Quaranta anys del debut de Cruyff amb la samarreta del Barça

Aquest dilluns es compleixen 40 anys del debut de Johan Cruyff amb el Barça. Va ser el 28 d'octubre de 1973 davant el Granada al Camp Nou. En la seva estrena, va marcar dos gols (el partit va acabar 4-0) i va començar a una relació de cinc anys com a futbolista que prolongaria més tard amb vuit més com a entrenador i set més com a conseller presidencial. El Cruyff futbolista li va donar al Barça una Lliga després de 14 anys sense aconseguir-la; el Cruyff entrenador va crear el 'dream team' i va conquistar la primera  Champions blaugrana, i el Cruyff assessor de Joan Laporta va influir decisivament en la construcció del millor Barça de la història.

Des del 1970 el club sospirava per 'el Flaco', però no el va poder fitxar fins a l'estiu del 1973 a canvi de 63 milions de pessetes i després d'un estira-i-arronsa amb el president de l'Ajax, Michael van Praag, que pretenia vendre'l al Madrid. Però Cruyff volia jugar al Barça. Encara que no va poder debutar fins set jornades després, ixí que va saltar al camp tot va canviar.

Només dos títols

El seu equip, que era penúltim, no va perdre més, va guanyar la Lliga i va deixar per al record un 0-5 al Bernabéu. Va ser futbolista blaugrana fins al 1978. Cinc anys en què, inexplicablement, aquell jugador que va marcar una època en el futbol mundial amb l'Ajax i amb la selecció holandesa només li va donar un altre títol més al Barça, una Copa del Rei.

Deu anys després, va reaparèixer. El 1988, el president culer, Josep Lluís Núñez, estava en hores baixes. El Madrid de Leo Benhakker acabava de conquistar la Lliga amb 23 punts d'avantatge i tocaven eleccions. El candidat opositor, Sixte Cambra, es presentava com un digne contrincant, però Núñez es va treure un as de la màniga: Cruyff, que va ser presentat com el 'salvador' de l'equip.

A canvi del seu suport, l'holandès va aconseguir un control gairebé absolut de la parcel·la esportiva i de la gestió de les altes i baixes de l'equip. L'idil·li va durar vuit anys. En aquella època, el Barça va conquistar una Copa d'Europa, quatre Lligues, una Recopa, una Supercopa d'Europa, tres d'Espanya i una Copa del Rei. Però el 1996, va sortir per la porta del darrere.

A l'ombra

Cruyff ja no va tornar a entrenar més i es va mantenir com a membre més o menys actiu en l'entorn barcelonista. Un dels màxims actors per aquelles dates era l'Elefant Blau, un grup opositor al nuñisme que tenia l'advocat Joan Laporta com a cap visible. Quan aquest va fer un pas al davant i es va convertir en una opció electoral, el nom de Cruyff va transcendir com a conseller. No tindria càrrec, però estaria sempre a l'ombra. Allà va estar entre el 2003 i el 2010, mentre Laporta va ser president.

Cruyff va ajudar a la presa de decisions, des del fitxatge de Txiki Begiristain com a director esportiu fins a la conveniència de contractar Frank Rijkaard i després a Pep Guardiola, personatge clau del millor Barça de la història. D'aquella època també arrenquen les seves diferències amb Sandro Rosell, aleshores vicepresident esportiu.

Bretxa insalvable

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El desacord es va gestar el dia que Laporta es va presentar al domicili de Cruyff al Montanyà per fomentar un canvi d'impressions amb Rosell. En aquella cita, l'holandès va acusar l'avui president de falta de tacte a l'estar literalment enganxat al telèfon mòbil i que a penes va intercanviar alguna frase de cortesia amb ell. Rosell va dir sempre que estava en el punt més àlgid de la negociació per fitxar a Ronaldinho.

Quan Rosell va accedir a la presidència, la bretxa ja era insalvable. De fet, el primer dia de la nova etapa, Cruyff va tornar la insígnia de president d'honor que li havia entregat Laporta. En l'actualitat, 66 anys, fa temps que està de tornada de tot. Dedica els seus esforços a treballar en la seva fundació, que utilitza l'esport per integrar nens discapacitats, i de tant en tant deixa caure alguna perla. I com a mostra, un botó: "No tinc ni necessitat ni il·lusió d'estar al Barça", va declarar fa pocs uns dies.