Jo voto per Iniesta

Hi ha un argument superior perquè avui li donin la Pilota d'Or aAndrés Iniesta: José Mourinho ha dit que no se la mereix. Em sembla l'argument més gran de tots. Que eldoctor Housedel futbol no estigui d'acord amb la designació del noi que s'ha convertit (¿no hi ha cap dubte sobre això, oi?) en elnoi-10, és a dir, en l'estrella del 2010, o sigui, en el futbolista que, no solament en la final, sinó en molts altres partits a Sud-àfrica, va ser decisiu perquè la selecció espanyola creixés (¿qui no va sentir dir aDel Bosque: «pilotes aAndrés, que ell ens salva?»), és raó suficient perquè el món mundial promogui un autèntic tsunami de vots.

Es poden esgrimir altres arguments. Per exemple, Andresito té coses deMessii detalls deXavi. En el noi de Fuentealbilla s'uneix el millor dels seus companys, de manera que, premiant-lo a ell, es premien tots tres. És la viva imatge de la bondat, de la solidaritat, de la complicitat, de la senzillesa, i el creador del gest més bonic del món: la dedicatòria al seu amic Jarque quan va marcar el golàs de la història.Iniestava fer en els sis últims mesos del 2010 el que molts, gairebé tots, no faran en tota una vida. És, a més a més, el símbol de La Masia, nascut al centre i criat a la perifèria.

Que aquell nen nascut a Fuentealbilla i alletat futbolísticament al costat del Mediterrani tragués milions d'espanyols al carrer, provocant un esclat només semblant al guirigall que va generar (carrereta, marató per la banda dePep Guardiola) el seu fort xut a Stamford Bridge (se'n recorden, ¿oi?), sigui avui coronat com el millor dels millors, rei de reis, el baixet més gegant, el ganàpia més entranyable, és de

justícia.

Notícies relacionades

Iniesta «Em passava hores i hores jugant a la pista del col·le»

Jo voto per Messi

Seria entendridor que aquell nen que, amb el seu esforç, sacrifici, virtuosisme i gols va treure de l'obra el seu pare, de la cuina d'un bar la seva mare, de la perruqueria la seva germana i els va convidar a compartir el seu somni a Barcelona, rebi avui la Pilota d'Or. Perquè no hi ha res més bonic queValerianeixi, la primavera que ve, amb, no un pa, sinó tot un botí d'or sota el bracet.

Si jo fos el jurat d'aquest prestigiós premi l'hi donaria a Andresito, no sigui que Tima, l'última amiga que ha fet Iniesta, s'empipi i acabi a mossegades, a urpades, cabrejada pel desaire. Els óssos no n'entenen, de traïcions.