"Vaig trepitjar el camp i en un segon se'm va oblidar tot"

Aleix Vidal ha reconstruït per a EL PERIÓDICO la llarga espera de sis mesos que ha viscut per la sanció de la FIFA abans de poder posar-se la samarreta del Barça per jugar 24 minuts en el derbi coper davant l'Espanyol.

"En realitat, l’ovació del Camp Nou no era per a Arda i per a mi, era per als més de 70  nens que han estat sense jugar tots aquests mesos. És normal que la gent se centri en nosaltres perquè som del primer equip, però el mateix esforç que hem fet Arda i jo, l’han fet aquests nens. Per això crec que l’afició els estava aplaudint també a ells, perquè s’ha acabat el patiment. I ara ens toca divertir-nos amb el futbol. 

Aquests mesos d’espera han sigut difícils, se’t fa molt llarg. Psicològicament és molt complicat. Però amb les experiències que he tingut al llarg de la meva carrera, ha sigut una mica més fàcil. No hi ha temps que sigui llarg tenint els companys que tinc avui en dia. Quan el Barça em va trucar, la decisió va ser difícil, però al mateix temps molt fàcil. ¿Per què difícil? Doncs perquè havia passat tres o quatre anys jugant 40 partits per temporada, sabia que m’estaria sis mesos sense competir i sense poder jugar. I per més que t’entrenis de valent, psicològicament és molt dur saber que arriba el cap de setmana i que no pots jugar. Va ser difícil, però era el Barça.

No va ser una decisió fàcil, malgrat que tenia l’oportunitat de venir al millor club del món. Al final, la decisió va ser venir-hi, amb la desgràcia que m’havia d’estar sis mesos sense jugar. No podia deixar passar aquesta oportunitat. Si m’haguessin dit: ‘Tres anys sense jugar’. Doncs llavors, no. Però sis mesos, vulguis o no... A més, sabent que venia aquí a ser lateral, també he tingut molt de temps per preparar-me i integrar-me en aquesta posició.

 Quan vaig trepitjar el camp, se’m va oblidar tot en un segon i vaig pensar:  ‘Ja sóc jugador del Barça’. A partir d’ara toca integrar-se com més aviat millor i guanyar-se el lloc. Sé que he pres la decisió correcta. I el que sento és que tot el meu esforç s’ha vist recompensat de la millor manera possible, que és estar al costat dels millors jugadors del món. Ara toca continuar treballant fort i disfrutar d’aquesta  companyia. Seria un error tornar a pensar en tot el que ha passat. No és el moment. Ara el que he de fer és treballar encara més i disfrutar d’aquest equip. Des que vaig arribar a Almeria vaig deixar de pensar en tot el que vaig deixar enrere i em vaig dedicar a viure i disfrutar de les coses bones que m’han anat passant. Espero seguir així fins que em retiri.

Notícies relacionades

Aleix Vidal: "Algú allà dalt ha fet justícia amb mi"

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

¿Si he tingut algun ídol?, ¿algun jugador que m’hagi agradat especialment? No, no he tingut cap ídol en especial. No hi ha cap jugador que m’hagi marcat. Jo sempre he considerat que el meu propi ídol he sigut jo. Hi ha hagut molts jugadors bons que m’han agradat des que vaig començar a veure jugar a futbol. Buffon, malgrat ser jo davanter, era un gran porter que sempre m’ha agradat molt, Zidane, i la màgia que desprenia jugant a futbol, Ronaldinho, Rivaldo, Messi... Et podria dir 1.000 jugadors que m’han agradat. Però no he sigut d’algú que m’hagi marcat de manera especial. No m’hauria imaginat mai que un dia estaria tenint Messi de company. Mai m’he comprat pòsters ni vaig pensar en ídols.

Aquest viatge l’he fet sol. Fins que vaig arribar a l’Almeria. Però sí, l’he fet sol i, vulguis o no, això et fa madurar encara més ràpid, és clar. I t’endureix encara més ja que per desgràcia has hagut d’estar allunyat de la família. Però actualment estic molt content amb la situació que tinc. A l’arribar a Almeria vaig conèixer la mare de la meva filla i no puc viure una situació millor que la d’ara amb les meves dues reines, i espero que això segueixi així per molts anys."