va facilitar el camí quan més difícil ho tenia. Una mala sortida, amb la desencertada complicitat de Pezzella, va deixar en safata el gol a Rakitic. Un regal valuosíssim que va alliberar l’equip de jugar contra rellotge.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

«Ha sigut un malentès, no és qüestió de donar la culpa a ningú», va declarar el porter, assumint l’error i també les reaccions a les seves declaracions. «El que vaig dir ho vaig fer conscientment i sabia el que podia suposar si perdíem, el que pot dir la gent ara. No tenia intenció de molestar, sinó que vaig expressar un desig. Volia guanyar primer pel Betis però si la victòria hagués servit per ajudar el Madrid, molt millor».

Doncs no. Ni a l’Atlètic com pretenia el beticisme que va dedicar crits racistes a Alves però va patir una altra vegada la tortura d’un sevillista: Rakitic. En les seves últimes visites al Villamarín ha marcat tres gols. I aquest regalat. De voler prendre-li la Lliga a deixar-l’hi més a prop.