El Barça es queda fred a Getafe (1-0)

Pot ser que la sort deltricampió de Lliga i d'Europa hagi començat a canviar pel que es va veure ahir a la nit aGetafe, on va patir una inesperada derrota, la primera de la temporada, just quan el clàssic contra el Madrid, ja a sis punts, és a tocar. El celestialBarça de la Champions va caure als inferns en la seva primera visita a la capital d'Espanya. I ningú podrà dir queGuardiolano havia avisat. El que passa és que pocs fan cas a les seves advertències, però ahir es va guanyar un altre tros de raó a costa d'una derrota de les que, com es diu, valen una Lliga. Cert que queda molt campionat i que una victòria al Bernabéu ho pot ressituar tot un altre cop, però el que és innegable és que el Barça no va ser el Barça.

Bon inici

El conjunt blaugrana va dominar en el primer temps, però no va concretar. I no només això, va deixar que la por inicial del Getafe s'anés diluint a poc a poc fins a permetre-li creure que travessar el centre del camp no era cap temeritat, recelós com estava pel temor de deixar una miqueta desguarnida la porteria de Moyà. El Barça, en aquell inici, era tot el contrari: cert que va sortir amb una defensa de quatre (Alves, Piqué, Abidal i Maxwell), però cada vegada que tenia la pilota, és a dir, gairebé sempre, els dos laterals brasilers avançaven la seva posició fins a sobrepassar el centre del camp i deixaven els dos centrals com a únics guardians.

El Barça va començar actiu, aliè al fred que havia pronosticat Guardiola, però menys. Als dos minuts, Villa es va aproximar a la porteria fins i tot més que dimecres passat a San Siro, però li va sortir un xut a mitges. Els blaugranes van arraconar el rival i el van marejar, però deixaven que prengués aire al no culminar les arribades mentre Guardiola s'esgargamellava cridant a Alexis perquè obrís el camp per buscar forats entre la defensa. El Barça també ho va intentar a pilota parada i, de fet, la nombrosa afició culer que va anar al camp va cantar gol en un xut de Messi per culpa de l'efecte òptic.

Després ho va intentar Villa, però la pilota va sortir per dalt. Després va sorgir la figura d'Alexis, per fi titular després de la lesió, i va posar a prova Moyà dues vegades: en la primera després d'una gran combinació de banda a banda entre Villa i Alves; la segona, en el minut 40, d'un xut creuat des de fora de l'àrea (l'únic de la primera meitat) que va sortir fora.

Extrems

El Barça es va veure com si estigués fora del partit quan Valera va rematar de cap al fons de la porteria després d'un córner de Diego Castro. El Barça, llavors sí, es va congelar. Guardiola va buscar l'escalf de la banqueta per fer reaccionar l'equip. Primer va recórrer a Keita, que va rellevar Thiago; després va fer entrar Cuenca i Pedro, per Maxwell i Alexis. ¿L'objectiu? Obrir el camp d'una vegada, una cosa impossible fins llavors tant per l'habilitat del Getafe a tancar espais com per l'obcecació blaugrana a penetrar pel centre, on una muralla infranquejable es va interposar sempre en el camí de Messi, Xavi i Villa.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

La revolució que buscava el tècnic es va quedar a mitges. Pedro, més que Cuenca, va donar profunditat, però amb centrades sempre curtes. A mesura que passaven els minuts, el Getafe creia més en el miracle i el Barça ho veia més negre. Malgrat posar una marxa més, les idees escassejaven i tot es tornava més fosc.

La fosa en negre va arribar en els últims minuts: primer el linier va anul·lar erròniament un gol de Messi per fora de joc inexistent, i ja en el descompte l'argentí va enviar la pilota al pal. El rebuig va caure als peus de Pedro, però la figura de Moyà va emergir de nou per deixar sec el Barça (és el primer partit que es queda sense marcar), que també va veure trencada la ratxa de 27 enfrontaments (sumant la passada campanya) sense perdre. Ahir a la nit, potser va perdre alguna cosa més que tres punts.