Molta policia i poques flors

L'empleat de la parada de flors, veí del passeig de la Habana de Madrid, deia que mai havia vist un desplegament igual, tantes i tantes mesures de seguretat. Parlava amb els aficionats madridistes que s'amuntegaven a les portes de la parròquia dels Sagrats Cors, a la cantonada de Concha Espina. No li havien deixat col·locar les flors a les escales del temple. “Els nuvis tenien reservada l'església des del febrer i no van caure en el detall que es casaven a la mateixa hora del clàssic. I amb tanta seguretat”.

Els cotxes nupcials no han pogut aparcar a la porta, ni el nuvi rebre els convidats com hauria sigut el seu desig. No se li ha acudit res més que aparèixer per l'església just en el moment del deliri. Tot tallat. S'acosta l'autocar oficial del Madrid. Els genets de la Policia Nacional recorrent el carrer a tot galop. Els policies municipals cridant a un cotxe oficial que s'havia aturat on no tocava. Les portes del Santiago Bernabéu encara tancades. Agents policials per tot arreu. Tot controlat. En cada cantonada una parella d'agents que escorcollava un per un els transeünts i que demanava la documentació quan intuïen que les persones a qui havien donat l'alto eren àrabs.

POLICIES AMB RIFLES

Aquest dissabte, el clàssic era el partit de la seguretat i l'ordre, el partit en què pràcticament no s'ha escapat ni un espectador de ser parat per la policia, bosses i motxilles obertes, i els que anaven a treballar, com a periodistes, fins a dues vegades veien com les seves bosses eren registrades a l'interior de l'estadi, mentre que a la cornisa del Bernabéu, amb rifles telescòpics, camuflats per no espantar el públic, agents especialistes estaven apostats amb les seves armes mirant cap al carrer.

Però aquest dissabte, el clàssic dels clàssics era també el partit dels turistes àrabs. ¡A centenars! Arribats de tots els països del Pròxim Orient; uns vestits amb samarretes blanques –oficials, per descomptat— i altres, la minoria, amb samarres blaugranes, oficials també, res d'imitacions, res de ‘top manta’.

No obstant, en aquesta ocasió, i per raons òbvies, passaven menys desapercebuts que en altres ocasions. “Han vingut més que mai. Tota la setmana he estat a la parada de flors i anaven arribant en grups. Entraven i compraven records a la botiga oficial”, repetia el florista de Concha Espina.

Tampoc faltaven els radicals del Madrid, amb els seus clàssics càntics, els de sempre, els barroers “puta el Barça i puta Catalunya”, encara que en aquesta ocasió es treien l'adrenalina pràcticament amb un policia, com si fossin els seus guardaespatlles personals, mentre es manifestaven, envoltats de furgonetes policials, camí del Bernabéu, on no cabia ni una ànima i on, tot s'ha de dir, els espectadors han anat entrant al recinte esportiu sense dir ni piu i sense protestar per les mesures extremes de seguretat.

RAJOY, A LA LLOTJA

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

I tots, amb un respecte admirable, han guardat un minut de silenci, amb Mariano Rajoy a la llotja, i amb els jugadors i els dos tècnics, Rafael Benítez i Luis Enrique, formats mentre pels altaveus del Bernabéu sonava una versió instrumentada de 'La Marsellesa'. Amb emoció i per una vegada amb la rivalitat de les dues aficions aparcada a la grada.

No obstant, la policia, els registres, els escorcolls, la presència d'agents, gairebé tots amb armilles antibales, eren el focus dels comentaris entre els que es van situar en bars dels voltants perquè no havien aconseguit entrada –o qui sap si eren socis que havien fet l'agost al novembre cedint el seu seient a acabalats àrabs devots del futbol--. Perquè en els bars amb tele ni s'hi cabia, ja amb el partit començat. ¡Ah! I mentre passava tot això la núvia ha arribat al temple dels Sagrats Cors, però amb els nervis i les presses per no endarrerir-se amb tanta pressa futbolística s'ha deixat el ram a casa. Què hi farem.