PERSONATGES

Barcelona dedicarà a Sabater Pi un «espai emblemàtic»

El funeral de l'etòleg va recordar la seva humilitat i l'amor per la naturalesa

Els dos fills de Sabater Pi, de perfil en primer terme, i el banc d’autoritats, amb Hereu, ahir en el funeral.

Els dos fills de Sabater Pi, de perfil en primer terme, i el banc d’autoritats, amb Hereu, ahir en el funeral. / JOAN PUIG

1
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Una successió de fotos enllaçades van aparèixer a la pantalla: amb la granota gegant goliat, amb salacot, amb els seus dos fills i la seva dona, amb un goril·la (negre), amb uns indígenes fang...

El funeral del naturalista Jordi Sabater Pi, mort dimecres a Barcelona, va ser un senzill homenatge laic a un home senzill que encomanava amor per la naturalesa, com el van definir dos dels seus néts. El gran primatòleg acompanyarà definitivament la seva dona, Núria, morta mesos enrere, amb qui va compartir més de 50 anys de treball i afecte. Un discurs escrit per la família va destacar el «gran tàndem» que formaven. Amb posterioritat, l’enterrament es va celebrar al cementiri del Poblenou. Sabater, que tenia 79 anys, va ser un pioner mundial en la ciència de l’etologia, l’estudi del comportament dels animals.

A més de familiars i amics, a l’acte hi van assistir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez; el secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta; el degà de Psicologia de la UB, Manuel Viader, i una representació del zoo encapçalada pel director, Miquel Trepat.

Notícies relacionades

Hereu va afirmar que era la seva voluntat dedicar a Sabater «un espai emblemàtic de la ciutat», sense precisar més, malgrat que va recordar que, com passa amb tots els morts il·lustres, han de passar almenys cinc anys perquè això sigui possible. L’alcalde va dir que Sabater se’l mereix de sobres: «Al marge de la seva indiscutible vàlua científica, pocs han fet tant per la projecció internacional de la ciutat».

La veritat és que Sabater no és gaire present a Barcelona. El zoo té unes beques científiques que porten el nom de Floquet de Neu i la Universitat Autònoma de Barcelona disposa d’un premi per a estudiants (curtmetratges sobre primats no humans). Això sí, qui vulgui aprofundir en la figura de l’etòleg i contemplar els seus fins dibuixos, té una oportunitat immillorable al Centre de Documentació Sabater Pi, del Parc Científic. Es tracta de l’arxiu personal donat a la UB.