La Lliga es fa valer

La Lliga segueix igual, decidida a no deixar-se conquistar fins a última hora, ara que té tres pretendents després que el seu preferit, el campió, tontegés més del compte i no li fes el cas que es mereix, tan fàcil com la veia. Així que es va posar seriosa i el va obligar a lluitar per ella, a començar gairebé de zero i sota l'amenaça que davant qualsevol relliscada, adéu. I així està el Barça, tensionat per aquesta pressió i l'alè dels seus perseguidors, que no deixen passar aquest fil d'esperança que ja donaven per impossible, però disposat a recuperar el que era seu. I ha emprès aquesta reconquista amb gols (0-8 i 6-0 ahir davant l'Sporting), amb Suárez en pla matador.  

La Lliga no es va moure de lloc, però va avançar una casella i va deixar el Barça una mica més a prop d'un final que semblava escrit fa setmanes i que inesperadament ha de reconstruir amb molta cura. No és fàcil ficar-se en aquest nou paper de guanyar el que estava guanyat, amb el temor de perdre-ho. Seria un fracàs massa gran ni tan sols per pensar en això. Però és fàcil que aquesta idea balli pel cap i que, per exemple, alteri el pols de l'equip, com va passar durant una bona estona, entre la impaciència i els murmuris del Camp Nou, incapaç d'entendre que l'Sporting li pogués complicar la vida, i no liquidaran una sessió tan còmoda en un pim pam. Va costar molt més del que dicta el marcador i entre l'1-0 de Messi i la primera carta del pòquer que es va marcar Suárez, el partit es va fer llarguíssim. I molt avorrit.

 

Però tan bon punt el pistoler va recordar que tenia una promesa a complir amb Candela, a la qual també va contribuir l'àrbitre, amb uns quants regals en una actuació de bojos, ja res va ser igual. I va començar un passeig excessiu i massa cruel i immerescut per a Abelardo i els seus. Van caure cinc gols, amb tres penals inclosos, que Messi va deixar passar perquè Suárez engreixi el seu compte al repte amb Cristiano, i perquè Neymar no se n'anés de buit, perdut com està i flirtejant amb  els xiulets de la grada. Messi ja no necessita ni gols per sentir-se bé ni per imposar la seva jerarquia. Fins i tot en això s'ha fet més gran. És el millor en tot.    

LESIÓ DE BENZEMA

Així que l'espera a Madrid no va valer de gaire. El Barça va sortir a jugar tercer i va acabar el dia al davant. Però conscient que els seus dos enemics no l'hi posaran gens fàcil. Al carrer del pallasso Fofó, el Madrid va començar fent riure, amb una defensa de circ, però va acabar posant-se seriós, empès per Bale, l'únic de la BBC que va aguantar el tipus després que Benzema es retirés amb molèsties –Cristiano no va jugar per precaució-, i per la genialitat d'un suplent, Lucas Vázquez. Total, que quan semblava que anava a perdre el rastre de la Lliga, es va rebel·lar contra aquest segon comiat –ja va dir adéu quan estava a 11 punts- i va capgirar el marcador sota la pluja per a desesperació de Paco Jémez, a qui l'espera una final més que sofert per salvar la pell.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Quan es va tancar la funció de Vallecas, va començar la del Calderón, una olla que no descansa i que pressiona tant o més que l'equip. L'Atlètic també va haver de lluitar per guanyar però no hi ha manera que es rendeixi i, per un camí o per l'altre, sempre acaba tirant endavant. Un altre 1-0 i gràcies, amb un gol de rebot, i un repertori de les regles que s'imposen en el règim cholista, no totes de bon gust. En aquesta filosofia del fi justifica els mitjans, se'ls en va anar la mà llançant una pilota per frenar un atac del Màlaga, un gest d'allò més antiesportiu que li va valer l'expulsió a Simeone. No el preocupa. No és el mourinhismo però se li assembla, i a tot això s'enfrontarà dimecres Guardiola amb el seu Bayern, ja molt a prop de la seva tercera Bundesliga.

Serà una llarga setmana per al Barça. Europa es posa en joc en busca del nou rei. Una dura condemna. Però la Lliga està més a prop.