Manel Casanova:«Messi va estar a punt de jugar cedit un any a l'Espanyol»

Fa tres mesos que Manel Casanova, de 60 anys, ja no treballa en el futbol base de l'Espanyol. El Manel es va fer càrrec de la fàbrica periquita el 1989, quan diversos equips de la base només comptaven amb set jugadors a dues setmanes de l'inici de la Lliga. Avui el primer equip de Mauricio Pochettino transita entre l'elit gràcies als jugadors del planter, el seu gran llegat.

-Els començaments van ser durs.

-Va ser una epopeia. No teníem jugadors. Recordo que vam arribar a entrenar en 17 camps en una temporada. Vaig plorar el dia que el sub-19 va viatjar amb xandall. No teníem ni roba. Al cap de vuit anys ja vam poder competir amb cara i ulls. Hi va haver un moment en què vam apallissar el Barça.

-¿Quin tipus de futbolistes buscava per a l'Espanyol?

-Buscàvem un futbolista intel·ligent, tècnic, veloç, però li parlo de tot tipus de velocitat. De reacció i també mental. M'agradava ensenyar-los la professió, perquè això és un ofici.

-Vostè no era partidari que la base entrenés només un sistema.

-Miri, el sistema del Barça és molt bo si el jugador arriba al primer equip, però a molts jugadors els ha limitat perquè no han après molt més d'una posició i uns moviments. Crec que als nois se'ls han d'ensenyar més llocs. Ara el Barça ha optat per canviar algunes coses. La competència els ha fet millorar. Tinc clar que el Barça necessita un Espanyol fort i competitiu a Catalunya.

- ¿Com arribava a la conclusió que un nen podia arribar a ser un bon futbolista?

-És un tema personal, intern. Em fio de la meva experiència. A l'Espanyol vaig jugar de tot, des d'extrem esquerre a central i lliure. Sé l'ofici. Llavors analitzo el que jo hauria fet en aquell instant. Si el que fa el xaval coincideix amb el que jo hauria fet, penso: 'anem bé'.

-Parlar del planter és fàcil, treballar-hi ja no tant. Hi ha fracassos, apostes que no es compleixen...

-Recordo Masnou. I Vates. M'hauria deixat tallar un braç per ell. Ho tenia tot, però... I la fornada del 85 era una màquina. ¿Com podia ser que no n'arribés gairebé cap?

-Tot hauria sigut més fàcil si el tècnic del primer equip estigués obligat a jugar amb homes del planter, com passa a l'Athletic.

-Aquí mana el club. Per això no sé si ara s'aposta pel planter per un tema econòmic, per convicció o perquè alguns fitxatges no han funcionat i els xavals han respost. ¿Com s'inicia tot? Pel fracàs dels fitxatges i per la falta de diners. Però no, no hi ha nassos de jugar amb un equip de jugadors del planter. Fixi's que des de fa més d'una dècada sempre hem guanyat els juvenils de l'Athletic. Recordo un 10-1. En canvi, ells feien servir aquells jugadors per al primer equip i nosaltres no. Ara sembla que tenen una idea de planter, però hem d'estar convençuts que és el millor.

-Ara, ja fora del club, ¿em pot dir algun error en els seus anys de coordinador?

-De vegades he estat massa obsessionat amb la feina. Havia d'haver-me portat millor amb les persones. De vegades vaig ser taxatiu, visceral. Vaig perdre amb el tracte a les persones. He sigut massa sec en molts moments del dia. Això és una cosa que canviaria. També m'ho emportava tot a casa. I amb el mòbil va ser un desastre. No delegava, ho reconec.

-Ara el club ha descobert el jugador de casa.

-Amb aquesta política, hauria aprofitat molts més nois. Hi ha hagut jugadors de nivell que no se'ls ha fet cas. No et feien cas. Sempre he cregut en el futbolista català i l'Espanyol és la realitat del futbol base català. Jo vaig tenir ocasions de posar-ho en pràctica i no es va aprofitar. Sí, 150 jugadors han arribat al professionalisme, però a penes van aprofitar una tercera part dels futbolistes de la casa.

-Però vostè es va convertir en el braç dret del president.

-Vaig ser massa directe amb ell, i ho he seguit sent. I el Dani també es va comportar com un amic. Però va arribar un moment que ja dominava aquest món en totes les seves facetes, i jo no vaig canviar. Li deia coses que no li agradava sentir.

