A quarts amb mal de cap

Amb agonia i patint, però el Barça s'ha ficat als quarts de final de la Copa en un duel que ha fet honor a la tradició de San Mamés en aquest tipus de partits. No ho ha tingut gens fàcil l'equip de Guardiola, encara que el que s'ha trobat tampoc ha sorprès ningú. S'esperava que l'Athletic collés els blaugranes i convertís cada pilota en una disputa a vida o mort. I ha estat així. Caparrós ha disposat una línia de quatre homes collant els defenses cada vegada que Pinto es disposava a jugar la pilota.

I el Barça, és clar, ha assumit l'ofensa com si es tractés d'un nou repte. Sempre ha sortit amb la pilota jugada i alguna vegada ha jugat al límit a causa de l'espessor d'Adriano, que tornava a l'onze titular, i Alves. Tots dos laterals han semblat estar adormits i en més d'una acció han obligat a fer un esforç més gran a Abidal i Piqué.

L'Athletic pressionava i, a la vegada, mantenia la cova de Gorka ben protegida. Encara que aquest panorama propici per als bilbaïns hauria pogut canviar si Villa hagués transformat l'acció més clara de què ha disposat el Barça en la primera meitat. Alves, en una de les poques coses que ha fet bé, ha tret un centre mesurat que Villa ha rematat amb tota la seva ànima, però les mans de Gorka, que pràcticament s'ha trobat amb la pilota, han evitat el 0-1 i una situació radicalment diferent.

Poc control

Els blaugranes han començat bé. Ja en el primer minut han convertit el camp en un enorme rondo, amb què han donat mostres de per on anirien els trets. És cert que l'Athletic no ha estat l'equip batallador del Camp Nou, quasi no ha travessat la línia mitjana, però tot el seu esforç quedava reduït a collar sense parar i a fer que Llorente o Toquero cacessin alguna pilota. El Barça s'acostava poc a l'àrea rival, tot i que ho feia amb perill. Xavi, en una falta executada amb rapidesa per Pedro, i Messi han posat en dificultats Gorka, però l'envit no el tenia controlat.

I en la represa encara ha fet més aquesta sensació. Els lleons han fet honor a la seva fama i han tancat un Barça desconcertat que feia somiar un San Mamés cada vegada més encoratjat, que no ha parat de rugir. Guardiola ha vist l'embús i hi ha posat remei. Iniesta ha entrat per un desaparegut Adriano (m. 61), Busquets ha endarrerit la seva posició i el de Fuentealbilla ha passat a reforçar la sala d'operacions al costat de Xavi. Tot ha canviat.

El Barça ha obtingut la pilota, Piqué i Abidal han deixat de viure problemes i Messi ha començat a tocar la pilota. Bon senyal, ja que l'argentí quasi no havia entrat en joc i sempre que ho ha fet rondava la zona ampla, lluny del seu radi d'acció on es mou amb perill.

Els blaugranes han començat a carburar una altra vegada i han arraconat un Athletic a qui li començava a faltar alè. L'àrea de Gorka era una espècie de frontó a la recerca d'algun forat per on colar la pilota. Pedro ha estat a punt de trobar el camí, però després d'una gran jugada personal s'ha quedat escorat i amb mala opció de passada. També Villa ha buscat el gol en una desenfrenada carrera amb suspens inclòs per una inoportuna caiguda de Gorka que ha sabut rectificar a temps.

Agonia final

Notícies relacionades

Primera gran final

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

I així ha aparegut Abidal. El francès, meravellós en defensa, ha sortit inesperadament per l'àrea per travessar una pilota que es perdia i enviar-la al fons de la xarxa. Era la sentència, gairebé definitiva, i també el seu primer gol com a blaugrana. Millor ocasió per elegir la seva estrena golejadora, impossible.

I sort que ha arribat perquè en lloc de donar pausa als minuts finals, el Barça ha viscut un infern. Llorente ha donat vida als blanc-i-vermells i a tota la seva parròquia, que amb l'empat ja s'han vist en quarts eliminant el millor equip del món. I l'han tingut a prop. Cada córner ha estat un suplici per al Barça, que ha aguantat com ha pogut allunyant pilotes davant l'empenta inesgotable i ple de fe. Villa ha fallat només davant Gorka per segellar l'1-2 i evitar més mal de cap, i Messi s'ha tornat a quedar sec a la Catedral. Ha estat el mal menor. El Barça segueix viu, mai més ben dit, a la Copa.