L'ACTUALITAT BLAUGRANA

Mor als 90 anys Josep Seguer, llegenda del Barça de les Cinc Copes

Primer comodí en la història del club, el mític exdefensa va jugar 470 partits i va marcar 133 gols amb la samarreta blaugrana

Les millors imatges del mític jugador amb la samarreta blaugrana. / FC BARCELONA

Les millors imatges del mític jugador amb la samarreta blaugrana.
Sandro Rosell saluda Josep Seguer durant l’homenatge del Barça al defensa i a Antoni Ramallets, l’abril passat

/

2
Es llegeix en minuts

El nou any s'ha emportat una altra icona del barcelonisme. Aquest dijous, als 90 anys, ha mort Josep Seguer, un mite del Barça de les Cinc Copes, com ho va ser també Antoni Ramallets, que va morir el 30 de juliol. Nascut a Parets el 1923, Seguer va arribar procedent del club de la seva localitat (1940), va estar cedit al Granollers (1942-1943) i es va instal·lar en el primer equip blaugrana durant 14 anys (del 1943 al 1957), primer com a interior i després com a lateral, on va aconseguir la celebritat en aquell inoblidable grup. 470 partits i 133 gols queden com el seu llegat estadístic, però va ser, en realitat, el primer comodí en la història del club. Des del centre del camp, on va jugar la dècada dels 40, va endarrerir la seva posició a la defensa gràcies a la seva excel·lent condició física.

Seguer --o 'Patetis' com era el seu sobrenom familiar, o 'Diésel' com li deien els seus companys quan exercia d'interior amb tasques defensives-- es va elevar com un dels pilars del Barça de les Cinc Copes ja la dècada dels 50. Amb Fernando Daucik d'entrenador (1951-1952) va integrar la defensa juntament amb Martin Biosca Segarra Biosca, en una alineació que es recitava de memòria, ja que aquell equip, format majoritàriament per gent de la casa, va connectar de meravella amb l'afició barcelonista.

Generós i compromès

Més enllà dels títols (cinc Lligues, quatre Copes d'Espanya, dues Copes llatines i dues copes Eva Duarte), va transcendir la imatge d'un jugador generós, compromès i solidari que es resistia a deixar el futbol el 1957. Per això se'n va anar al Betis, on va ser fins i tot entrenador (1958-1959) abans d'acabar jugant i també entrenant el Manresa. Va tornar al Barcelona el 1961 per dirigir durant tres anys l'equip 'amateur', aquell en què havia arribat al club 21 anys abans.

Notícies relacionades

I va acabar sent ajudant de Ladislao Kubala en el primer equip des del novembre de 1961, un càrrec que no va abandonar fins al 1964 i que després va compartir amb Josep Gonzalvo César com a successius entrenadors després de 'Laszy'. Va marxar després al Lleida (1964), després al Terrassa i va tornar al Barcelona per dirigir (1969) el Condal, el filial blaugrana. Però en la jornada cinquena de la temporada 1969-1970 va ser cridat per substituir en el primer equip Salvador Artigas fins que va arribar Vic Buckihngham el gener del 1970. Però no es va moure de la banqueta perquè va assumir el càrrec d'ajudant del tècnic anglès.

El 1970, Seguer va ser el primer entrenador del Barça Atlètic, l'equip filial blaugrana resultant de la fusió del Condal i l'Atlètic Catalunya, i hi va estar fins al 1972, pròleg d'un llarg viatge per Catalunya com a entrenador (Badalona, Manresa, Júpiter, Tortosa, Terrassa, Vila-real --la seva única incursió llunyana--, Figueres, Gavà i Reus). Amb 60 anys es va acomiadar de la pilota. I als 90 ha mort aquest mite del barcelonisme. Serà enterrat aquest divendres a les 12.00 hores a l'Hospitalet de l'Infant.

Temes:

Obituaris