Neymar, l'elegit

Un cop escoltat el seu cor, com va confessar el seu pare, Neymar no va tenir dubtes. El Barça era el seu destí. L'únic destí possible. Transformat des de fa un parell d'anys en «un popstar», com va dir Alves, el seu amic, l'home que ha facilitat contactes entre Messi i ell, ara necessita tornar a sentir-se futbolista. Tan sols això, encara que li tocarà escollir a partir d'avui, quan trepitgi per primera vegada el Camp Nou, si continua amb la vida tan agitada que ha portat al Brasil, transformat en una celebritat, explicant ell mateix què fa a cada segon a través de les xarxes socials (té 16 milions de seguidors) o si escull el camí discret de Messi, de qui només se sap que viu a Barcelona i juga a futbol al Camp Nou. Arriba Neymar, el davanter per qui ha lluitat tothom. I ell ha escollit el Barça, l'equip que el va acoquinar al Japó fa un any i mig.

Arriba també Neymar, el nòvio de l'actriu Bruna Marquezine (17 anys), molt popular al Brasil pels seus papers a les telenovel·les d'O Globo. Arriba el pare de Davi Lucca, un nen d'un any i mig, ros, producte de la seva fugaç relació amb Carolina Dantas, a qui va presentar, com fa sempre, al món per Twitter. Arriba un davanter especial, amb un talent increïble, a qui se li ha fet petit el Brasil, el país do futebol. Amb 21 anys, salta directament a Europa perquè allà no hi té res més a fer. Elegit pel futbol, els seus regats evoquen Garrincha, qualsevol temps passat sempre va ser millor des del 1970, la seva màgia emparenta la de Ronaldinho, el del Barça, i el seu origen (Santos) el situa com l'esperança que el nou segle també tindrà un Pelé per disfrutar. Arriba un elegit.

L'accident del bebè

Un elegit del futbol, de la indústria. El seu somriure encarna una de les economies emergents del món, la del Brasil, i també de la publicitat: associa't amb Neymar i et sentiràs millor i vendràs més (14 marques el patrocinen). Elegit per les fans com si fos una estrella del rock (Neymarzetes es diuen) i pel Barça per continuar una bonica tradició de jogo bonito que, els últims 30 anys, han provocat jugadors de dibuixos animats (Romário), extraterrestres (Ronaldo), genis sense carisma (Rivaldo) i mags contagiosos que es van acabar abans d'hora (Ronaldinho). I l'elegit també per Florentino, però que no el va poder tenir perquè se li ha escapat tres vegades al Madrid: una el 2006, quan era un nen de 13 anys, una altra el 2011, quan va passar fins i tot el reconeixement mèdic, i l'última el 2013, perquè va arribar tard.

Arriba Neymar júnior. O, potser, Matheus. Aquest era el nom escollit pels seus pares (Neymar i Nadine) quan un menino va néixer el 5 de febrer de 1992 a la Santa Casa de Misericòrdia de Mogi das Cruzes, una ciutat d'uns 400.000 habitants, de l'estat de São Paulo, pròxima al litoral paulista. Així li volien posar fins que el seu pare, camí del registre, va decidir canviar d'idea i li va posar Neymar. En aquells temps, Cruyff estava forjant el dream team per conquistar la primera Copa d'Europa del Barça al vell Wembley. El menino devia tenir llavors només tres mesos. Poc després, el juliol del 1992, un accident de cotxe hauria pogut acabar amb tot. Tenia tan sols quatre mesos quan Neymarzinho va acabar sota del seient dels seus pares, però sense ferides greus. El seu pare va patir una dislocació, la seva mare, hematomes per tot el cos, i ell, en canvi, res de res, tot i el vol que va fer al cotxe.

Matheus, perdó, Neymar júnior, va tenir una pilota a casa des que era petit, driblant cadires, regatejant sofàs i disparant a portes com si fossin porteries. A partir d'aquí, Neymar no va deixar mai d'estar quiet. Anava de ciutat en ciutat. De Mogi das Cruzes a São Vicente, a casa de l'avi. Després, amb 7 anys, a Praia Grande, al costat del mar, sense abandonar mai la pilota fins a entrar a les pistes del futbol sala, com Ronaldinho.

Descobert per Betinho, encara que Neymar es va descobrir tot sol, tot va girar més de pressa. Fins i tot el Madrid, quan tenia 13 anys, va conèixer la seva llegenda i el va invitar a conèixer el Bernabéu per provar-lo el 2006 quan el Barça de Rijkaard tocava el cim a París. No se'l va quedar i va tornar a casa, víctima de la nostàlgia, i per a aquell «garoto magrelo», prim, escanyolit, que semblava trencar-se en cada regat impossible que inventava o caure d'aquella bicicleta que imaginava, el Santos va crear una categoria especial, la Sub-13, per acollir-lo. I li va pagar a un nen un salari de 9.000 euros.

Després, tots sabien qui era Neymarzinho. Amb 16 anys, va firmar el seu contracte professional, amb 17 va debutar a Pacaembu amb la samarreta del Santos, va marcar el seu primer gol de cap, es va fer mohicà i els nens del Brasil, també. I amb 21 anys, l'elegit arriba al Barça. Abandona, per primera vegada, l'estat de São Paulo, busca casa a la costa, Sitges, Castelldefels, Gavà, per reproduir-hi l'ecosistema que va tenir allà (pare, germana, família, nòvia, amics...).

Un jove ja veterà

En aquest vertiginós camí, Neymar ha marcat 138 gols en 228 partits amb el Santos, ha conegut set entrenadors en quatre anys (Mancini, Chulapa, Luxemburgo, Dorival Jr., Martelotte, Batista i Ramalho), ha besat tres campionats paulistes, ha dit «no» al Chelsea, que va embogir per ell (2010), ha aconseguit una Copa Libertadores, ha marcat un gol al Flamengo elegit com el millor del món el 2011, ha fet milers de regats mai vistos abans i deixa una sensació de terrible orfandat al Brasil.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Al Santos no hi ha vida sense Neymar. Pocs dies després de confirmar-se el seu fitxatge, acomiadaven Ramalho, el tècnic que més bé l'ha entès. Amb ell, del 2009 al 2012, el club va triplicar els seus socis, de 20.000 a 60.000, va guanyar un 219% més en drets de televisió i 182% més en patrocinis. També hi va haver un episodi que el va marcar per sempre. El 2010, va voler tirar un penal contra l'Atlético Goianiense però el tècnic santista, Dorival Junior, no l'hi va deixar llançar.

Es va enfadar de tal manera que es va convertir en un assumpte de debat nacional. «Ha tingut un acte d'indisciplina, cosa que no he suportat mai», va cridar Dorival, després que el jove (18 anys) s'encarés amb ell. «No he vist mai ningú tan mal educat. Estem criant un monstre en el futbol brasiler. Ell es creu un senyor totpoderós dins del camp», va cridar indignat Simoes, tècnic de l'Atlético-GO. Des d'aleshores, tots van calmar el monstre. Va demanar perdó, i el Projecte Neymar, ideat pel seu pare, va arrencar el 2010, amb més de 20 persones treballant la seva imatge i supervisant les seves paraules i actes. Des d'aleshores, Neymar és un monstre humil però irreverent, quan té la pilota, a qui el Brasil, la setena economia del planeta i el país més gran de Llatinoamèrica en extensió i en població (194 milions d'habitants), no ha pogut retenir. ¿Per què? «És un honor jugar amb Messi, Xavi, Iniesta...».