Julio Alberto revela que va patir abusos quan era petit

La vida de Julio Alberto sempre ha estat analitzada amb lupa. Amb una atenció extrema. A vegades, excessiva per a alguns. Incomprès per molts, i menyspreat per altres, l'ombra d'una tèrbola etapa grisa sempre l'ha perseguit de la mateixa forma que ell ho feia amb els davanters rivals en la seva època de futbolista blaugrana. Amb ganes de deixar anar la seva veritat, i mostrar tot el que un dia el va arribar a turmentar, Julio Alberto s'ha sincerat en una entrevista concedida al diari 'El Mundo'. Després de la publicació de la seva biografia 'Nunca recordaré haber muerto', l'ex de l'Atlètic i el Barça està disposat a no redimir ni amagar res del que ha viscut. "Sé el que és estar mort i tornar. Fa res em van trobar al carrer amb un ictus. No em queda gaire temps de vida. Entre cinc i vuit anys. Tinc una necrosi al cor i una minusvalidesa del 30%", testifica.

En una infinitat de confessions, Julio Alberto explica històries que fins ara havien estat amagades sota la seva aparença de macarra amb certs aires de bohemi. "Als 12 anys un monitor va abusar sexualment de mi durant un campament d'estiu. No ho vaig parlar amb ningú fins als 50 anys. Sempre ho vaig portar amb mi. Quan vaig explicar els abusos que havia patit al meu terapeuta a Projecte Home, li vaig trencar dues cadires al cap. Una d'elles la van posar al pati del centre com a símbol. Portava tanta ràbia i odi acumulat... Em vaig sentir alliberat", assegura Julio Alberto. És tan sols una de les múltiples confessions que ofereix en l'entrevista.

Destacat estudiant, sempre es va caracteritzar per aconseguir les millors notes, i gran esportista, Julio Alberto assegura que els llibres i el futbol van ser la via d'escapament davant tant patiment. "De nen, no tenia defensa possible. Ningú a qui acudir. Vaig passar mesos sense parlar. Només em dedicava a estudiar i a fer esport. Estudiava tant per oblidar que em vaig convertir en el millor alumne. Només volia llegir i llegir per bloquejar aquells altres sentiments.Tinc la seva cara gravada en la meva memòria”.

"NOMÉS MARADONA I JO ENS DROGÀVEM"

Irònic i amb un toc mordaç, Julio Alberto no refusa parlar del seu problema amb les drogues. "La gent sempre jutja. Tots et qüestionen, et miren. Si tens grip i arribes tard, pensen que t'estàs drogant una altra vegada. Si un dia no t'afaites, el mateix. ¿Sap una cosa que no suporto? Quan algú em diu: '¿I com vas d'allò?' Sempre contesto el mateix: '¿I com està la teva puta mare? Perquè tu et ficaves droga amb mi, ¿ja no te'n recordes?", assegura l'exfutbolista.

L'autor del màgic gol davant la Juventus no amaga que va estar molt a prop de la mort en més d'una ocasió i aquest fet li va fer replantejar-se quin havia de ser el camí a seguir. "He tingut tres sobredosis. He entrat dues vegades en coma i he patit un altre parell d'infarts. Vaig arribar a desitjar la mort més que ningú en aquest món. Em trobava brut. Però tinc força interior". 

La fama el va situar dalt de tot, i amb això van arribar els diners. La seva perdició. "Més del que qualsevol podria arribar a concebre en tres vides. En aquest país només ens drogàvem Maradona i jo. Ningú més. Ara han sortit els 'papers de Panamà'. Quan surtin els de la droga serà l'hòstia. Si vol, li faig una llista", relata el defensa.

RENOVAT

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Aquella època de disbauxa el va portar del luxe a la misèria, del tot al res, i li va suposar passar nits a la intempèrie, sense un sostre on resguardar-se i davant la indiferència de la gent que durant anys el va corejar al Camp Nou. "Em van tallar l'aigua i la llum. Em van treure la casa. Però em vaig aixecar una altra vegada. La vida és una gran ironia. Ningú es va parar a mirar ni tan sols. Ningú va poder imaginar que Julio Alberto, al qual victorejaven milers de persones, era aquell cabdell fet misèria. Un sense sostre. Una desferra humana. Ningú donava un duro per mi".

Lluny de tota aquella voràgine destructiva, i convençut de la seva nova proposta de vida, Julio Alberto testifica el canvi que l'ha portat a donar-se als altres. "Fa molts anys que estic net. Cada dia és una oportunitat per canviar les coses".