Andoni Goikoetxea: "Maradona no es va morir per aquella entrada"

Sempre portarà a la motxilla aquella «disputa de la pilota» en què Andoni Goikoetxea (Alonsotegi, 23-9-1956) va lesionar Maradona, a qui va trucar per interessar-se pel seu estat al centre hospitalari sense rebre resposta del Pelusa. Però aquell central prototip de l'últim Athletic campió, tan intens a la gespa com hospitalari en el tracte, guarda la instantània com un episodi més d'una trajectòria esquitxada d'èxits, a l'espera de poder entregar avui el testimoni a la nova generació de lleons. El seu rugit, com s'aprecia en un quadro a la fotografia que acompanya aquesta entrevista, simbolitza l'expressió del que significa vestir la samarreta blanc-i-vermella.

-Li esmenten Barcelona i...

-¡I res! Jo ja vaig girar full. Hi he estat moltes vegades i la gent em saluda amb afecte, em recorden l'anècdota de Maradona però allò es va quedar allà. La meva filla ha passat molt de temps a Barcelona, que és una ciutat encantadora, i al final el temps posa cadascú al seu lloc.

-¿Té gravada aquella acció?

-Jo el que recordo és l'afecte de la meva gent a Bilbao en el partit següent, contra el Lech Poznan, que se'm van posar els cabells de punta, o quan vaig tornar, que vam guanyar 0-1 i vaig marcar. Després de molts anys, i amb la tranquil·litat de poder parlar de tot, dic que Maradona no va morir en aquella entrada, que curiosament va començar a guanyar títols just després. Va disputar la final de Copa contra nosaltres, va guanyar l'scudetto amb el Nàpols i el Mundial de Mèxic-86. Va tornar als camps quatre mesos després, com els passa a molts futbolistes en la seva carrera i, després de ser el millor jugador d'aquella dècada, sens dubte, no va saber administrar la seva vida personal, que va ser un despropòsit.

-En aquell moment en què rebia molts insults, ¿li va trucar algú de Barcelona? A més, tot venia precedit de la lesió a Schuster el desembre del 1981 a San Mamés.

-Sempre hi va haver qui em va dir que estigués tranquil. El cas de Schuster va ser diferent. El mateix cap dels serveis mèdics del Barcelona, el doctor González, va reconèixer que Schuster havia vingut lesionat del Colònia, però m'ho van carregar a mi...

-Per postres, va arribar la final de Copa del 1984 amb un final indigne.

-Tots els que vam participar en aquella gresca, que es va iniciar per un acte de Maradona sobre Sola i Txato Núñez, ens sentim avergonyits. L'Athletic havia guanyat amb el gol d'Endika i només volia celebrar-ho, però potser algun no estava preparat per a aquella derrota, i no parlo de la majoria de nosaltres perquè molts érem amics de la selecció. Víctor, Carrasco, Julio Alberto, Migueli... ¡Si havíem compartit moltes coses! No va venir a tomb i mai ha de passar en un camp. Nosaltres havíem guanyat la Lliga una setmana abans i ja teníem la feina feta. Però ens vam adonar que la Copa era una altra cosa, amb el massiu desplaçament a Madrid. Més de 50.000 persones. Hi havia molt silenci, i allà va ser quan al difunt Biritxinaga, el massatgista, se li va acudir disfressar-se d'Eva Nasarre, molt de moda en aquell moment, minuts abans del partit. Ens va servir de netejaparabrises, ens va alliberar de tensió i vam guanyar.

-És que aquell Athletic era un altre, es jugava títols...

-Era un Athletic que estava en la pomada amb el Barça i el Madrid, amb un equip estàndard que es recitava de memòria: Zubizarreta, Urkiaga, Goiko, Liceranzu, De la Fuente, Gallego, De Andrés, Urtubi, Dani, Sarabia i Argote. I Clemente al capdavant.

-Res a veure amb el duel d'ara.

-Ara parlem d'un Barcelona que és el millor del món des de fa uns anys i que ha implantat un estil reconeixible de joc. L'Athletic té una empresa complicada davant un rival ple d'estrelles, de molt cost i que coneix cada pam del seu terreny. ¡Fins a l'últim bri d'herba! I la taula a la Lliga mostra aquesta diferència. Però ¡atenció!, que l'Athletic sap que té una oportunitat única de fer història. ¡Seria la pera!

-¿De què serveixen els dos precedents recents?

-De res. El 2009 va succeir el normal tot i que Toquero va obrir una escletxa d'esperança, perquè després Yayá Toure ho va esmenar i a la segona part van ser un corró. El 2012 van marcar aviat i es va acabar. I ara... Jugar al seu camp no sé si els afavorirà, però tinc clar que no els perjudicarà, segur. El que no sé és si estaran més pendents del Juventus, però segur que Luis Enrique ho vol tot. El Barça tindrà la possessió i l'Athletic ha d'aprofitar els  espais que deixa per sortir a la contra en velocitat o aprofitar alguna acció a pilota aturada.

-La seva generació deu tenir ganes d'entregar el testimoni.

-Hi ha ganes que aquesta generació senti l'eufòria de solcar la ria de Bilbao en gavarra perquè fer-ho és indescriptible emocionalment per a algú de Biscaia i d'Euskadi.

-Com Iraola, Xavi també abandona el club. Són una mica representants dels valors dels dos equips.

-Quan va passar allò de Maradona les relacions es van refredar i amb el temps han tornat a ser molt cordials precisament per gent com Xavi, Iraola, Guardiola... El seny, com diuen els catalans. A excepció d'Iniesta, per una jugada aïllada, a Xavi se l'estima  molt a San Mamés per com va hissar la ikurriña, per com parla de l'Athletic, perquè ha sigut un mestre dins i fora del camp, en les seves declaracions...

-¿Considera Messi el millor de tots els temps?

-En el futbol les comparacions s'han de fer per dècades. Jo no vaig veure Di Stéfano i diuen que era increïble, recordo una mica de Pelé... I als anys 70 el millor sens dubte era Johan Cruyff, contra qui vaig jugar quan jo començava. Després va ser Maradona, i ara, sens dubte, Leo Messi. La lluita amb Cristiano és bonica però Messi és més determinant.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

-Estarà a la festa.

-Sí. Ho viuré a Barcelona amb la meva família. Hi haurà festa com n'hi va haver a València i a Madrid. Després el partit serà una altra història, però Barcelona fliparà amb els aficionats de l'Athletic per la Barceloneta, la Diagonal, el port... ¡I cadascú es deixarà els diners que pugui!