Va faltar el gol 400

No és fàcil que Leo Messi deixi passar un rècord o una xifra rodona quan ja la té a l'abast. No acostuma a allargar aquest tipus de cites amb la història algú que va més de pressa que ningú. Ahir a la nit, qui més qui menys, els que mai dubten d'ell, que són la majoria, donaven per fet que Leo faria un pas més en aquella interminable baralla que manté contra els grans noms del futbol i contra  si mateix. Li quedava un gol per arribar a la tremenda xifra dels 400 (359 amb el Barça i 42 amb l'Argentina) que, per més que altres jugadors hagin superat, ho han fet amb més quantitat de partits. Ahir, inesperadament, va passar de llarg, a imatge i semblança de l'actuació de l'equip.

No trigarà a fer-ho, és veritat. Però ahir el Barça necessitava com tantes i tantes vegades una de les seves aparicions estel·lars. Una d'aquelles jugades que només ell és capaç de fer, traient un conill del barret de copa, inventant-se un gol del no-res. Res. Ni tan sols va tenir opció. Ni un xut a porteria. Com l'equip sencer, en una estadística mai vista (10 remats i 0 a porta), i que diu molt poc del joc en general. A diferència de les actuacions anteriors, ahir tampoc hi va haver manera que Messi i Neymar connectessin. Aquella aliança que tan bé havia funcionat, es va esfumar. Normal enmig de la falta de joc general. Ningú va acabar de connectar amb ningú, en l'actuació més decebedora amb diferència.

Hi va haver moments en què la imatge de Messi va recordar la de la passada temporada. No tant per actitud com per la dificultat per entrar en joc. Va passar de puntetes, sense res per recordar. Un llançament de falta, una rematada amb el pit i un intent de remat a centre d'Alba al qual no va arribar per poc. I es va acabar. L'acció que més el va alterar va ser un mal gest de Weligton, molt digne de la seva condició de provocador per més que l'àrbitre fes els ulls grossos més d'una vegada, prement-li la cara. Leo va caure a terra i, a diferència d'aquell posat inflexible que ofereix per més que rebi, va anar a buscar el defensa. No va passar d'aquí.

Cristiano s'escapa

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Total, que Messi va acabar el partit amb el cap cot, mirant a terra, en una imatge que feia temps que no es veia. Els 400 gols arribaran qualsevol dia, és probable que dissabte sense anar més lluny amb el Granada, però els dos punts perduts fan mal. I, encara que no sigui un assumpte capital, aquesta doble ensopegada, la de l'equip i la seva, arriba just després que la figura a la que sempre se'l compara visqués una de les seves nits de glòria. Sí, Cristiano va marcar quatre gols i ja en suma nou. Messi n'ha fet tres.

Però segur que el portuguès no començarà a fer comptes prematurament. Queda molta temporada. I Messi és molt mal enemic. De moment, quan arribi a la xifra dels 400 gols, que ja és només qüestió de dies, ho haurà aconseguit jugant uns 200 partits menys que Cristiano. La qüestió és que ahir era un bon dia per fer-ho. Ni ho va poder fer ell ni ho va poder fer un Barça sense remat.