Messi es menja un gran Bayern

Tres minuts poden valer per 180. No suposen ni el 2% del total de l'eliminatòria. Però poden ser definitius. Tres minuts de clímax, enmig d'una orgia de futbol, del tipus més seductor del món. Ni el més alt ni el més guapo ni el més fort. Sí el més genial, el més talentós. Sobra dir el seu nom.  El que sospiten.

El primer minut va ser de ràbia, després d'una estona sense rebre la pilota, sense tenir oxigen. Un robatori de pilota d'Alves el va enxampar encarat cap a l'àrea de Neuer. La va controlar i la va xutar amb una fúria que ni tan sols els excel·lents reflexos de Neuer van poder parar aquest xut tan violent. El segon va servir per recuperar la respiració entre celebracions i atencions. El tercer el va tornar a agafar a prop de l'àrea. Només hi havia Boateng. Va arrencar, el va mirar i el va tirar a terra. Sense tocar-lo. Hipnotitzant-lo. Boateng va caure a terra com molts van esperar que caiguessin Pacquiao o Mayweather i amb dolçor va dibuixar una vaselina sobre un Neuer que no s'esperava haver de saltar.

A TERRA / El futbolista inoblidable es va menjar un gran Bayern, llançant-lo amb un parell de plantofades, i quan era a terra, sense saber d'on li havien vingut tantes bufetades, sense haver descuidat la guàrdia, sense esperar-les, possiblement sense merèixer-les, va rebre la rematada de Neymar, que va sortir del no res perquè els culers col·lapsessin les webs per tancar el vol a Berlín. El resultat, un invulnerable Barça, el tipus del 10, conviden a pensar que el Bayern de Guardiola es quedarà a la porta de Brandenburg.

El que la creuarà serà el Barça de Luis Enrique, que va tocar el cel el dia que passava la prova més exigent: davant l'autor de la gènesi d'aquest equip. Guardiola es va endur la possessió (53% a 47%) i va exhibir la seva mà com a entrenador per la imatge que va deixar el Bayern, feliçment -per als culers- privat de Ribéry, Robben i Alaba. Fa dos anys, la desgràcia es va bolcar a l'altre costat. En fa dos, Messi hi va ser sense ser-hi.

ACTE DE JUSTÍCIA / L'astre va fer justícia perquè el duel no podia acabar amb un miserable zero a zero i amb sis targetes grogues que haurien insinuat una bírria de partit, una nul·litat bruta, I va ser tot al contrari: lluminós, intens, apassionant. Digne del punt en què s'ha produït: la semifinal de la Lliga de Campions.

El resultat de l'eliminatòria, d'aquí una setmana, dictarà sentència. El pronòstic és molt clar, per ara. I també enterrarà el record de la primera meitat de la semifinal. Formidable, apoteòsica. Un espectacular estira i arronsa en què es va veure la imaginació de Guardiola al plantejar un partit a pèl i la consistència de l'equip de Luis Enrique de no caure en la desorientació que va provocar l'il·lustre visitant.

UNA 'GUARDIOLADA' / El Bayern va sortir amb un 3-4-3. Sí, una Guardiolada que es va consumar una hora més tard: Benatia amb Neymar, Boateng amb Suárez i Rafinha davant de Messi. Sense xarxa. Aquesta va ser la sorpresa que esperava Luis Enrique. A Guardiola li va sortir bé perquè va fer dubtar el Barça, però sobretot perquè va sortir indemne. Podia haver sigut un suïcidi si Suárez hagués encertat en un mà a mà davant de Neuer (m. 11), que va ensenyar el seu excel·lent joc de peus. No només per xutar i passar, sinó per desviar remats: el xut de Suárez i després un altre igual d'Alves (m. 39).

Notícies relacionades

La premsa mundial es rendeix a Messi

Els mems del regat de Messi a Boateng provoquen somriures a les xarxes socials

El partit va resultar d'una intensitat esgotadora, d'un nivell exquisit, i va deixar en evidència el que es va veure a Torí el dia abans. Hi va haver futbolistes que es van veure sobrepassats, absències visibles, evidents. Schweinsteiger i Müller, campions del món, van ser ànimes en pena, Neymar va relliscar més del que és admissible per a la tecnologia amb què es fabriquen les botes. El frenètic partit va anar d'àrea a àrea sense semblar un anar i venir, sinó perquè els entrenadors ho van voler així.

I així va ser. A la maniobra d'un, reacció de l'altre. Després de sobreviure al seu propi atreviment, si no gosadia, Guardiola va canviar el dibuix a un 4-4-2, i després a un altre, al 4-3-3, mirant de frenar el Barça entretenint-lo, perquè gastés temps pensant. L'equip es va mantenir formalment conservant les posicions inicials, així que les idees quedaven a expenses de cada futbolista, i es complia el gran axioma que els protagonistes són els jugadors. Xabi Alonso va dirigir amb mestria el Bayern, i va exhibir el futbol que van ocultar les seves males maneres quan tenia Mourinho. Guardiola l'ha recuperat per bé. Però li costarà més aixecar Boateng de terra.