A Badalona

La pandèmia agreuja l’absentisme escolar a Sant Roc: «Hi ha alumnes que han estats dos anys sense anar a classe»

  •  Al barri badaloní un 42% dels joves de secundària no va a l’institut de manera regular

La pandèmia agreuja l’absentisme escolar a Sant Roc: «Hi ha alumnes que han estats dos anys sense anar a classe»

ACN / Jordi Pujolar

3
Es llegeix en minuts
ACN

L’absentisme escolar ha sigut històricament un dels problemes estructurals del barri de Sant Roc de Badalona (Barcelonès) i el pas de la pandèmia de la covid-19 no ha fet re més que agreujar-lo.

L’Ateneu Sant Roc, que treballa en l’atenció integral de nens i joves, alerta que hi ha casos d’alumnes que han estats dos anys sense trepitjar l’escola». A Sant Roc, l’absentisme regular –més del 25% d’absències– és del 42% a secundària.

Des de l’Ateneu reclamen una implicació més gran de les administracions per canviar la situació mentre treballen per «contrarestar» la falta d’interès d’algunes famílies per l’educació. «Cal creure-hi i posar-hi els mitjans. No podem dir que el barri no té solució», exclama la coordinadora de l’entitat, Pilar López.

En aquest sentit, des de l’Ateneu lamenten la falta de recursos municipals al barri. «No hi ha educadors de carrer o pla educatiu i tot i que hi ha escoles de proximitat, no hi ha cap escola pública al territori», denuncien fonts de l’entitat. També reclamen que anar a l’escola sigui condició perquè les famílies puguin beneficiar-se d’ajudes o rendes.

En aquest sentit, l’entitat ha posat en marxa la campanya de captació de fons ‘Educar per transformar’, que busca la implicació de la ciutadania per «continuar acompanyant nens i joves del barri» en l’actual context d’alts índexs de desvinculació amb l’educació. L’Ateneu defensa que la igualtat d’oportunitats és una «garantia de futur» i l’educació «l’eina de transformació».

Fomentar l’assistència a l’escola

La desvinculació amb l’educació és tanta en alguns casos que la coordinadora de l’Ateneu, Pilar López, augura «moltíssimes dificultats» en alguns nens i joves, fins i tot en generacions senceres. A més de l’absentisme, situacions com la pandèmia no faciliten que els alumnes d’aquests entorns puguin acabar amb èxit els seus estudis.

«Hi ha nens que han començat l’escola directament a primer o a segon o bé que no han arribat a la secundària», detalla López. Ara, entitats com aquesta intenten «pal·liar» aquests dos anys en blanc amb un suport integral al desenvolupament dels joves en tots els àmbits. Els estudis, però també hàbits de salut, higiene, alimentació o oci.

La coordinadora de l’Ateneu assenyala que la implicació de les famílies és essencial, ja que hi ha qui no li troba a l’escola la importància que es mereix. «Com que venir a l’Ateneu sí que els agrada, els fomentem des d’aquí que és més important anar a l’escola. Quan entenen que el que proposem és pel bé dels seus fills és quan es convencen».

Malgrat el factor cultural, al barri també incideix en aquesta desvinculació de l’escola la realitat socioeconòmica. Hi ha famílies, recorda, que sovint veuen sobre seu l’amenaça d’un desnonament i els nens en queden molt marcats: «No serà fàcil de digerir dir que un dia no pots anar a l’escola perquè et venen a fer fora de casa».

Un suport per a l’escola i per a la vida

Des de l’Ateneu atenen una trentena de nens de Primària, que hi van de dilluns a divendres a la tarda, i uns 60 joves de Secundària, amb uns horaris més flexibles en funció de les necessitats de reforç escolar de cada un d’ells. A més, s’organitzen activitats de dinamització als carrers i les places del barri.

L’Omar, de 15 anys, ha passat per tots els grups. És a l’Ateneu des de fa deu anys i ara, amb perspectiva, veu que l’ajuda rebuda ha donat els seus fruits: «A l’escola no només he pujat de notes, també he millorat la manera en què m’expresso. És un suport molt bo en general per a la meva vida quotidiana».

El jove no entén que els seus companys deixin l’escola i fa una crida perquè s’acostin a l’Ateneu, tot i que sigui perquè nouvinguts com ell puguin aprendre català. «Ajuden molt», afirma.

Notícies relacionades

Ara l’Omar ja comença a pensar en un futur laboral pròxim. Li agrada la informàtica, però no té decidit quin camí triarà. «Sigui el que sigui, segur que el que faig aquí m’ajudarà».

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO