La màgia dels números

A vegades dos més dos sumen cinc. I a vegades, dos menys dos dóna un. Està comprovat. Fins i tot per a persones versades en números, llicenciats en Econòmiques, Empresarials, auditors, pèrits... El cas és que ells saben explicar per què una suma no ofereix el resultat esperat o per què el producte d'una resta dóna una xifra irreal.

«En la comptabilitat no hi ha màgia, els números surten», va arribar a dir Diego Prior, catedràtic, mig desesperat, cinc hores i mitja després d'entrar a la sala on se celebra el judici de l'acció de responsabilitat social, quan intentava trobar una explicació a la pregunta del jutge, tan cansat com ell. «¿Vostè em pot dir quina quantitat dels 37,8 milions de la provisió es va aplicar al destí a què es va fer?», va preguntar per cinquena vegada Martínez Borrego, el magistrat que jutjarà el cas després d'allargar la sessió amb una segona compareixença de Prior i Marga Crous, amb opinions oposades. El cas Sogecable és l'excepció més polèmica de totes les que es discuteixen, i ningú sap donar una explicació si el Barça va pagar -i quant- o va cobrar -i quant-. Així són els números.

Excepcions discutibles

Són així quan un auditor verifica uns comptes amb 11,1 milions de benefici i un altre, o el mateix, les reformula i li surten 79,1 milions de pèrdues. La màgia dels números. «Entenc que amb la reformulació hi va haver un excés de zel», va raonar el pèrit Pere Angerri, quan un advocat dels demandats buscava la resposta que va trobar: els comptes de Rosell van buscar «la versió més pessimista» de l'auditor. «El que vam intentar és cobrir-nos», va corroborar Angerri, com si llancés pedres sobre la seva pròpia teulada.

No era així. El seu testimoni venia de part de la defensa, dels 16 directius que estaven al costat de Laporta al final del mandat. «Els auditors no sempre tenen raó i poden discutir-se», va abundar en un altre passatge. En la seva opinió, apuntada hores abans per dos pèrits més del mateix equip, Ramon Safont i Jacint Soler Padró, «els comptes de Laporta reflectien millor la imatge del club que els de Rosell». Segurament des d'un aspecte: el Barça no està en fallida tècnica ni val els 47 milions que es reclama als exgestors, perquè el club té actius no comptabilitzats en els balanços, com el valor de la marca i els jugadors del planter.

Els nois que van fracassar

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

«No fa falta ser un expert per veure que el 2003 el Barça estava sortint d'una de les pitjors eres esportives», va dir Angerri per rebatre la tesi de Rosell de dimarts passat, quan va comparar aquella situació amb la del 2010. «Gaspart havia d'haver dit: us deixo 100 milions en pèrdues més 63 d'aquests nois que han fracassat estrepitosament». El pèrit mantenia la tesi que aquell deute havia d'haver estat imputat a Gaspart. No obstant, creia encertada la devaluació de la plantilla. Com la de Thierry Henry. Una opinió contrària a la dels dos pèrits precedents, als quals els semblava insòlit que el seu valor fos negatiu.

«¿Quin club del món comptabilitza el deteriorament d'un jugador? Només el Barcelona. No hi ha cap equip al món que sigui tan innocent», va clamar Safont. «Si Cristiano Ronaldo es lesiona, no es deteriora o val menys, ni tampoc si Luis Enrique fa jugar menys Neymar», va argumentar, quan precisament la suplència d'un futbolista és un dels motius que redueix el seu valor. Com l'edat. Una qüestió més comprensible que el misteri del cas Sogecable.