El Barça disfruta amb Cesc i Messi

Si el Nàpols era un conill d'Índies, l'experiment científic, no cal dir-ho, va resultar tot un èxit. No perquè Cesc marqués el primer gol amb la samarreta del Barça, potser el més fàcil de la seva vida, a porta buida, sense porter, sense defensa i a un parell de metres de la línia. No, no era per això. A la primera oportunitat que ha tingut de posar-lo de titular, Guardiola li ha donat el tron de Messi. O sigui, elnoumentider. Elnouque no hi és ni se l'espera, però que arriba sense trucar a la porta, sense avisar a ningú, i s'emporta, com diria Valdano, les estovalles i fins i tot els coberts. Així juga el Barça, el nou Barça. Sembla el mateix equip, el mateix dibuix. Però també és una impressió enganyosa. Va ensarronar el Nàpols i quan va voler adonar-se'n li havia marcat cinc gols a més d'estavellar els blaugranes tres pilotes al pal. Un autèntic festival de Cesc primer i un altre de Messi, per descomptat, després.

ALEXIS, NI UN MINUT / No ha estat mai fàcil jugar contra el Barça de Guardiola. Ara ho serà molt menys. ¿Per què? Perquè ha multiplicat els recursos amb dos jugadors diferents: Cesc i Alexis. I això que el xilè no va jugar ni un minut, protegit com ho està pel tècnic per a la final de la Supercopa d'Europa de divendres. Amb Cesc n'hi ha prou. Juga de tot i de res. Sembla que no fa res i ho fa tot. A la tercera ocasió que va tenir, va marcar el gol. Abans va demostrar que li encanta arribar des del darrere, com si fos un interior d'altres temps, o que connecta amb el cervell d'Iniesta com si haguessin jugat junts tota la vida.

Les portades seran per a Cesc, però l'harmoniós, delicat, dolç i es podria dir que fins i tot suggerent futbol d'Iniesta hipnotitza per la seva genial capacitat per generar art cada vegada que toca la pilota. Entre Andrés i Cesc hi va haver una fusió màgica. El Nàpols, a qui van anul·lar un superb golàs de Cavani -una xilena imponent per fora de joc previ- va trigar un quart d'hora a comprovar que jugava contra un equip irreal. El tercer classificat de la Lliga italiana no va treure la pilota en cap moment al Barça. I no va entendre res del que va plantejar Guardiola traient Cesc de l'àrea perquè s'associés amb Keita -si juga aquest any serà de pivot defensiu, això està cada vegada més clar-, amb un irregular Thiago i un celestial Iniesta, mentre Kiko Femenía, a la banda dreta, i Villa (esquerra) obrien el camp per deixar un forat negre al mig. Per allà es va colar precisament Keita per rematar de cap en posició dubtosa, això sí, una altra assistència enlluernadora d'Iniesta. Un altre gol com a prova. Un altre gol que hauran d'estudiar els rivals perquè el Barça no viu a l'àrea sinó que hi irromp i se'n va. Amb el botí, lògicament.

LEO SURT I MARCA / A la segona meitat, un cop verificat que les cames de Montoya serveixen per donar descans a Alves i que Adriano s'ha aficionat a fer bones assistències, Guardiola va cedir el braçal de capità a Keita (un altre gest) i va treure de l'armari del Mini la col·lecció de nous talents

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

-Bartra, Sergi Roberto, Isaac Cuenca, Jonathan dos Santos- amb els ja consagrats (Thiago i Fontàs) mentre a Cavani li van anul·lar el segon gol per fora de joc. Amb Pinto sempre a la porteria i Messi, incapaç de veure 90 minuts de futbol des de la banqueta, entrant després al camp. Quan va aparèixer Xavi, Keita es va treure la senyera per donar-l'hi. Però el de Terrassa no ho va voler.

La fusta sí que va voler convertir-se en l'anècdota de la nit. Va xutar Pedro al pal, després Isaac Cuenca, després, un altre cop, Pedro i finalment una magistral falta executada per Messi es va estavellar al travesser fins que Pedro, cansat de tant d'infortuni, va rematar de cap a gol. El millor, però, encara havia d'arribar. En el quart, el Barça es va passar la pilota com els nens al col·le fins que va irrompre Messi -¡no es viu a l'àrea sinó que s'hi arriba!- per demostrar que el seu joc és angelical. 32 tocs, ¡sí, 32 tocs! Però Messi no en tenia prou. Amb el cinquè, tampoc.