-L'han acusat de malgastador, que va encarir el futbol base.

-És una aberració. Parlem de 30 milions de diferència entre el que gastava i el que generava. Jo necessitava cinc firmes per formalitzar un contracte. I després va sorgir la llegenda que jo feia tots els fitxatges, quan hi va haver tres anys que no vaig portar el filial. Es van fer 26 fitxatges i eren del Manel, i no va anar així.

-Va entrar el 1975 al club i després va ser coordinador des del 1989. ¿Quina sensació li queda després de litigar amb l'Espanyol més d'un any?

-El comportament no ha sigut el més correcte. Perquè jo no he sigut una persona que hagi passat de puntetes per l'Espanyol.

-Per cert, Luis Fradua és el nou home fort de Sant Adrià.

-És una persona molt correcta i li desitjo tota la sort del món. Perdoni, però m'agradaria opinar sobre els canvis que hi ha hagut en el futbol base de la catalana.

-Vostè dirà.

-Ha sigut un retard a nivell competitiu i les tres províncies han quedat distanciades de Barcelona. ¡Quins inventors! Si tinguessin una mica de coneixement, farien un pas enrere. Hem tornat a la prehistòria. Si no es vol competir, que es jugui en el futbol escolar.

-¿Quan van començar a tutejar el Barça? Suposo que els començaments van ser durs.

-Vam tardar almenys uns vuit o nou anys a competir amb cara i ulls contra el Barça. Ja el 1999 vam fer un salt de qualitat, fins que els vam superar. Llavors ja començàvem a rebre felicitacions de tot Espanya per la feina a la base. Abans, els xavals venien encantats al futbol base de l'Espanyol, més que al Barça, però els últims èxits del club blaugrana ens han fet mal.

-Escolti, ¿és veritat que Messi podia haver jugar a l'Espanyol?

-Sí, podia haver vingut cedit un any perquè volia anar al Mundial del 2006 d'Alemanya.

-Expliqui, expliqui.

-Doncs res, em va trucar Josep Colomer a última hora del matí. Era a l'estiu i jo era al meu despatx a Montjuïc. A uns metres, en una altra sala, hi havia reunits el president Sánchez Llibre, Lotina, Cristóbal i Tintín Márquez. Colomer em va deixar anar: 'Manel, ¿voleu el Messi?' Com no l'havia de voler si l'havia patit des dels 14 anys.

-Va ser una trucada impensable.

-El tema és que Messi necessitava jugar 20 partits a Primera Divisió per anar convocat amb l'Argentina i el jugador no volia canviar de ciutat. Bé, i a més Zabaleta jugava a l'Espanyol.

-Segueixi, segueixi.

-Vaig anar a la sala on hi havia el president i vaig posar el mans lliures. Recordo que li vaig fer repetir la pregunta a Colomer. De seguida ens vam posar d'acord en la cessió i el pare de Messi aquella mateixa tarda va anar a parlar amb Txiki. Interessava els dos clubs i el mateix futbolista.

-Però Messi mai es va moure del Barça. ¿Què va passar?

-Bé, que als dos dies es va jugar el Gamper i el Barça es va enfrontar al Juventus. Aquell dia Messi es va donar a conèixer. Capello se'l volia emportar a Torí i Txiki no es va atrevir a cedir-lo, i es van trencar les negociacions. Es va trencar tot tres dies després de la pregunta de Colomer.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

-Seguim amb el Barça. ¿Com s'inicia la guerra entre els dos clubs en el futbol base?

-Tot va començar amb Serra Ferrer i Pep Alomar. Va ser la guerra. No eren d'aquí, van passar de tot i els ho van permetre. Van fitxar sense respectar res. Quan hi va haver Rifé, me'n vaig anar a veure'l. Li vaig plantejar el tema i la seva resposta va ser: 'La meva obligació és portar el millor i si el millor és a l'Espanyol, ho he d'anar a buscar'. En canvi, amb Colomer va anar bé. A Benaiges li vaig demanar que cessés aquesta sagnia. Em va dir que només me'ls agafaria de petits. Aquests són els Oriol Romeu, Bartra, Alex. Es van emportar uns 40 futbolistes.