Messi, el nen que encara juga

Amb totes les obligacions que arrossega un professional del futbol del màxim nivell, amb tota la pressió que recau sobre ell pel fet de ser el millor jugador del món, amb tots els cops que rep en un camp de futbol i encara disfruta com un nen. Segurament en aquest sentiment alegre i positiu, il·lusionat i desinteressat radica la meitat del carisma de Leo Messi. L'altra meitat gravita sobre l'immens talent que posseeix.

Exemplar dins i fora del terreny de joc, l'actual posseïdor de la Pilota d'Or i aspirant a revalidar-la en pugna amb Xavi i Iniesta, Messi encara és aquell nen que assumeix l'esport com un mitjà per fer amics i a qui li agrada el futbol per «tot». Fins i tot amb les obligacions, la pressió i els cops de l'elit. «Amb tot», va assegurar. En té prou de tenir a mà una pilota.

«Vaig començar a jugar perquè m'agradava i ho disfrutava. Ara, més enllà que sigui la meva professió, segueixo jugant perquè el futbol és com un joc i disfruto en un camp», va explicar Messi a la pregunta més llunyana que va rebre ahir. D'una noia que es diu Oriana Sanguinetti i que estudia a l'Escuela 66 de Lanús, Buenos Aires. Un centre educatiu que participa en el programa Enreda't amb Unicef, pel qual l'organisme de les Nacions Unides en favor de la infància vol promocionar els drets dels nens al món.

63 privilegiats

Ningú millor que un nen gran (Messi té 23 anys) o un gran nen (el davanter ha guanyat la Pilota d'Or, el FIFA World Player i la Bota d'Or en l'últim any) per promocionar-los en virtut del seu càrrec honorífic com a Ambaixador de bona voluntat des del mes de març passat.

Messi és avui un privilegiat que va fer que se sentissin privilegiats els 63 nens i nenes representants d'11 col·legis barcelonins que van compartir amb ell una estona a la sala París del Camp Nou. Ells el van complimentar amb la seva tendresa i els jocs amb objectes reciclables que havien creat, i ell, l'astre mundial, els va complimentar amb la seva amabilitat. Un intercanvi productiu gairebé idèntic. Ells van veure que al darrere (o a dins) de l'estrella hi habita un xaval senzill i ell es va veure a si mateix en una breu regressió al passat, poc abans que amb 13 anys abandonés Rosario per començar una incerta aventura a Barcelona.

Plorar sol

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

«Marxar va ser duríssim, aquí m'enyorava i arribava a plorar sol, però va ser una decisió meva perquè el meu únic objectiu era triomfar al Barcelona», va explicar Messi als nens. A ells els va descobrir que aquest gest d'elevar els dits i la mirada al cel cada vegada que marca un gol (n'ha fet 25 en 21 partits aquesta temporada per a un total de 56 en 51 partits el 2010) són per dedicar-los a la seva àvia ja desapareguda. «Ella va ser la primera que em va portar a jugar a futbol i no va poder viure res de tot això tan bonic que he passat i que estem passant jo i la meva família», va comentar, abans de confessar: «Canviaria els gols per eradicar les malalties greus dels nens».

Somrient i rialler, Messi va afrontar i va regatejar preguntes compromeses. Va dir que no li importaria veure noies a Primera Divisió -«estic a favor de la igualtat d'homes i dones»- i assumeix que els futbolistes han de ser exemplars en el seu comportament. Però també va reconèixer davant el seu selecte auditori que els jugadors del Barça no reciclen prou, i va reconèixer que tampoc són suficients totes les activitats solidàries que es fan. «Encara podem i hem de seguir ajudant Haití», va recordar Messi, que va visitar el país caribeny després de la devastació del terratrèmol.