El campió s'aferra a la corona amb una lliçó de coratge (2-4)

Sobrat de futbol, elBarçaha ensenyat aquest dijous a la nit que també va sobrat de coratge.Golsi bemolls en dosis semblants li van permetre superar una nit que va pintar malament en moltes fases i que el va obligar a un exercici, un més, d'esplendor. El campió no ha fallat en la competició que defensa, la que més ha prestigiat en el seu rècord de conquistes. Va fer tot el que va necessitar i el que li van demanar les circumstàncies per seguir viu i interrompre un breu episodi de dos partits sense guanyar.

Havia de guanyar o marcartres gols com a mínim i en va anotar quatre; va jugar en camp contrari, i va ser capaç d'arrencar aplaudiments; va superar un patatar de gespa, sense poder esplaiar-se a la sevatoveta catifa casolana, i va sortir il·lès d'un pèssim arbitratge que el va col·locar a un pas de la bogeria tant com les seves pròpies concessions. Va portar la iniciativa en el marcador i va permetre al Màlaga equilibrar els gols de Pedro i Piqué. Als d'Iniesta i Messi va claudicar per falta de fe.

Mínims canvis

Arribat el moment culminant de laCopa--o el primer per al supervivent--, els entrenadors han reduït les rotacions a la mínima expressió. I en la mateixa dosi: només van canviar els porters.Roura va repetir l'onze de Vilanova que va vèncer a La Rosaleda fa 10 dies a la LligaRoura Vilanova La Rosaleda, amb l'excepció de l'entrada dePinto. Necessitava tres gols com aleshores, i n'hi va sobrar un.

Amb els titulars el Barça va tornar a ser infinitament superior. El Màlaga va pressiona una mica més endavant per dificultar l'entrejoc blaugrana, però el seu millor aliat va ser la gespa, molt relliscósa i irregular. Va beneficiar els andalusos, malgrat que, segons sembla, mantenen un contenciós amb l'empresa que cuida el camp.

Sense precisió

El Barça va perdre el punt de precisió imprescindible quan en els últims metres l'encert d'una passada es mesura per mil·límetres. El Màlaga també es va adaptar abans i més bé a la presència del lamentable Mateu Lahoz, que tolera fins a l'intolerable pervertint el reglament. Fins i tot l'amic de Mourinho va haver de superar el Barça per retrobar-se amb el portuguès.

Fràgils en el terreny físic, els blaugranes van mantenir-se dempeus, bregats ja en tota mena d'inconvenients. Amb paciència franciscana, van procurar no despistar-se de la missió que tenien, que passava per crear i crear. Tot i les empentes, tot i les relliscades, tot i els desencerts, tot i el temps que van malgastar els aplegapilotes, sempre amb la mirada endavant i procurant no perdre el fil per sargir l'estrip de l'anada.La xarxa protectora va quedar foradada al Camp Nou.

El Barça no va canviar res de la seva partitura coneguda ni va buscar alternatives que suposessin una variació substancial en les combinacions habituals per la zona central del camp. De les incursions d'Alves només es van aprofitar la primera i l'última, les úniques en què va centrar amb lucidesa i pausa; per l'esquerra Alba gairebé no es va estirar, sense espais davant la presència de Cesc i Iniesta, que va estavellar una rematada al travesser, va servir l'1-2 a Piqué i va anotar el 2-3 amb pinta de definitiu.

Messi, substituït

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Tot va quedar confiat al talent de cadascú, pròxim a l'infinit la majoria. Començant per Iniesta i acabant amb Messi, aplaudit per la seva resistència a les patacades que van intentar interrompre les seves corregudes. No va deixar cap acció per a la videoteca però els defenses van viure una pel·lícula de terror amb ell. Roura el vasubstituir: una notícia que va quedar eclipsada per la bestial actuació col·lectiva.

El Barça va haver de jugar sempre amb intensitat. L'experiència viscuda en el primer temps amb el ràpid gol de Joaquín va ajudar després del gol de Piqué. L'equip va voler disfrutar més d'aquella preciosa renda. Va conservar més la pilota i va defensat més bé al tancar els espais. Només va concedir una ocasió, però es va veure obligat a marcar-ne tres en un últim esforç. El definitiu per tapar boques.