La Supercopa d¿Espanya

L'esperit del Barça

Guardiola apel·la l'equip a recuperar la seva identitat per combatre un Madrid més en forma

Cesc Fàbregas arriba al Camp Nou per a l’entrenament d’ahir a la tarda enmig d’una gran expectació.

Cesc Fàbregas arriba al Camp Nou per a l’entrenament d’ahir a la tarda enmig d’una gran expectació. / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
DAVID TORRAS
BARCELONA

No sonarà la música de la Champions, ni estarà la Lliga en joc, però a mesura que passen les hores la mida de la Supercopa ha anat creixent de la mateixa manera que el Camp Nou ha anat quedant petit davant una desbordada expectació. Passi el que passi aquesta nit, en un horari paranormal (23.00 hores, TV-3 i TVE-1), obligat per la UEFA per evitar la coincidència amb els partits previs de la Champions, el primer títol de la temporada seguirà sent el menys important dels que lluitarà el Barça, però inevitablement marcarà els ànims culers i merengues just abans d'obrir-se la Lliga si és que no es tanca per vaga. Així que ningú ho engegarà a rodar, conscients del valor que tindria passejar de matinada aquesta copa.

Amb el 2-2 a la vista, la Supercopa té un to blaugrana, però Guardiola va advertir que el Madrid està un esglaó per sobre. «Ells van estar millor. La mentalitat va fer que ens emportéssim un bon resultat. En tres dies hem millorat en coses però encara estem una miqueta darrere d'ells. Per emportar-nos el títol hem de jugar millor que al Bernabéu», va reconèixer el tècnic, apel·lant a la necessitat d'actuar amb més velocitat i més frescor.

PAS ENDAVANT / I no només per jugar millor sinó també perquè «hi puguin intervenir menys». Una manera elegant de dir que no puguin actuar amb tanta duresa. No es va queixar. «Qui mana és l'àrbitre». Ell només mira als seus. I aquí no té cap dubte. «Hem de fer un pas endavant, ells ho saben i coneixent-los sé que el faran», va proclamar, exalçant també l'empenta que rebran del Camp Nou.

Per més que Mourinho no obri la boca és fàcil endevinar que al vestidor, on imposa els seus sermons, ha llançat una altra de les seves sobreexcitades arengues. El Madrid creu haver trobat el camí per buscar les pessigolles al Barça. Pressió, velocitat i ritme passen per ser la fórmula, però també buscar-li les tíbies amb Pepe al capdavant del pilot. No sembla que vagi a canviar de full de ruta. El 5-0 va deixar una empremta per a tota la vida i no tornarà mai per aquest camí. El d'ara no té sorpreses i fins i tot en l'alineació de l'anada Mou era un llibre obert. Va fer jugar els mateixos de sempre.

Notícies relacionades

MENYS CANVIS / Guardiola, en canvi, té el camp més obert. Al Santiago Bernabéu ja va remoure l'equip. Ho va fer en part per gust (la titularitat d'Alexis) i en part forçat per la condició d'algunes peces, penalitzades per una incòmoda pretemporada. Però avui té les mans més lliures i no es repetirà la imatge de veure Piqué, Xavi, Pedro i Busquets a la banqueta. L'equip serà més reconeixible i, per tant, més difícil que el Madrid pugui presumir com ha fet que ja està en condicions de disputar-li la pilota, malgrat que fins i tot així va acabar per sota en la possessió.

Igual que Alexis va aparèixer per sorpresa al Santiago Bernabéu, amb tan sols una setmana d'entrenaments a sobre, Guardiola pot tocar avui una altra tecla inesperada. Cesc ha trigat a arribar, però ja està al seu costat. En principi li toca esperar, cosa que té assumit i més acabat d'aterrar. Però qui sap si en funció del partit, en especial si les coses van bé, acabarà vivint el moment que fa tres anys que està esperant. Seria una aparició que tindria un enorme valor simbòlic. Per al Barça i per a Florentino, incapaç de doblegar el sentiment culer d'un jove a qui ha temptat moltes vegades i amb molts zeros. Un altre revés. I ja en són...