500 nits amb Messi

A Yokohama, acabat d’alliberar de l’estrès per haver pogut disputar la final tot i el còlic nefrític, i disfrutant del títol del Mundial de Clubs, no tenia el cap per traçar-se nous reptes. Aquell dia li van preguntar per l’al·licient de batre, al partit contra el Betis, el rècord de gols que posseeix el Reial Madrid des de l’any passat. 178 gols va marcar l’anterior campió mundial, el 2014, amb Cristiano, Benzema i Bale al capdavant.

«Intentarem batre’l i, si no, no passa res», va contestar Messi fa una setmana, amb el pensament a milers de quilòmetres i la mentalitat destinada a reptes més importants que un simple registre estadístic que només surt als llibres de rècords. El transcurs dels dies ha aproximat Leo al partit i al Betis. El repte segueix a la mateixa distància: dos gols. El Barça, el seu Barça, en suma 176. En necessita tres. «És una dada que hi és i que pot motivar, però la gran motivació és la victòria», va suggerir Luis Enrique.

Un equip batejat

Onze anys i 75 dies després del seu debut oficial (el 16 d’octubre del 2004), Messi compleix 500 partits com a blaugrana. Els primers 500, es podria dir, perquè tot just ha complert els 28 anys. Xavi, Puyol, Iniesta, Migueli i Valdés han jugat més partits que ell. De moment.

El Barça al qual ja ha batejat amb el seu nom pensa sense posar-se límits. L’equip feia un lustre que no guanyava cap títol quan el melenut Leo, als 17, va aparèixer a la gespa de Montjuïc per substituir Deco a vuit minuts del final del derbi davant l’Espanyol. Ni més ni menys que 26 trofeus –un terç dels acumulats pel club en la seva història– ha llegat per al museu. També són els 26 primers.

No serà fàcil fer-li tres gols al Betis. Potser n’hi ha prou que algú li murmuri a l’orella –¿Neymar? ¿Luis Suárez? ¿potser Mascherano?– que estaria bé plomar el Madrid del seu últim rècord perquè es consumi la golejada que tanqui el gloriós 2015 del quintet. Messi acostuma a celebrar les seves efemèrides –i el mig miler d’avui ho és– amb gols i actuacions per recordar. Així va passar quan estava a prop de batre els successius registres golejadors de Ku-bala, César, Alcántara, Zarra, Gerd Müller i Dixie Dean. Conquistada la història del Barça, després es va fer etern en la del futbol.  

Món petit

El món se li ha quedat petit a l’Extraterrestre, de la magnitud del qual ja parlen millor els números que les paraules, esgotats els adjectius, desgastats tots per l’ús. Les xifres, en canvi, són infinites.

Notícies relacionades

Luis Enrique: "Hi pot haver sortides"

Bartomeu: "El cicle guanyador durarà dos o tres anys segur"

El palmarès que reuneix no és inigualable (Iniesta ha col·leccionat els mateixos títols al seu costat), però la incidència que ha tingut en la consecució de cada un el converteix en el futbolista més decisori que s’ha conegut mai, i el trasllada a l’olimp on habiten els verdaders éssers superiors. Cap es diu Florentino, allà. Responen al nom d’Edson, Alfredo, Johan i Diego Armando. Els 424 gols marcats en 499 partits, una mitjana d’efectivitat tan alta durant tant de temps no l’ha aconseguit ni déu.

Messi és únic. Una ullada a l’historial que ha reunit entre Lligues i Pilotes d’Or, entre Champions i Botes d’Or, fa vertigen. Els trofeus estan tots repetits. Els argentins en troben a faltar un que els concerneixi més. El que li reclamen com si estigués en deute amb ells.Tot arribarà.