Iniesta, la llum de l'estil

Tornant a Barcelona, després de completar potser un dels millors partits de la seva carrera esportiva, estava tranquil. Digerint amb calma l'impacte de va deixar el seu majestuós joc –golàs, assistència a Neymar, 96% d'encert en la passada, només tres errors en 77 minuts–, que no tan sols va provocar l'ovació del Bernabéu, sepultada en alguns instants per xiulets, sinó d'aquell qualificatiu que li va dedicar Luis Enrique, el seu entrenador. «Andrés Iniesta és patrimoni de la Humanitat. No tan sols dels culers».

I ell, a l'arribar a Barcelona, tenia el mòbil traient fum amb missatges sense ser conscient encara de la dimensió del monument futbolístic que va aixecar al Bernabéu, aquell estadi que va visitar convertit en el senyor dels clàssics. Era el 32. El primer com a primer capità. Va trigar una mica a trobar la clau del partit, encara que no van ser ni tan sols cinc minuts. A partir d'aquí, ubicat al carril del vuit, va completar un partit extraordinari. «És únic, fa màgia, té ulls en la nuca», va exclamar admirat Luis Enrique.

EL DISCURS DE LA PILOTA

Conxorxat amb Busquets, va ser tal la seva superioritat futbolística davant Modric, Kroos o James, a qui va ridiculitzar a la seva manera. O sigui, amb la pilota, fugint dels discursos populistes, aliè al soroll mediàtic, feliç perquè sentia que el Barça era protagonista com a ell li agrada. A ell i a Busi. Amb la pilota en els peus, fidels hereus tots dos de la doctrina cruyffista, enriquida per Rijkaard, sublimada per Guardiola i amb matisos nous en la seva cultura incorporats per Luis Enrique.

Iniesta és, no obstant, la fusió de tot ells. Va ser el valent Van Gaal qui li va obrir la porta del Camp Nou en temps de perill (octubre del 2002) després que Rexach deixés la possibilitat de passar a la història com el tècnic que va fer debutar Iniesta. Se'l va emportar, això és cert, a una Copa Catalunya a Terrassa (2002), però no menys cert és que el va tenir 90 minuts assegut a la banqueta de Montjüic (desembre del 2001). Va preferir Charly jugar amb Christanval de migcentre amb Cocu.

Notícies relacionades

Xavi: "Hauria pogut ser molt més que una maneta"

Luis Enrique: "Iniesta és patrimoni de la humanitat"

Va arribar Van Gaal, va fer seure Riquelme i va posar un nen manxec al camp, que després va començar a «regalar caramels», segons va definir el mateix Rijkaard, fins que va aparèixer Guardiola per disfrutar d'Iniesta i completar amb Xavi i Busquets un dels centre del camp que perdurarà pels segles dels segles. Se'n va anar Xavi, però es van quedar els seus dos hereus. «Tots els gols van ser bonics, però el d'Andrés va ser espectacular. Ell, Busi i Neymar van estar de 10», va explicar ahir l'excapità blaugrana des de Qatar, orgullós que la seva obra es manté intacta.

    En a penes 24 segons, la pilota va transitar dolçament de les botes de Bravo, fonamental en la jugada per eliminar línies de pressió del Madrid, a les de Neymar, que va deixar un exquisit cop de taló perquè Iniesta, com si fos un interior anglès, deixés anar un furiós xut amb la dreta que va tenir Kroos com a convidat especial. L'alemany el va veure més a prop que ningú. 24 segons, nou jugadors i 12 passades. Un gol del Barça de Luis Enrique –acceleració i vertigen- i un gol del Barça de Guardiola –paciència i toc–.