Qüestió d'errors propis

La Champions de veritat, la de les eliminatòries directes (un passa i l'altre cau), prova la meva màxima en el futbol: aquest és un joc d'errors perquè es juga amb els peus. I a Londres va guanyar el que es va equivocar menys. ¿Quant temps feia que aValdésno el sorprenien? Ni me'n recordo. ¿I queMessi, que ja suma 40 gols i 20 assistències, es quedés a zero podent-ne marcar -el va marcar, d'acord, però no va valer- almenys un...? El gol que encaixaValdési els gols que no va marcarMessisón un fet, però no l'única explicació a la derrota a l'Emirates.

El futbol és un joc d'errors, certament, però normalment aquests errors no tenen incidència en 9 de 10 partits. Però en un, sí. I va ser contra l'Arsenal. Per exemple, en el segon gol d'Arxavin.Tu ja saps que, a més de bons, són ràpids. I que dominen l'art de la contra. Una passada llarga, a l'espai, i et poden trencar no una línia, sinó dues. ¿Com defensar-ho? Amb el fora de joc. El que per molts és únicament una arma defensiva, per mi és defensiva i ofensiva alhora. Ofensiva, perquè estreny el camp; defensiva, perquè sense anar al tall, sense buscar una falta, anul·les la jugada. Però tots han d'anar a una. Tots han d'estar atents.

És un pas, dos com a màxim, mig metre endavant, no enrere, que han de fer els defenses. En pot ser un o en poden ser dos, o tres, però tots coordinats, mesurant amb un ull on està el rival més avançat i controlant amb l'altre qui li pot llançar la pilota llarga. I anticipar-se a aquesta acció. Si un falla, si un es despista, ho paguen tots. Exactament el que va passar en aquella jugada: pilota llarga deCescper aNasri,i la línia del fora de joc la va trencar no el que era més a prop del davanter francès sinó el que estava més allunyat.

Petites diferències

Quan s'enfronten dos equips de qualitat, que saben tocar, que poden jugar en curt i en llarg, les diferències són petites. Per a l'espectador és la grossa de la loteria. Per als tècnics, un duel que va més enllà de les pissarres i que evoluciona a mesura que passen els minuts. De sortida, el Barça juga amb tres migcampistes, un de defensiu (Busquets), dos de lliures (XaviiIniesta) i un davanter amb llibertat (Messi) que els enllaça. De sortida, l'Arsenal també juga amb tres migcampistes, però dos són defensius (SongiWilshere) i un té llibertat al davant (Cesc). En fase defensiva, augmenten efectius a la medul·lar amb un davanter (Van Persie), tres centrecampistes (Nasri, WalcottiCesc) i dos més enrere (un altre cop SongiWilshere).

¿Per això ho va passar malament el Barça a l'arrencar el partit? Per mi, no. I jo no parlaria de robatoris de pilota per la seva part (les dues ocasions del començament deVan Persie:la que va tallarValdési la que va desbaratarAbidal), sinó de pèrdues de pilota pròpies. La van passar malament, no hi ha res més. Perquè, superada aquesta fase inicial, ells van mantenir el dibuix i van passar a córrer darrere la pilota tan bon punt el Barça va afinar la passada. Va ser tan evident la millora pròpia que, amb ella,Songva flirtejar amb l'expulsió perquè va passar a arribar sempre tard. I els seus companys, igual.

El Barça podia haver rematat l'Arsenal al primer temps, certament, però no va ser així. I avançat el segon temps, bon moviment deWenger. ForaSong,el menys pilotejador de tots, i dinsArxavin.Buscava un gol i se'n va trobar un altre d'extra. Primer i segon premi alhora.

Al seu guió no hi constava sorprendre com ho va ferVan PersieaValdés,però sí buscar la contra, com al 2-1. I va ser quan el Barça semblava apuntalar la possessió introduint un centrecampista més (Keita) a costa d'un davanter (Villa). I sense profunditat, el control que acostumes a exercir perd pressió perquè aquesta ja no està encaminada a buscar l'home que, només amb la seva presència, fixa més enrere la defensa rival.

Temps per a tot

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Entre l'anada i la tornada d'aquests vuitens hi ha tres setmanes. Entremig, amb el d'ahir, fins a quatre partits de Lliga. Jo no em preocuparia per siPuyolestarà a punt o no per a la tornada o si l'Arsenal sortirà així o aixà. Els dies vinents l'equip anglès, com a màxim, donarà feina als observadors. Els altres se centraran en allò que val i importa ara, la Lliga. I 10 mesos de temporada donen per a 38 (Lliga) + 13 (Champions) + 9 (Copa) partits: 60 partits si arribes a les dues finals donen per baixar una miqueta en algun moment. I, pel que s'ha vist

-8 títols guanyats de 10 possibles- les conseqüències reals són mínimes havent passat ja per altres moments sense triomfs.