Laca Oranich per al delfí Godall

Gran excitació aCrackòvia(TV-3):Jan Laporta(Queco Novell) ha presentat oficialment el seu delfí per a la presidència del Barça, o sigui,Alfons Godall(Fermí Fernández). El cop d’efecte dels sàtirs ha estat el vídeo que li ha passatLaporta al seu pupil, perquè aprengui a ser un president imparable: li ha posat una selecció dels seus millors moments –gloriosos moments propis–, entre els quals destacaven aquell bany de xampany que es va regalar a la discoteca, i un dels seus pantagruèlics àpats, endrapant amb voracitat un garrí sencer. Home, potser els ha faltat un altre moment magnífic, aquell de l’espionatge del seu empleatOlivera tota la junta directiva; però, en general, la mossegada ha estat tan petant com lluminosa. No obstant, l’apoteosi va arribar amb l’aparició deMagda Oranich,genialment parodiada perAgnès Busquets,que armada amb dos esprais de laca va anar ruixantLaportaiGodalli movent-se en plaTina Turner.Es constata una vegada més que no solament la interpretació i els guions són la clau: també el treball de caracterització és una colossal filigrana, tant en aquest programa com també aPolòniai aLa escobilla nacional. D’aquest últim, per cert, hem advertit a casa, amb preocupació, com l’audiència va baixant. Van començar amb més del 18% deshare, a la següent setmana un 15%, i en la tercera entrega un 11%. No és aval de res l’audiència d’un programa. Sempre hem advertit des d’aquí que si el nombre de persones que visiten un espai fos sinònim de qualitat, el millor restaurant del món seria McDonald’s. PeròLa escobillal’emet

A-3 TV, i a les cadenes privades elshareés l’únic que mana. Ens hem de preguntar si els encenalls irònics sobre les criatures del cor són llenya suficient per poder mantenir encesa l’estufa durant una hora de programa. L’equip és pràcticament el mateix dePolònia i deCrackòvia. O sigui, solvència contrastada. En la primera entrega vam veure una incrustació paròdica, molt divertida, d’Esperanza Aguirre.I també, el divertidíssim matrimoni imaginari de laPrincesa del pobleamb el Príncep d’Espanya. ¿Eren proves per detectar si criatures tan importants protestaven? ¡Ah! La virtut del sàtir és, precisament, mossegar els grans ocells.