"Jo sóc 'gilipolles' i em va el ball"

La cara de Joaquín Valdés, el seu psicòleg («tranquils, és per a mi», va explicar Luis Enrique en la seva presentació), era tot un poema, assegut al fons de la sala de premsa de la Joan Gamper. Cert, la processó va per dins, però Valdés («si algun periodista el necessita, l’hi puc deixar», va afegir Lucho aquell dia) no va estar gaire còmode en la conferència de premsa d’ahir a la Ciutat Esportiva.

I és que, ho vulgui reconèixer o no, Valdés, no, sinó el mateix Luis Enrique, el míster asturià està perdent la batalla de la imatge, de la comunicació, de la paraula. És cert, li importa un rave. Però estem al Barcelona i el tècnic és el màxim representant de l’entitat davant els mitjans, gairebé l’únic.

La representant de la COPE va oferir a Luis Enrique la possibilitat de disculpar-se pel tracte donat al periodista Víctor Malo, del diari Gol, a qui no va voler respondre diumenge la pregunta de si l’equip estava bé físicament. Recordin, Lucho va contestar amb un «¿quin és el seu cognom? (Malo) Següent pregunta». I el míster asturià no només va declinar la invitació (el Barça sí que s’ha disculpat davant Malo), sinó que no creu que hagi de demanar perdó. «No he faltat al respecte a ningú, així que no he de disculpar-me. Aquí n’hi ha molts que falten al respecte als professionals, a mi, per exemple, i mai he demanat que es disculpin. Si no agrada el meu estil, m’importa… un rave». Va estar a punt de dir una cosa més forta, però es va frenar i, després d’uns segons de suspens, va afegir:  «Un rave... per dir-ho de manera educada».

Luis Enrique va estar, com gairebé sempre, tens, dur, reptador i tallant davant qualsevol pregunta. Això sí, va reconèixer, per fi, que la situació és delicada i que l’única manera de sortir-ne és «treballant encara més, sent millor que el rival al camp, cometent menys errors i oferint la nostra millor versió, tant individualment com col·lectivament».

Lucho va tenir la seva versió més catxonda, potser com a única sortida a la pressió que suporta, tot i reconèixer que és quan més disfruta. «Tot el que ens està passant es resumeix en una frase, que potser conegueu, i és ‘el futbol és així’, encara que n’hi ha que diuen asín. Si no fos asín seria molt avorrit, perquè sempre guanyarien els que tenen millors jugadors. Seria tan avorrit com ballar amb la teva germana».

Notícies relacionades

Luis Enrique: "La festassa que farem..."

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Luis Enrique va assegurar que aquests dies s’ho està passant molt bé. No ho va dir així, és clar, però gairebé. «Deu ser cosa dels meus gens de Gijón o potser és que  sóc gilipolles i m’agraden aquests moments difícils, m’agrada el ball i ja tinc ganes que arribi el partit de demà, guanyar i començar a capgirar aquesta situació per donar-li una alegria als que pateixen amb nosaltres i viure una gran festassa. Si no, felicitarem el campió. És així com visc la vida i l’esport».

¡Ah! i va confirmar que guanyaran la Lliga. «Si no, no seria aquí».