Article de Ferran Monegal: 'La crisi, l'Estat i la vida salvatge'

Acaba de debutar María Casado al capdavant del 59 segundos en castellà, per a tot Espanya (TVE-1), després d’haver demostrat a Catalunya (59 segons, La 2) que sap presentar i moderar amb aplom i elegància els debats dels espadatxins de la política, i criatures pròximes. Precisament va escollir per al seu debut un multicolor buquet de polítics de l’arc parlamentari, entre els quals cal distingir el socialista Jesús Caldera per l’impagable missatge que ens va transmetre. Amb notable esforç per encomanar-nos alegria, ens deia amb la il·lusió d’un nen petit: «¡És temps d’esperança! –i no es referia a Esperanza Aguirre; però seguim–. El punt més crític de la crisi ja ha passat. I hem de fer una reflexió: ¿què hauria passat si no haguéssim tingut l’Estat? ¿Eh? D’aquesta tremenda crisi en sortirem gràcies a això, ¡gràcies a la fortalesa de l’Estat!». I el diputat del PP Esteban González Pons, que l’escoltava realment meravellat, va aprofitar llavors per advertir, amb una ironia molt gran: «Si el punt més dur de la crisi ja ha passat, aleshores ja no serà necessari apujar els impostos», i segurament per dins s’estava cargolant de riure. ¡Ah! Aquesta arrencada de Caldera ha estat d’antologia. Aquesta advertència apocalíptica (¿Què hauria passat si no haguéssim tingut l’Estat?) la va esgrimir per tranquil·litzar-nos, però, francament, ens va deixar encara més preocupats: sense Estat, tots salvatges, pul·lulant pels arbres. ¡Ah! Qui sap, potser en aquest context la paraula crisi no tindria ni sentit ni lloc.

CONSELLERA I NETEJADORA.–També el company Joan Barril ha debutat aquesta setmana a Barcelona TV al capdavant d’un programa de caràcter estrictament polític, titulat El rusc. Ens deia, al començar: «Al rusc de la política hi ha mel i també fiblons», i acte seguit va entrevistar la consellera Tura, que és pura mel, delicadesa personificada. Però el nostre admirat Barril li va deixar anar de cop i volta: «A vegades fa la sensació que vostè és la senyora de la neteja de l’estament judicial. Els manté la casa ordenada i neta, però no mana». ¡Ah! Entenguem el Barril: no és que de sobte s’hagués transformat en un bàrbar. Era una forma de piropo, heterodoxa, que li estava llançant a la Montserrat, sobre la marxa.