¿I què, si és grip A o B?

Des que la humanitat pateix episodis anuals de grip –etapa l’inici de la qual se situa per convenció a l’hivern del 1889 amb una pandèmia que va començar a Rússia–, els símptomes de l’afectació gripal a penes han variat. I no són diferents ara, quan el que infecta és el virus H1N1. Febre molt alta durant quatre dies, dolor de tots els ossos del cos, tos ronca, dificultat per respirar i sensació d’absoluta postració davant la qual només ve de gust quedar-se al llit,

quiet. Aquests són els signes.

Els metges repeteixen des de fa setmanes que els símptomes de la grip A són els mateixos que els que van causar les seves antecessores, les grips B o C de cada any, però aquesta insistència sembla arribar tard per al sector de la societat que ha desenvolupat pànic a l’expressió «grip A». Els pares d’una escola de Figueres (Alt Empordà) es van emportar dilluns a casa els seus fills al saber que una nena estava –al seu domicili– malalta d’una suposada grip A. L’evidència mèdica tampoc va impedir que, en un intent de calmar els ànims, algú (no se sap d’on ha sortit) difongués entre els espantats pares la idea que la nena malalta no tenia el virus H1N1, sinó «una grip esta-

cional».

La Generalitat va puntualitzar ahir que no hi ha grip estacional en aquests moments –no arriba mai abans del desembre– i que la nena pateix una infecció causada per algun dels múltiples virus respiratoris que circulen de manera constant. «En qualsevol cas, no hi ha diferències entre els símptomes que causa la grip A i les estacionals», va insistir Antoni Plasència, director general de Salut Pública. És per aquesta raó que no s’analitza totes les persones que pateixen febre i els costa respirar: des que es va declarar la pandèmia per grip A, només s’investiga un 2% dels malalts que acudeixen als centres sanitaris, amb el fi de controlar de manera estimativa quins virus estan circulant. Personalitzar aquesta dada no variaria l’evolució de la grip i, en canvi, podria col·lapsar els serveis de microbiologia, indiquen els experts.

Qüestió de denominació

No és racional, per tant, reaccionar amb pànic davant una sospita de grip A i assumir amb perfecta normalitat un contagi de grip estacional, ja que aquesta denominació no és més que una forma de classificar la història d’un virus incurable i intractable.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El que ha distingit les sis grans epidèmies de grip descrites en la història són els mètodes sanitaris amb què en cada moment i país es va atendre els malalts, i les complicacions que la infecció va provocar en cada individu. El màxim risc que suposa una infecció per l’H1N1 és que condueixi a una pneumònia vírica que, en pocs dies, envaeix els dos pulmons i provoca insuficiència respiratòria greu. Aquestes pneumònies han afectat, fins ara, un de cada 1.000 malalts, i han causat la mort d’un de cada 10.000. Són xifres inferiors a les de les pneumònies i morts que van causar les grips històriques.

Metges i polítics coincideixen en la necessitat de desfer el temor que dispara l’expressió «grip A». La consellera de Salut, Marina Geli, va qualificar ahir d’«anècdota» el que va passar a Figueres. Per molts, un precedent inquietant.