Un litoral al límit

Nou SOS per la regressió de les platges metropolitanes: «Moltes desapareixeran si no fem res»

  • Des de l’AMB adverteixen que, si no s’actua, els sorrals de l’àrea de Barcelona perdran més de 20 metres en 30 anys

  • «Ens trobem en una situació crítica», adverteix Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Nou SOS per la regressió de les platges metropolitanes: «Moltes desapareixeran si no fem res»

Xavier Jubierre (AMB)

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Els fonaments d’antigues edificacions van emergir a principis de la temporada del 2022 d’entre la sorra de les platges del Cristall i el Pont d’en Botifarreta de Badalona. És únicament un més dels múltiples símptomes dels estralls que provoquen els temporals, cada vegada més freqüents, i el canvi climàtic al litoral metropolità.

«Hem perdut un 20% de la superfície de les platges metropolitanes des del 2014 i les projeccions del canvi climàtic és que les platges perdran més de 20 metres en 30 anys», ha destacat aquest divendres 28 d’octubre Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), durant un trajecte amb veler per les platges de Badalona, Montgat i el Masnou per presentar les conclusions dels últims estudis del litoral metropolità.

«Si no fem res, d’aquí a 30 anys moltes platges hauran desaparegut», ha advertit per la seva banda Ramon Torra, gerent de l’AMB. Davant aquesta situació, des de l’AMB demanen ara al Govern un pla d’estabilització del litoral metropolità.

Torra assenyala com la pèrdua de sorra és fruit de l’«artificialització» de la costa. La construcció dels ports i altres infraestructures que hi ha hagut al llarg de les últimes dècades han provocat «una alteració en la dinàmica litoral» i que les platges ja no recuperin de forma autònoma la sorra perduda després dels temporals, com sí passava fa uns anys.

«Ens trobem en una situació crítica», assenyala Palacios, que explica també que, dels 30 quilòmetres de platges que té l’àrea metropolitana, «entre 28 i 29 estan en regressió». Així, l’única zona estable és la desembocadura del Besòs, és a dir, Sant Adrià.

Amb les aportacions de sorra no n’hi ha prou

L’excepcionalitat del temporal ‘Gloria’, el gener del 2020, va combinar una sèrie de circumstàncies que van provocar la ruptura del pont del Petroli de Badalona, símbol de la ciutat i que ara està en via de reconstrucció. Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un dels factors clau va ser la variació de la batimetria –la profunditat del fons del mar– en aquest punt.

«Va ser un temporal molt particular amb una durada molt llarga i un transport de sediments únic», explicava fa poc més d’un any l’investigador de la UPC Corrado Altomare.

Malgrat les excepcionalitats que va generar el ‘Gloria’, els estudis de l’AMB destaquen com els temporals han incrementat notablement des del 2017, sent «més prematurs, intensos, freqüents i llargs». «Aquesta conjuntura augmenta l’erosió i la inundabilitat de les platges», expliquen des de l’àrea metropolitana.

Quant a les platges de la zona sud, les últimes anàlisis assenyalen que retrocedeixen un metre de mitjana anual. «El dic del riu Llobregat té un paper negatiu en la regeneració de les platges del delta del Llobregat. Aquesta infraestructura, que té 8 metres de profunditat, actua com una ‘trampa’ de sediments, que baixen fins aquesta profunditat i després es queden atrapats», expliquen des de l’AMB.

Així doncs, la conca sedimentària del riu Llobregat s’ha desconnectat del delta, cosa que trenca la dinàmica natural d’aportació i transport de sediments, que al seu torn són regeneradors naturals de sorra a les platges.

Respecte a les mesures que s’han pres els últims anys, des de l’administració metropolitana remarquen que les aportacions anuals de sorra del port de Barcelona en compliment de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) «són insuficients i la granulometria no és adequada».

Un litoral al límit

Fa tot just un any, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya va publicar l’informe ‘Un litoral al límit. Recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana’, en què ja s’assenyalaven molts dels problemes exposats durant la presentació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Entre altres qüestions, destacava com des del 2017 s’observa una regressió «significativa» de les platges al litoral metropolità, sobretot, als sorrals de ciutats com Badalona i Montgat, amb regressions a les platges de fins a 9,8 i 7,5 metres per any, respectivament.

La previsió més favorable, diu l’informe de la Generalitat, és que l’any 2035 «només un 54% de les platges actuals compleixin les condicions d’amplada necessària per proveir serveis d’oci».

Així, el text assenyala també com les grans aportacions de sorra amb mitjans mecànics, com passa en bona part de les platges de la zona de Barcelona habitualment, és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics ambientals alts i creixents.

Possibles solucions

El gerent de l’AMB, Ramon Torra, insta les administracions catalana i estatal a unir forces per aplicar mesures estructurals que reverteixin el context actual. «Anem per darrere de les alteracions que genera el canvi climàtic», ha reiterat Torra, que també ha instat a implementar un pla de resiliència del litoral metropolità.

Malgrat que a cada sorral s’ha d’actuar de forma diferenciada, en línies generals, les solucions que reclamen des de l’AMB passarien per construir esculleres i dics submergits. Al port del Masnou, «culpable» que els sediments no arribin a les platges del sud, l’informe de l’AMB proposa restablir el moviment de sediments a través de la tècnica del ‘bypass’, mobilitzant amb barco (draga) una part de la sorra des del nord cap a la part meridional del port, a les platges de Montgat.

Notícies relacionades

Tanmateix, mentre arriben les solucions estructurals, Ramon Torra ha insistit en la necessitat de fer aportacions de sorra perquè «puguem disfrutar de les platges durant la temporada d’estiu». «Són les platges d’ús més intens de l’àrea metropolitana, amb gairebé 15 milions d’usuaris a l’any. Tenen per tant també una importància social i econòmica i s’ha de garantir que es puguin utilitzar», diu Torra.

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona