Sandro Rosell: «Política hauria sigut fer un mosaic amb l'estelada»

El clàssic contra el Madrid va reafirmar l'avantatge de vuit punts sobre el gran rival, però va situar el Barça al centre de l'atenció política per la manifestació de catalanitat i els crits d'«independència»de les grades. Sandro Rosell, el president del Barça, insisteix en el paper purament esportiu i representatiu del club.

-La imatge del Camp Nou va ser molt diferent de l'habitual.

-Des de fa un parell d'anys o una mica més, probablement, el fet d'haver eliminat les urgències esportives històriques ha fet que l'afició del Bar-

ça sigui molt més madura. Tant en el terreny esportiu, i em refereixo al partit contra el Chelsea i la forma com es va saber perdre, com en l'aspecte més social, amb el civisme que va expressar la nostra gent. Teníem la petita preocupació que es fes soroll, enrenou o que hi hagués alguna baralla, i el comportament va ser exquisit.

-A la junta se li ha retret que alimentés el clima reivindicatiu amb la senyera de la grada.

-Des que tinc ús de raó i vinc al camp, en els grans esdeveniments sempre he vist mosaics isenyeres. No sé per què ara hi ha hagut tanta repercussió. I no entenc com és que alguna gent de fora de Catalunya es pot ofendre perquè el Barça posi una senyera. Quan anem al camp de l'Athletic, a Bilbao, hi haikurriñesi no ens ofenem; a Madrid hi ha banderes espanyoles, i no ens ofenem. Quan corre Fernando Alonso i està ple de banderes del principat d'Astúries, no ens ofenem. Al revés, ho trobo normal, natural, és voler defensar les teves arrels. Han tret aquest debat fora de context i ho han exagerat sense raó de ser.

-¿És difícil l'equilibri entre la voluntat de no fer política i recolzar un clima social com l'actual?

-El Barça no fa política. El Barça reafirma les arrels del club, la catalanitat del seu ADN. No prenem partit, reivindiquem simplement que som el Barça i som un club català. Fer política hauria sigut fer un mosaic amb l'estelada.

-Les acusacions al club de voler polititzar no desapareixen.

-És una guerra perduda. Els deu interessar, però punxen en un os. Mentre estiguem dirigint el club, no s'utilitzarà el Barça per fer política. Mai. I dit això, reitero que el Bar-

ça sempre estarà al costat del que decideixi el poble català. Si el poble català decideix independència, estarem amb el poble, però si es decideix que no, també. Sempre estarem amb el país, però no farem campanya per influir en res.

-Aquesta situació l'ha portat a ser comparat amb Laporta.

-No vull comparar-me amb ningú i menys amb els meus predecessors. Encara que m'agrada molt allò de«mai diguis mai»,sí que puc dir que mai seré polític. Ni m'interessa ni ho vull. I no utilitzarem el club amb qualsevol aspiració política de ningú d'aquí dins.

-Sense la tensió d'altres clàssics, no va faltar la polèmica. Amb Pepe.

-Les paraules de Pepe i la resposta d'Iniesta, sensatíssima, formen part del que és la salsa del futbol. Segur que Pepe pot fer aquestes declaracions després d'un partit davant el Betis, i segur que algú del Betis li respondrà igual que Iniesta.

-¿Com valora la transició del Bar-

ça de Guardiola al de Vilanova?

-Més que transició de l'equip, ha sigut transició de la banqueta. O de continuïtat, perquè Tito ja hi era. La diferència és que ell és ara qui dóna la cara. El sistema de joc i la gent són els mateixos, no ha variat ni la rutina dels viatges. Només canvia la comunicació.

-¿I el president, com veu Tito?

-Excel·lent, com si ho hagués fet tota la vida. Té les idees clares, claríssimes, i va directe al gra. Només puc dir paraules boníssimes d'ell perquè substituir un mite com Guardiola no és fàcil.

-Devia sentir una mica d'inquietud abans de començar la temporada.

-Només volia que comencés bé. Ho desitjava, ho desitjava molt. Coneixent com funciona tot això, si els resultats no haguessin sigut bons, haurien sorgit les comparacions, els retrets… Alguns partits els perdrem. Però si en lloc de perdre'ls el mes ics, hagués succeït ara, sortirien els dubtes, el «ja hi som»,històries per aquí i també per allà… Hem tingut encert i ha sigut molt bo per poder reafirmar Tito.

-¿Només ell podia ser el substitut?

-És una frase molt absoluta i no m'agrada. Que era el millor, sense cap dubte. Per això va ser la primera opció i l'única.

-Abidal torna a entrenar-se.

-Seria bestial que tornés a jugar, una passada. No s'imaginen com ens faria de feliços a la culerada. El metge ens va avisar que el percentatge de persones trasplantades que té la capacitat de tornar a l'altíssima competició és molt baix…

-¿Com de baix?

-No l'hi diré. Només hi ha un precedent. Un surfista.

-Com a persona està recuperat.

-Era el més important. La seva recuperació com a ésser humà ja està. La seva recuperació com a futbolista seria la guinda del pastís. Però el pastís el tenim.

-Des que va arribar a la presidència no paren les notícies de la seva relació amb el Brasil i l'empresa Alianto.

-Encara no sé de què se m'acusa. M'agradaria saber-ho. Que jo sàpiga, no estic acusat ni formo part de cap procés judicial enlloc del món. Si no sé de què va…

-De sobrepreu i comissions en l'organització d'un amistós de la selecció brasilera.

-No és veritat. Això em passa perquè sóc el president del Barça i molta gent vol utilitzar el nom del president o del Barça per guanyar-se el focus mediàtic. Hauré de conviure amb això. Forma part del càrrec.

-¿I val la pena passar per això?

-És un honor presidir el Barça. Els posaré un exemple. El club va poder parlar per primera vegada a la seu de l'ONU. Hi havia caps d'Estat, com el d'Austràlia, l'Afganistan, l'Índia, que tenien tres minuts, i gent com Bill Gates, el president del Rotary Club o el president del Banc Islamista, que només en teníem un. El mestre de cerimònies donava la paraula i, a l'acabar, aplaudiments de cortesia. Tot molt formal. Quan van anomenar el Futbol Club Barcelona, van aplaudir abans de començar. Aquestes coses t'omplen d'orgull. N'hi ha altres de desagradables, com els rumors, els detectius i coses així, però a la balança hi pesa moltíssim més la part bona que la dolenta.

-Malgrat tants títols, l'assistència a l'estadi no augmenta.

-Se solucionarà quan els operadors de tele estableixin horaris familiars. Però tenim l'índex d'assistència més alt d'Europa. El soci és fidel. N'hi ha que paguen l'abonament, no van a l'estadi i no el posen a la venda.

-¿Quan renovarà a Messi?

-No hi ha pressa. Pot ser demà o l'any que ve. Assegurarem la continuïtat de Messi per al pròxim mandat. El seu contracte també s'acaba el 2016. Seria irresponsable no allargar-lo si decidíssim no seguir, encara que seguirem si tot va bé.

-O sigui, que es presentarà a la reelecció. Abans no ho tenia clar.

-Si d'aquí quatre anys em sento com ara, segur que sí que ho faré.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

«La decisió del Camp Nou marcarà els 100 pròxims anys del club»

Un Barça de Champions però amb rotacions

notícia al mòbil o

a e-periodico.cat.