Quatre alcaldes en tres anys

Entitats i associacions de Badalona demanen posar fi a la inestabilitat política de la ciutat

  • Entitats i associacions reclamen als polítics locals consens, tenir una mirada a llarg termini i arribar a pactes transversals

Entitats i associacions de Badalona demanen posar fi a la inestabilitat política de la ciutat

ACN / Jordi Pujolar

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

El programa de sàtira política Polònia, de TV-3, va emetre dijous passat un gag en el qual un representant del club de bàsquet Sant Josep de Badalona acudia acompanyat d’un nen de l’equip a explicar la seva situació a l’alcalde de la ciutat i a demanar-li solucions. No obstant, cada vegada que intentava definir els problemes del club l’alcalde havia canviat i havia de començar de zero amb un nou interlocutor, fins que el nen ja s’havia fet gran per continuar jugant i el representant del Sant Josep desistia.

Més enllà del gag, aquesta és una realitat amb què lidien desenes d’entitats de Badalona, que veuen com la inestabilitat política del municipi no només manté paralitzada l’administració, sinó també els seus projectes. Una vegada la moció de censura a Xavier García Albiol (PP) prosperi, el socialista Rubén Guijarro agafarà la vara de comandament del consistori i, d’aquesta manera, en els últims tres anys Badalona haurà tingut quatre alcaldes, cinc governs, i haurà viscut dues mocions de censura.

A EL PERIÓDICO hem parlat amb entitats i associacions de la quarta ciutat de Catalunya sobre aquesta situació. Els entrevistats comparteixen el «cansament» que genera el bucle en què ha entrat la ciudad i reclamen als partits que es posin d’acord, tenir una mirada a llarg termini i arribar a pactes transversals perquè els projectes de ciutat no depenguin tant de qui governi.

Sobre com afecten els continus relleus al consistori a la mateixa administració, Juan Carlos Fortcen, portaveu de la secció local del sindicat IAC-CATAC, que representa treballadors de l’Administració Local de Catalunya, diu que cada partit que entra organitza l’ajuntament d’una manera diferent, cosa que «retarda el funcionament correcte de l’administració». Unes vegades el departament X va a un sector, d’altres a un altre... i això obliga moltes vegades a reestructurar el personal d’una manera que no és la més correcta», remarca Fortcen.

Afectats per la paràlisi

«Amb cada canvi de govern ens toca parlar amb el nou regidor de Serveis Socials. L’anem posant al dia de problemes i projectes i quan comencem: pum, un altre canvi», explica Anna Martínez, directora de La Salut Alta, una fundació sense ànim de lucre establerta al barri de la Salut que atén menors i altres persones vulnerables mitjançant l’educació. «La inestabilitat ens posa en dubte els projectes que impulsem. Havies arribat a un acord i et fa por que desaparegui o que hagis de començar de zero», comparteix Toni Forteza, president d’El Círcol, una entitat cultural i esportiva històrica de la ciutat.

En la mateixa línia s’expressa Josep Maria Puente, president de la Federació d’Empresaris de Badalona: «És un autèntic desastre. Tot està paralitzat. Tots els projectes que intentem tirar endavant es troben que, cada vegada que tenim una mínima iniciativa de poder fer coses, s’aturen per un nou canvi polític».

Anna Martínez explica que la inestabilitat els comporta conseqüències més enllà d’haver de tornar a iniciar diàlegs i projectes, i incideix que els suposa una inseguretat financera perquè, a banda de subvencions municipals que arriben o cauen, quan busquen finançament extern per a projectes i els presenten, la inestabilitat política els suposa un factor de risc.

Situació sense fi

En el nou canvi d’executiu, Josep Maria Puente només veu més inestabilitat: «En un any i mig tornarem a tenir eleccions i, com tots sabem, cada partit intentarà demostrar abans qui és i posar sobre la taula coses que als altres els molestin per marcar territori». Julio Molina, president de la Federació d’Associació de Veïns de Badalona (FAV), també diu que està preocupat per la inestabilitat, a la qual tampoc veu un final.

Molina reclama a la classe política del municipi que es posi al capdavant perquè assevera que són les organitzacions i entitats de Badalona les que «estan cobrint les necessitats socials». Exemple d’això és la plataforma Sant Roc Som Badalona. El seu portaveu, Carles Sagués, també comenta que és «negatiu» que alcaldes i governs funcionin per tan poc temps, però afegeix que, des del punt de vista social, aquesta moció a Albiol «era necessària». «Amb aquest govern no trobàvem acompanyament ni suport», rebla Sagués, que insta les forces d’esquerra a posar-se d’acord.

Notícies relacionades

Més pessimista es mostra el president d’El Círcol: «Cada vegada que canvia el govern hi ha esperança que tot millori, però és mentida, res canvia».

Per la seva banda, Edgar S. Tejada, fundador Forquilla Badalona, una associació amb 40 locals de restauració de la ciutat, demana als polítics que treballin plans que tinguin continuïtat més enllà dels mandats i aspira a deixar de veure Badalona constantment en els mitjans amb «notícies negatives», ja que no ajuda precisament a atraure públic de fora. També el president de la FAV s’expressa en aquests mateixos termes i diu que, per deixar de sortir «en negatiu», fa falta un lideratge polític «ampli, de consens» i que, per una vegada, «tots vagin a l’una».