El discurs de sempre

Videobloc d'aquesta informació a

http://epreader.elperiodico.cat

Davant del discurs del Rei Florentino, el Barça va tornar a guardar silenci i va esperar a parlar on se l'entén millor. A diferència de la cort de Mourinho, Guardiola i el seu elegant exèrcit no necessiten aixecar la veu per guanyar-se el respecte. Ells només parlen al camp i allà ningú els pren la paraula. Ni tan sols ahir a la nit per més que el Sevilla li arrenqués un empat (1-1) va deixar de perseverar en la idea de ser fidel al seu estil. Va lluitar des del principi fins al final i només la desgràcia el va privar del premi que mereixia. Però hi va haver més coses. De tant plorar, Mou ja té algú que li ha donat un cop de mà per consolar-lo: Pérez Lasa, tan o més responsable que els pals i la mala sort que el Barça estigui avui a cinc punts del Madrid.

Amb tant de soroll, amb tantes llàgrimes, amb tantes històries de conspiracions, al final algú havia d'acabar picant l'ham. I ningú millor que Pérez Lasa, un d'aquells àrbitres nascuts per alterar l'ordre. Curiós. Amb ell, el Barça va empatar a Gijón i va veure sis targetes. ¿Casualitat? Sí, un mal dia. Però ahir se li'n va anar la mà amb una de les decisions més absurdes del campionat a l'anul·lar el gol de Messi en el llançament d'una falta. En teoria per una picabaralla de Busquets a la barrera; a la pràctica, per un capritx inexplicable. O potser no. Potser sí que té explicació. Si l'afectat fos el Madrid, és clar. S'apel·laria al Villarat i altres històries, i potser Mourinho tenia la coartada per tirar la Lliga. Ara, que és al revés, serà un error humà i punt. I no només això. També va passar per alt un penal sobre Bojan.

La qüestió és que, tot i aquest cop moral, el Barça va seguir amb el seu discurs. El de sempre. El del bon joc, el de tenir la pilota i tota una llisada al Sevilla, al qual alguns comentaristes blancs blanquíssims acusaven d'estar entregat. Per aquesta regla, més es va entregar el Madrid. N'hi van caure cinc. Va faltar això. Reblar la nova exhibició en el marcador més enllà del gol de Bojan. Però res els va acompanyar. El travesser va pispar el 0-2 a Messi i a última hora, quan el Barça va acorralar el rival, va tornar a aparèixer per repel·lir un tret d'Iniesta, poc abans d'un altre remat que Medel va salvar sota els pals.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

ADMIRACIÓ RIVAL / Mentrestant, i amb l'excepció d'algunes dificultats en alguna fase de la segona part després de l'empat, l'equip va deixar moments per recordar. Un altre partit enorme, amb un Iniesta exquisit, i un domini aclaparador que el Sánchez Pizjuán va contemplar bocabadat. «El Barça segueix sent el millor equip del món i un dels millors de tots els temps», va reconèixer Del Nido, posant-lo molt per sobre de qualsevol altre. També del Madrid, que haurà de passar per aquest escenari.

SENSE QUEIXES / Davant el discurs del Rei Florentino i la claca de Mourinho, el Barça se'n va anar de Sevilla amb el cap alt, sense vessar cap llàgrima. Guardiola va callar les queixes i va parlar de futbol, del joc, del rival, de les bones sensacions que li havia deixat l'equip. El discurs de sempre i que marca diferències amb el comportament tan poc senyorial per més que Florentino digui que es porta al Bernabéu. Ara, ja poden refer els comptes amb vista al clàssic d'aquí quatre jornades. Potser 5 punts no semblen res. Però sí que ho són per als que creuen que la distància entre els uns i els altres és molt més gran. En futbol i en moltes altres coses. Així que, a diferència del que faria Mourinho, el Barça ahir no es va posar a plorar. No és el seu estil.