Simfonia del Barça, trons a Madrid

La simfonia blaugrana va seguir ressonant tot el dia. El món va contemplar admirat el concert del Barça, rendit a un equip que va conquistar el Bernabéu amb un llarguíssim solo, donant tocs a la pilota, en una de les millors obres de Luis Enrique. A Madrid, la simfonia va provocar llamps i trons, un caos terrible, una rebel·lió general contra els qui governen, Florentino des de la llotja i Benítez des de la banqueta, una crisi oberta que costarà de tancar. Si és que s’acaba tancant. El missatge oficial és de confiança envers el tècnic. La qüestió és que pocs se’l creuen. El 0-4, més els sis punts de desavantatge i el goal average, han sumit el Madrid en una guerra civil. 

    La simfonia blaugrana va continuar al matí a Sant Joan Despi, en forma de rialles i més rialles, un ambient de festa després d’una nit de glòria que més d’un va allargar merescudament quan va arribar aquí. Del Madrid no se’n van tenir notícies. Va continuar desaparegut, agafant-se el dia lliure no se sap si per descansar o per desaparèixer, que va evitar la imatge d’un entrenament de derrotats o les dels cotxes desfilant a tota velocitat per la rotonda de Valdebebas. A la sortida de l’estadi ja van patir la ira dels aficionats i algun, com Benítez, va ser perseguit per un seguidor entre insults i amb el crit de «ves-te’n del Madrid». No se’n va. De moment.

LA PITJOR ARRENCADA EN 10 ANYS / L’entrenador és al centre de la diana, baldat a garrotades, trontollant a la jornada 12, amb una creu que potser ja li serà impossible treure’s de sobre. Condemnat per posar en dansa l’onze que precisament la majoria li reclamava, començant per Florentino, i no ser fidel als seus principis, representats per Casemiro. Així que si fins ara se’l criticava per l’estil, avui se li retreu que hagi sucumbit a la pressió i alineés l’equip de Florentino. Tots els cromos del president.      

    No és fàcil que se’n surti. Pot seguir dos camins, més llarg o més curt, però que condueixen al mateix final. El de Wanderlei Luxemburgo, amb qui comparteix la pitjor arrencada dels últims 10 anys, i que va ser  acomiadat en aquest moment de la temporada, 48 hores després de guanyar el Getafe (1-0). L’espurna va ser que se li va acudir canviar Cristiano per Gravesen al minut 85 per perdre temps. Ancelotti, en canvi, va sobreviure al 4-0 del Calderón i la festa posterior de l’aniversari del portuguès. Però amb Kevin Roldan va començar a firmar la seva sentència, i la sensació a Madrid és que aquest 0-4 és el principi del final d’un tècnic que, a més, no és ben vist al vestidor. En el fons, la majoria faria marxa enrere per recuperar Ancelotti.

Notícies relacionades

El Barça provoca la ira del Bernabéu

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

ELOGIS MUNDIALS / Per no perdre el costum dels últims temps, el Barça va tornar a plantar la bandera al cor del Bernabéu, però aquesta conquista va tenir un aire excepcional, com el 0-5 del 74 i el 2-6 del 2009. Un dels protagonistes d’aquesta nova era, en què la casa blanca és més assequible que molts estadis de la Lliga, el  va viure per primera vegada en la distància. «Hauria pogut ser molt més que una maneta. He disfrutat molt, ha sigut un partit increïble. El Barça ha donat una lliçó de futbol», va comentar Xavi a Efe després de jugar un partit molt lluny del clàssic, a Qatar.

    «Royal Barcelona», va titular a tota portada L’Équipe, en un dels molts elogis que va rebre des de tot arreu. «Messi, ¿per a què?» es preguntava Globoesporte, alçant els noms de Neymar, Suárez i Iniesta. Els números del duo atacant són excepcionals: Neymar és pitxitxi amb 12 gols i Suárez en suma 11 enfront dels 8 de Cristiano. Per una vegada, el Barça no va necessitar Leo. Però el necessitarà. Com sempre. Per començar, demà contra la Roma, disposat a rematar el pas a vuitens i la primer posició del grup. Continua sent el millor solista d’un Barça que cada dia toca més bé.