La final de la Champions

Tres hongaresos i uns pals

La final de Berna va significar el final d'un cicle per a un equip que encapçalaven Kubala, Kocsis i Czibor, juntament amb Suárez «Va perdre el Barça creat per Helenio Herrera, que ja estava a l'Inter de Milà», recorda Czibor fill

El Barça jugarà dissabte a Londres la setena final de la Copa d'Europa. L'estrena no hauria pogut ser pitjor. El 31de maig de 1961, el conjunt blaugrana va perdre contra el Benfica a la ciutat de Berna per 3-2. La final es va conèixer com la dels pals quadrats, que van repel·lir les pilotes de la davantera catalana. EL PERIÓDICO inicia una sèrie de sis reportatges, amb testimonis i protagonistes de l'època, per recordar les finals disputades a Berna, Sevilla, Londres, Atenes, París i Roma.

Els records 8 Zoltan Czibor, fill de l’històric extrem esquerre del Barça, ensenya una foto del seu pare a la final de Berna.

Els records 8 Zoltan Czibor, fill de l’històric extrem esquerre del Barça, ensenya una foto del seu pare a la final de Berna. / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
SERGI LÓPEZ-EGEA
BARCELONA

Tanquem els ulls i imaginem-nos l'escena. Zoltan Czibor fill l'explica com si s'hagués produït ahir mateix i ja han passat 40 anys. La recorda tan fresca en la memòria que fins i tot observa les gotetes de vi negre tacant les estovalles del bar del seu pare. «S'hi posaven bé». I eren tres. Tres mags de la pilota. Tres hongaresos d'or: Laszly Kubala, Sandor Kocsis i Zoltan Czibor al voltant d'una ampolla. S'omplien els gots fins a dalt de tot. Començaven a riure i només tenien un tema de conversa i un ressentiment etern: «¿Per què vam haver de perdre la final de Berna? Era el que sempre es preguntaven. El Barça que va jugar la final de la Copa d'Europa del 1961 va ser un dels millors de tota la història. Crec que era gairebé tan bo com l'actual», rememora Czibor fill.

Res hi va ajudar. Eren favorits, com gairebé sempre. Eren els millors i davant seu es van trobar un Benfica amb la seva millor estrella (Eusebio) lesionada i amb unes porteries de pals quadrats que una vegada i una altra repel·lien a fora les pilotes llançades pels davanters blaugrana. «El meu pare va marcar el 3-2. Va ser un dels millors extrems esquerres de tots els temps. Podia jugar a cama canviada».

Un estadi maleït

El Wankdorf-Stadion de Berna, enderrocat el 2001, va ser un camp maleït per als jugadors hongaresos. «Els recordo al bar repetint una vegada i una altra les jugades d'aquell partit. Kocsis, el meu pare, tots van enviar alguna pilota a la fusta. No hi havia manera de marcar més gols. I ells també es queixaven de com van perdre el 1954, al mateix escenari, la final de la Copa del Món amb Hongria». Va tenir lloc contra Alemanya Federal. Czibor pare, igual que a la final del 1961, va ser l'autor del segon gol del seu equip. La derrota contra els alemanys es va produir per idèntic resultat final: 3-2. Guarismes perversos.

«El Barça que va arribar a la final de Berna va ser l'equip creat per Helenio Herrera. Però ja estava en hores baixes. HH havia deixat el club per fitxar per l'Inter i cap dels tres entrenadors que el van substituir havien dotat l'equip del glamur que tenia abans. De fet, aquella temporada només havien aconseguit un fet brillant: eliminar el Madrid a les semifinals de la Copa d'Europa. Ja era un equip en declivi. ¿Per què? Massa festa».

La lesió de Kubala

Czibor fill refresca la memòria mirant per Youtube les jugades clau del partit. «Sincerament, amb una mica més de sort, haurien pogut guanyar. En aquell partit hi va haver un detall que es va guardar com si fos un secret d'Estat. Ningú ho va saber però Kubala va jugar lesionat. He tornat a mirar les imatges del partit i si t'hi fixes bé, pots observar com Lazsly va coix de la cama dreta. Per això ell, que havia de ser l'estrella del partit, no va brillar a Berna tal com li hauria agradat». Czibor rememora els records del seu pare, mort l'1 de setembre de 1997, «el mateix dia que va morir Lady Di». I parla d'altres detalls de la final del 1961 que han quedat oblidats. «Helenio no es va voler perdre el partit. Va estar a la tribuna. Es va asseure molt a prop de la banqueta blaugrana. Va viatjar des de Milà en cotxe i al final del partit es va emportar Luis Suárez, que ja havia fitxat per l'Inter».

La derrota va significar el final d'un cicle. «L'equip es va descompondre i es va trigar 14 anys a tornar a guanyar una Lliga, fins a l'arribada de Johan Cruyff. De fet, les tres derrotes en finals de la Copa d'Europa, el 1961, el 1986 i el 1994, han significat el final d'una

Notícies relacionades

època».

Czibor també va deixar el Barça després de perdre la final, Kocsis es va mantenir al primer equip blaugrana fins al 1965 i Kubala va aguantar una altra temporada. «Tots tres -explica Czibor fill- havien obtingut la nacionalitat espanyola amb el que s'anomenava carta de naturalesa. És a dir, perquè a Franco li donava la gana. S'ha de recordar que tots tres van arribar a Espanya fugint dels rojos, de la repressió comunista. El meu pare i Kocsis, gràcies al futbol, havien obtingut el càrrec de capità de l'exèrcit hongarès. Puskas era el millor i per això Franco va veure amb bons ulls que fitxés pel Reial Madrid». Per cert, en època de suposats villarats, ¿què en pensava Czibor, dels àrbitres de l'època? «No s'ha d'oblidar que no et podies queixar per la dictadura, però en la intimitat es queixaven de les ajudes al Madrid».