El Barça s'adorm davant el Celta en la recta final (2-2)

Hi ha coses que el Barça no aprèn. Aquest dissabte s'ha tornat a despistar de tal manera, que el Celta s'ha trobat un tresor quan ja s'estava marxant cap a casa amb les mans buides. En els últims instants, el líder ha embrutat l'enorme i prodigiós partit de Tello, un vendaval de força, i la inacabable punteria de Messi. Quan els bons eren al camp, mentre algunes peces de la segona unitat (Thiago, Cesc, Alexis...) havien perdut una gran oportunitat, el Barça s'ha deixat empatar.

No ha d'influir en el final a la Lliga, però sí és un poderós missatge que hi ha detalls que no es poden descuidar. Ni a Balaídos ni, per descomptat, a París. En cada gol del Celta, el primer d'Insa, el segon d'Oubiña, s'ha observat aquesta falta d'atenció que tant de mal ha fet als blaugranes.

Rotacions sense èxit

Com era d'esperar, hi ha hagut rotacions. A la defensa, ha aparegut Bartra, perdut durant tota la temporada. També Montoya, però fent de lateral esquerre, el destí que li espera dimarts a París si no es recupera Jordi Alba. I amb vaques sagrades (Iniesta, Busquets i fins i tot Villa) descansant a la banqueta per al duel europeu, el Barça ha sortit amb la segona unitat. Al comandament, Song, escortat per Thiago i Cesc, mentre que Alexis, el 'jugadoràs', com ell mateix es va definir fa uns dies, ha fet costat a Messi per la dreta i a Tello per l'esquerra.

El Celta, sacsejat i esbatussat per les baixes i amb la seva gran estrella, el díscol Iago Aspas, a la grada per l'expulsió de Riazor, ha estat valent a l'inici. Ha avançat la seva línia defensiva per allunyar-se de Javi Varas i li ha sortit bé perquè el Barcelona ha disposat de la pilota, però sense profunditat. I així, guanyant terreny, amb paciència, però sense gràcia, l'altre Barça ha anat arraconant el Celta, fins que un desordre de la defensa blaugrana ha acabat amb Pinto, que ja havia evitat abans el gol en una doble parada, batut davant Insa després d'un ràpid contraatac de l'equip d'Abel.

L'enrabiada de l'astre

D'aquest gol del Celta ha sorgit l'enrabiada de Messi. I no hi ha res pitjor que irritar-lo. En els dos minuts posteriors al gol gallec, Leo no ha parat. Després de queixar-se d'un claríssim penal de Demidov que Mateu Lahoz no ha vist ni tampoc ha volgut veure, el davanter s'ha disfressat de Xavi, Iniesta i Messi. Tot en una sola jugada. Ha anat cap enrere per desenganxar-se de la pressió del Celta, ha aixecat el periscopi, ha llambregat la carrera salvatge de Tello per la banda esquerra i ha servit una passada de cine; de les que somia qualsevol davanter. I el jove del planter ha embellit encara més l'acció de Messi amb una bonica paràbola per salvar la plàstica estirada de Javi Varas i picar al pal esquerre suaument abans d'acariciar la xarxa. Un gol de cine.

Amb aquest, el Barça ha amagat un partit gris, on Piqué i Bartra, a qui se li ha demanat un penal sobre Park anterior al de Messi, no s'han barrejat amb la fiabilitat necessària --el gol d'Insa n'ha estat la prova--, mentre que Thiago i Cesc (el més destacat en la seva primera meitat és que ha vist una groga, amb això està dit tot) a penes han tret el nas i Alexis ha perdut la força per la boca. Al Barça l'han suportat les mans de Pinto, que no s'ha deixat portar per l'emoció, ja que Balaídos l'ha ovacionat sense parar després d'estar nou anys i mig guardant els seus pals, i l'eterna força competitiva que desprèn Messi en cada jugada.

A l'esquena d'Alves

Tan malament ho ha vist Tito Vilanova des de casa, que ha ordenat bellugar l'equip. No han estat canvis perquè sí. Han estat canvis estructurals: Iniesta per Thiago, que s'ha atipat de perdre pilotes, i Villa per Alexis. O sigui, el tècnic ha ordenat a Jordi Roura que es busquessin més espais a l'estrella. El Barça ha començat a recuperar la seva essència. I el Celta, cada vegada més cansat, no trobava l'antídot per aturar el salvatge Tello.

Notícies relacionades

Roura: "Ens ha faltat una mica d'intensitat col·lectiva"

Messi completa una volta sencera de la Lliga marcant

Salvatge perquè ha cavalcat amb tal força que Jonny, un nen, internacional sub-18, ha viscut un calvari. Salvatge per la seva profunditat incansable per la banda esquerra. I salvatge perquè ha estat el soci perfecte. Com en la jugada del gol del rècord impossible, el 1-2, quan Leo ha connectat amb Tello i Tello amb Leo.

Després, Tito ha ordenat acabar amb Busquets i Song com a doble pivot, però ni així ha sabut sostenir el resultat. I a l'esquena d'Alves, una tradició que no es perd mai, el Barça ha sucumbit. En el cop de cap d'Oubiña ha quedat retratada la desídia. I, al mateix temps, un seriós avís. Hi ha coses que no es poden tolerar. Després de fer el més difícil, el líder s'ha adormit i ho ha pagat car.