Anar al contingut

UN GEST REIVINDICATIU DEL JUGADOR BLAUGRANA

Afellay, l'orgull berber

El jugador holandès d'origen marroquí ha originat una onada d'admiració entre el poble amazic per lluir els colors de la seva bandera en la celebració de la Champions

EDWIN WINKELS
BARCELONA

Molts no se'n van adonar, una nit en què la desfilada de banderes és habitual al Camp Nou. Quan el Barça celebrava la conquista de la Lliga de Campions a Wembley, el manxec Andrés Iniesta lluïa la senyera; David Villa, la bandera asturiana; Pedro n'havia aconseguit una de Canàries i Keita mostrava orgullós els colors de Mali, uns colors molt semblants als que portava a l'esquena Ibrahim Afellay. Però el jugador no portava la bandera d'Holanda, on va néixer, ni la del Marroc, d'on són originaris els seus pares, sinó una de bastant desconeguda amb els colors blau, verd i groc i amb un fi símbol vermell al mig. Les reaccions en fòrums d'internet a mig Europa i el nord d'Àfrica no es van fer esperar: «Afellay, l'orgull amazic».

També es van emocionar al saló de te Madinat Al-Zahra al barri del Raval de Barcelona, que alberga la penya barcelonista Rifenya Alhucemas. «Va ser molt maco i important veure com un jugador del Barça recorda els seus orígens amb aquesta bandera. La va encertar del tot, recordant la nostra identitat i cultura», diu Rachid Ahmidouch, el president de la penya i que va estar present a les grades de Wembley.

Les muntanyes del Rif

Aquest poble al qual es refereix Rachid i que ells mateixos anomenen els amazic es coneix generalment com els berbers. «La paraula berber ve dels temps dels romans, quan es referien a nosaltres com a gent que no era autòctona de l'imperi romà», explica Rachid. Berber ve de bàrbar. «Nosaltres preferim amazic, que significa home lliure», i que és també l'idioma que parlen els berber, diferent de l'àrab que els països on viuen (sobretot el Marroc i Algèria) van imposar a la població.

Igual que la gran majoria d'immigrants marroquins a Europa, els pares d'Afellay procedien de les muntanyes del Rif, de la ciutat d'Al-Hoceima, territori berber. El seu pare va ser durant anys boxejador a Barcelona abans de seguir el seu camí, a principis dels anys 70, cap a Holanda. «Parlava millor l'espanyol que l'holandès», diu Ali Afellay, el germà gran d'Ibrahim, que vetlla una mica per la bona adaptació del futbolista a Barcelona. «Li va bé. Després d'un mes va deixar l'hotel i ara viu en un pis a la ciutat», explica Ali. «Em trobo de meravella, la vida està molt bé aquí. A més a més, la gent és molt amable, sempre intenten ajudar-me. Ja entenc bastant bé l'espanyol, però parlar-lo em costa una mica més», deia abans de la final el mateix Ibi, que mai s'havia prodigat a convertir-se en un exemple per a la joventut marroquina a Holanda o, ara, Espanya.

D'aquí ve que sorprengués la seva reivindicació durant la celebració de la Champions, malgrat que Afellay no ha oblidat mai els seus orígens. Fa dos anys va inaugurar un camp de futbol, dins del projecte dels Cruyff Courts, perquè els xavals d'Al-Hoceima tinguessin un espai on poder tocar la pilota i fer partidets. La seva mare el ve a veure sovint a Barcelona, el seu pare va morir quan ell era molt jove.

«Gràcies, Ibrahim», va escriure un admirador en un dels fòrums d'internet. «Jo mateix sóc berber de la Cabília, a Algèria. Estic molt orgullós de tu i m'has emocionat molt. Has donat una lliçó d'home lliure a Zidane i Benzema, que també són berbers però no han fet mai res per la nostra cultura».

La bandera que lluïa Afellay no està ben vista pels marroquins que no són berbers. De fet, no ha estat fins a l'arribada de l'actual rei Mohammed VI quan s'ha deixat de perseguir una mica l'idioma amazic. «En això, els catalans i els berbers ens assemblem», diu Rachid Ahmidouch, «i per això mateix el Barça és un bon club per a Afellay. És un club reivindicatiu, com nos-altres, i no un club del poder establert, com el Madrid».

Polèmica marroquina

A Holanda, alguns marroquins ja titllaven Afellay de traïdor per haver triat la selecció oranje en lloc de la marroquina, i ara els àrabs desaproven la seva reivindicació berber. «Ibi no renega d'Holanda ni segurament del Marroc», el defensa la catalana Anabel Riveras en el seu bloc Amazighen. «A casa seva, amb la seva mare, parla tamazigh, la seva llengua materna. La seva cultura és diferent de la marroquina, ni millor ni pitjor. Ell ha volgut fer un gest molt visible a nivell internacional lluint la bandera i crec que amb aquest acte ha donat llum a molts anys de reivindicacions».

Una bandera que porta el blau del mar, el verd del camp i el groc de la muntanya. Al mig, la lletra zeta en amazic, que sembla una persona. Rachid la té penjada a la seva penya Rifenya del Raval i espera que Ibi vingui a saludar-la algun dia.

0 Comentaris
cargando