Quatre claus de la baixada del Barça

Després d’encadenar 39 partits sense conèixer la derrota, el Barça només ha guanyat un dels últims quatre enfrontaments. La baixada ha sigut espectacular, pel contrast amb la magnífica cadena de resultats que va invitar tothom a donar per tancada la Lliga. Ara tothom la veu oberta després que l’onze blaugrana hagi sumat tan sols un dels últims nou punts.

ELS SÍMPTOMES

Passa factura l'excés de confiança

Del 17 d'octubre de l'any passat al 2 d'abril de l'actual va durar la ratxa, amb 33 victòries i 6 empats. El 2-2 en el camp del Vila-real, on l'equip es va deixar igualar un 0-2 favorable al descans, va iniciar el declivi. Luis Enrique va fer dues substitucions en dos minuts (va retirar Piqué i Arda Turan per Mathieu i Alves). Llavors l’equip es va distreure i va encaixar dos gols en sis minuts. .

Una cosa semblant va passar en el clàssic contra el Madrid. Amb l’1-0 i el poc interès que mostraven els blancs per esgotar les seves opcions a la Lliga (van ser els primers a rendir-se després de perdre el derbi amb l’Atlètic) , l’equip es va confiar i després no va tenir temps de reaccionar quan va marcar Cristiano. 

EL DÈFICIT

Falta d'alternatives a les estrelles

En canvi, al Barça li va sobrar temps a Anoeta: faltaven 86 minuts de partit per intentar igualar el gol de Mikel Oyarzabal. La mateixa situació que l’any anterior, quan Jordi Alba va avançar sense voler la Reial al minut 2. L’equip de Luis Enrique tampoc va saber desarmar l’onze basc. La temporada passada sense Messi de titular, ja que va sortir a la segona part per apagar l’incendi sense aconseguir-ho; aquest any, amb l’astre de capità. Van ser seves les millors rematades, més un xut d’Iniesta. Neymar es va perdre per la frontal de l’àrea i Munir no va entrar en joc.

Amb Luis Suárez absent, la Reial va tenir una preocupació menys. El gol és cosa de tres. Quan falla el trident –bàsicament Messi, que suma quatre partits sense marcar per primera vegada des del 2011–, s’enfonsa l’equip, sense alternatives fiables.

EL CALENDARI

Una etapa exigent i rivals de qualitat

La tònica de resultats a Sant Sebastià (l’últim triomf va ser el 2007) anticipava les dificultats que suposava anar a Anoeta. El mateix Luis Enrique va dir la vigília que era per reflexionar.  No obstant, el desenllaç va ser el mateix.

La intensitat i la complicació del calendari (4 partits en 12 dies, entre ells, contra el Madrid i dos amb l’Atlètic) ha elevat el nivell d’exigència del Barça i ha reduït les rotacions de Luis Enrique. Els va tocar el torn a Rakitic i Iniesta. Suárez estava sancionat. Els seus substituts no van respondre. Van jugar Rafinha (el segon partit en set mesos), Turan i Munir. Va retirar els dos primers, completament innocus, i va mantenir Munir perquè no té davanters amb Sandro lesionat. El recurs del tècnic va ser avançar Piqué. 

EL CAS

Turan no compleix les expectatives

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

La conclusió és que Luis Enrique té un equip titular (el que va jugar contra el Madrid i l'Atlètic, amb el torn rotatori dels porters) i uns suplents que han interioritzat la seva condició. Els canvis en l’onze inicial es noten si ni Messi ni Neymar estan inspirats. Rafinha no ha pogut ser una alternativa per la seva lesió, Vermaelen no s’ha guanyat la confiança del tècnic, Bartra l’ha perdut totalment, i els fitxatges no han aportat el que se n’esperava.

Especialment en el cas d’Arda Turan, presentat com un gran fitxatge, entre les presses del Barça per poder-lo tancar en plena campanya electoral i el cost (34 milions més 7 en variables). Ha disputat 20 dels 25 partits des del mes de gener i només n’ha completat cinc. Ha marcat un gol (el cinquè contra el Rayo) i ha vist set targetes. Aleix Vidal (18 milions més 4) ha jugat 14 partits.