Un curtcircuit col·lapsa el Barça

El Barça va haver de nedar tant i tan de pressa que va acabar ofegat a la riba. L'esprint cap a la Lliga es va tancar davant el gran rival amb un col·lapse més psíquic que físic i més tàctic que tècnic. Insospitat després de la gran actuació de Londres. I Europa és ara l'agafador al qual recorre amb força el Barça per restablir les connexions perdudes en el curtcircuit davant el Madrid. Potser la Champions oferirà la revenja a la final de Munic. Però els blaugranes han de veure la llum abans. Demà contra el Chelsea.

EL PLA

L'equip no s'avesa

a un nou dibuix tàctic

Igual que en cada partit, Guardiola es va tancar al despatx per examinar el Madrid. Segurament, com va explicar quan va rebre la medalla de la Generalitat, va descobrir una manera de sorprendre el rival; no una manera de guanyar-lo, perquè no hi havia més favorit que el Barça per l'aurèola triomfadora que el precedia.

Aquesta nova forma passava per crear un altre dibuix tàctic. La distribució al camp va ser molt diferent de l'habitual, per més que a Guardiola se li comptaven, en gairebé quatre temporades, l'ús de nou esquemes diferents. Uns van ser efímers i concrets per a un partit particular. Potser el 3-2-2-3 de dissabte, que ha passat a la història, passarà a l'oblit. O potser Guardiola el voldrà provar una altra vegada per demostrar i demostrar-se que era vàlid.

No ho va ser contra el Madrid, perquè el Barça no va traslladar a la gespa les virtuts que tenia el model ni va obtenir els fins que pretenia. Va dominar com sempre i va posseir la pilota com sempre. Però no va tenir la fluïdesa ni va crear les ocasions de sempre. Els jugadors no es van acostumar al dibuix pel nou ordre posicional, diferent de l'habitual a la sala de màquines del centre del camp.

Busquets es va trobar al costat una rèplica (Thiago) que va menysvalorar la seva feina. Entre tots dos treien una pilota que sol treure un de sol. Xavi i Iniesta no estaven en diagonal, sinó davant, i sovint tots dos es van trobar sense companys a prop per combinar. I si els trobaven, eren Alves i Tello, lluny de la seva vista, allà a la banda.

L'EQUIP

La suplència de Piqué

i Cesc com a crítica

El Madrid va defensar sense dificultats perquè el Barça no el va intimidar, mancat de continuïtat en el joc i amb arribades molt intermitents. Tot el joc moria abans de la frontal, on la superioritat numèrica a la zona ampla desapareixia davant la defensa del Madrid. Pepe o Ramos podien sortir de la seva zona per anar a obstaculitzar el jugador del Barça que portés la pilota. No importava fer faltes lluny de l'àrea. Les coses van canviar una mica amb l'aparició d'Alexis. El xilè va obligar els dos centrals a estar pendents d'ell, van recular, i el Barça va guanyar metres per combinar.

Alexis va ser un dels suplents il·lustres. La nòmina es va completar amb Cesc (l'altre fitxatge de l'estiu) i Piqué. Els noms han servit d'arma llancívola contra Guardiola. Per l'alineació i pel dibuix tàctic. Alexis sortia d'un cop al quàdriceps, Cesc acumula dos mesos sense marcar i a Piqué ningú el va trobar a faltar contra el Llevant i el Chelsea per la bona feina de Puyol i Mascherano. Tots tres podrien tornar a l'equip, de la mateixa manera que l'equip podria tornar a la cotilla tàctica comuna (el 4-3-3 o el 3-4-3) que dibuixa triangles (dues opcions de passada) per a cada jugador. Així va meravellar a Londres. Encara que perdés.

EL JOC

Un mal atac deriva en una mala defensa

Demà no necessita meravellar. Necessita marcar gols. Recuperar la punteria, el defecte que ha detectat Guardiola en les dues derrotes. L'equip va guanyar la possessió (72% a 28%) i va desconcertar amb les passades (669 contra 241), però va rematar tant com el Madrid: 14 vegades. O sigui, malament. I amb pitjor punteria (3-6 entre els tres pals), cedint més córners (4-7) i corrent més riscos. En el primer Ronaldo va guanyar el salt a Puyol (va desviar Valdés) i en el tercer, que va suposar el 0-1, Pepe es va imposar a Adriano.

Notícies relacionades

La derrota i la creença

Ràbia i esperança

L'exemple que un mal atac deriva en una mala defensa, com reconeix Guardiola, es va observar en l'1-2, que va enxampar mig equip fora del seu lloc. Thiago, Adriano i Busquets atenen la conducció de Di María sense adonar-se que Özil s'estava prenent un cafè tranquil·lament a la banda. L'alemany va controlar i va passar (dos tocs) a Ronaldo, que va guanyar en carrera Mascherano.

Ronaldo va marcar i Messi no. Ni Messi ni ningú. Un altre detall que ressuscita la falta d'acompanyament que ha patit l'argentí malgrat l'aportació de Xavi (10 gols per 3 l'any passat) i de Cesc (9, l'últim al gener). Els gols d'Alexis havien de sumar-se als de Villa (18 l'any passat, 7 fins al desembre), però la lesió d'aquest va deixar un buit que ningú ha omplert. Iniesta ha baixat de 8 a 2 i Pedro, de 13 a 3.